El Pol jugava al menjador i l’Eva feia deures a la seva habitació mentre jo llegia. Va produir-se un breu instant de calma fins que el Nil se’m va enfilar al damunt i em va prendre el llibre. La reacció instintiva i primària va ser d’enuig. Però no et pots enfadar amb un nen de dos anys que vol jugar amb tu. No per massa temps. El cervell es va accelerar. Si m’hagués conformat amb tenir dos fills, ara podria gaudir d’estones de calma, no tan breus. Tan sols que aquesta no ha sigut la meva decisió. La persona que s’hauria plantat amb dos criatures no seria jo. Hi ha un llibre del Jorge Semprún titulat “La escritura o la vida” perquè explica que hi ha moments en que has de triar o la vida t’hi du. Per molt que m’enganyi i pretengui estar a totes no és així. Vaig triar i el que em queda són engrunes d’energia per escriure i per llegir. Per escriure més enllà del que són obligacions professionals i per llegir sense perdre hores de son. No em queixo. Tan sols que hi ha dies en que el cervell em fa trampes. I tampoc sóc, evidentment, Jorge Semprún.
29 de febrer 2008
25 de febrer 2008
Oh, Déu meu, ho tinc fatal!
Diablo Cody, la guionista de la pel·lícula Juno, deu dormir la mona després de la festassa que es deu haver clavat després de rebre l'Òscar al millor guió original. Em llegeixo la seva biografía i m'adono que ho tinc fatal. En lloc d'estriper al meu passat hi consta un títol de monitor de temps de lleure, en lloc de tatuatges tinc la pell solcada d'innocents pigues, i quan hauria de dedicar les neurones a fer alguna pel·lícula ocurrent, àgil, fresca i propera com Juno, em passo les hores teclejant diàlegs de la sèrie Zoo, que s'asembla a Juno com un pot de sopa Avecrem a una creació de Ferran Adrià. Em miro la foto de la dona en questió i decideixo que he de donar un tomb a la meva vida. Ara mateix em penso un nom nou. Gràcia Cody. Ai, que malament sona. Per cert Diablo, l'enhorabona, un guió collonut.
20 de febrer 2008
Oració a Jack Sheperd
Jacketó de la meva vida
tu que et un heroi dels bons
per això t'estimo tant
i t'ofereixo la meva adicció.
Salva'm dels Bens del guió!
Salva'm de la gasificació!
Vull escriure els teus tatuatges
en lloc de certs personatges.
més perduts que tu i en Ben,
fes-nos de far i de guia,
dóna'ns aquesta alegria.
Deixa't estar de tornar
ja veus que malament et va,
sigues el meu àngel, sigues el meu agent
i tindràs el meu etern agraïment.
18 de febrer 2008
Buenafuente
El divendres vam presentar el llibre "Uuuh! Grr!!" al Palau Robert. El "padrí" de l'ocasió va ser l'Andreu Buenafuente, que és la persona que recomana el llibre a la portada. Tal i com vaig explicar a l'acte l'Andreu és l’ham que han de picar els lectors i, sobretot, els compradors. Els uns per obrir el llibre i els altres per dur-lo fins a caixa. Des d'aquí li dono les gràcies perquè la seva col·laboració és totalment altruista.
Va ser un acte senzill i pràctic. Es va convidar a dues classes de primària d'una escola propera. Va parlar Intermon, va parlar Contes Sense Fronteres, els coeditors, va parlar servidora, l'Andreu i l'Àfrica. En aquest ordre. I després els nens i nenes feien preguntes. N'hi havia de molt interessants. Com per exemple, a quina entrevista havia notat menys ganes de dialogar. El Buenafuente va ser elegant i no va donar noms, però va deixar clar que hi ha persones que van al seu programa amb una idea equivocada de la seva persona. Ser famós, dels que treballen, vull dir, ha de ser dur, i ho dic sense ironia.
A l'acabar l'editorial, l'Àfrica i jo mateixa vam decidir prémer l’accelerador i tenir llestos els dos títols que falten de la col·lecció per Nadal. Parlaran de l'autoestima i de la pau. L’objectiu és poder vendre la col·lecció de sis títols en un sol pack. Seguiré informant.