Sí, sí, allò que celebrem el 31 de desembre és una farra memorable però l’any comença ara, el mes de setembre. A mi també em passa que faig anys a finals de mes i tot plegat augmenta la sensació d’inici d’alguna cosa. Com que sóc optimista, excepte quan sóc pessimista, sempre penso que el nou curs serà collonut. I aquest any no és una excepció. De res em serveix mirar enrera i adonar-me que el curs passat va ser... que per fi el vam acabar. Em pugen les endorfines o el que sigui que et fa estar de bon rotllo i funciono durant unes setmanes amb una dosi alta de bon humor. Sí, també tinc depressió post vacances. Sí, també empleno la butlleta de la Primitiva de rigor per si no he de tornar a treballar. Sí, em miro al mirall i observo com em destenyeixo amb impotència. Sí, trencaria a pedrades els aparadors de roba d’hivern. Però i què. És setembre, se’m cauen els cabells i amb ells una part de la meva mala hòstia.
