Ajuts a les famílies amb nens i nenes

Atenció a totes les famílies que han sol·licitat l'ajuda de la Generalitat en concepte de prestació a les famílies amb nens i nenes. Si l'heu demanat en anys anteriors no us confieu. La Generalitat et diu que t'enviarà automàticament la documentació i només l'hauràs de confirmar però NO sempre és veritat. A casa hem deixat de rebre la confirmació tot i haver-nos donat d'alta d'usuaris de l'administració oberta. El sistema no funciona. O com m'han dit al departament corresponent, funciona però es pot millorar. De fet a l'odre que regula els ajuts s'especifica que la documentació s'envia en els sis primers mesos i que en cas de no rebre-la és obligació de les famílies facilitar les dades a la Generalitat. Molt d'internet i molta mandanga però apunteu manualment a l'agenda que cal sol·licitar l'ajut. Millor presencialment i amb segell inclòs.

Llibres per tot arreu

Llibres a la tauleta de nit. Llibres al lavabo. Llibres al menjador. Llibres dins de calaixos. Llibres al despatx. A la cuina... Aquest cap de setmana m'han regalat el llibre "Una lectora poc corrent" d'Alan Bennett que explica com la reina d'Anglaterra es converteix en una lectora voraç i com aquest nou costum afecta a la seva visió del món. La reina d'Anglaterra, tal i com explica el llibre, no renta, no cuina, té els nens criats (bé o malament) i pot dedicar-se a llegir, fins i tot, mentre saluda des de la carrossa gràcies a una refinada tècnica de dissimul. Vaig tancar el llibre i el munt de llibres que tinc a casa pendents de llegir van caure de cop sobre el meu cervell. M'he fet una promesa que faig pública per temor a no complir-la. M'estaré tres o quatre mesos sense comprar, demanar, prestar cap llibre més. Un cop passat aquest període miraré com està el rebost i valoraré què fer. Ara mateix ric bastant amb el Pomponio Flato. Continuarà.

Pàgines d'economia

Agafo el diari del diumenge i pesa. Costa de doblegar a causa d’un interior ple de pàgines extres i suplements. Així que l’aprimo i separo les pàgines roses d’economia, els classificats, els anuncis encartats i el suplement dominical. Com acostuma a passar, reüllo e diari en porcions petites, interrompuda per urgències quotidianes. No és fins a les nou del vespre, que ajaguda al llit, entomo el diari i els seus satèl·lits per llegir-lo com cal. I ja va per tres o quatre vegades que m’aturo en les pàgines d’economia. Llegeixo el titular que m’arrossega a l’interior d’un article i d’aquest a un altre i un altre. Em queda poc temps per llegir la resta del diari però m’adormo amb la convicció que m’han ofert una informació més directa i pràctica que cap pàgina de política. He descobert què són els “Fons Sobirans” (Fondos Soberanos), o dit d’una altra manera, les peles que els sobren de les vendes del petroli o de les exportacions a països tant democràtics com els Emirats Àrabs o Xina, que s’inverteixen en empreses de tot el món. En empreses de casa nostra. I el pitjor de tot és que se’ls necessita perquè les empreses no s’enfonsin. No tots els Fons Sobirans pertanyen a països amb una vida política tant estimulant, però la major part del diner sí. També he entès una mica més (una miiiica) la crisi de Wall Street, a la que ara podriem anomenar Casa de Barrets Street. O Germans Dalton Street. O... I avui mateix un titular d’un diari digital que parla sobre l’estancament de les altes de ADSL em descobreix que es prepara una nova llei (una llei revolucionaria!) que obligarà a les empreses a complir un 80% del que prometen. Estem salvats! L’Estat vetlla per nosaltres! Això sí, un 80%.

Oració als óssos Yogi i Apà

Óssos savis,
Yogi i Apà
Ajudeu-me aquest curs
A no accelerar.

A viure el camí
Del riure i el dormir,
De l’estoic i el zen,
De l’epicuri intel·ligent.

Gurús del bon vivant,
Mestres del narianant,
Envieu-me pau i tranquil·litat
Si m’ataca l’ansietat

Gràcies