Detecto que Lost ja no està de moda. Als Estats Units l’audiència ha baixat força i el programa American Idol (l’OT de EEUU) el guanya sense problemes. I aquí, entre la gent que seguim la sèrie via Internet, la cosa està una mica fluixa. Intento parlar amb antics seguidors d’algun dels capítols, o de les noves trames, o de com va la temporada, o de la bogeria, de la malatia, vaja, i rebo respostes com ara “m’he desenganxat”, “no em va agradar el primer capítol i l’he deixat de veure”, “ja el veuré més endavant”, “me n’he cansat”. I ho escolto amb comprensió i, alhora, incredulitat perquè... companys, companyes... hem arribat fins aquí i ara ho deixem?! Noooo. Tampoc cal seguir-ho al minut, com servidora i la rècula de bojos que encara ens veiem el capítol ni vint-i-quatre hores després que s’hagi emès a Estats Units. No, això tampoc cal, però hi ha sèries que demanen fidelitat i lleialtat. Que va més enllà del valor intrínsec del guió... És pura addicció.
28 de març 2009
12 de març 2009
Una bona excusa
He estat de viatge a l’Argentina (Buenos Aires i Iguazú). Els preparatius (enllestir feina, nens, maletes,..), el viatge en si i la tornada han fet que porti dies sense escriure al bloc. Però, és clar, tenia excusa.
Ha sigut un viatge interessant, curt, intens i amb moltes coses per explicar i per veure. Argentina és un altre món. Al costat de Buenos Aires Barcelona és petita, neta, organitzada i poc emocionant. Costa viure a Buenos Aires, però per visitar és una ciutat fantàstica. Amb mil coses per fer, per veure i per viure, perquè Argentina és un país on passen coses. Coses bones i coses no tan bones, però et passen. O les veus que passen. I malgrat la crisis bestial i permanent en la que estan instal·lats (als seus ulls la nostra és una crisi petita i ridícula, i els nostres neguits, insignificants) a Buenos Aires els teatres emplenen, a les llibreries hi ha força gent tafanejant i comprant i es fa i es consumeix cinema de ficció i documental. La televisió també té productes ben fets, que mesos després apareixen adaptats a les nostres cadenes, com Lalola, o Los simuladores, o CQC. En aquests moments la sèrie de moda és Los exitosos Pells. Recordeu-ne el nom perquè potser aviat creuarà l’Atlàntic. El viatge en sentit contrari, però, no es fa mai. O gairebé mai.
Ha sigut un viatge interessant, curt, intens i amb moltes coses per explicar i per veure. Argentina és un altre món. Al costat de Buenos Aires Barcelona és petita, neta, organitzada i poc emocionant. Costa viure a Buenos Aires, però per visitar és una ciutat fantàstica. Amb mil coses per fer, per veure i per viure, perquè Argentina és un país on passen coses. Coses bones i coses no tan bones, però et passen. O les veus que passen. I malgrat la crisis bestial i permanent en la que estan instal·lats (als seus ulls la nostra és una crisi petita i ridícula, i els nostres neguits, insignificants) a Buenos Aires els teatres emplenen, a les llibreries hi ha força gent tafanejant i comprant i es fa i es consumeix cinema de ficció i documental. La televisió també té productes ben fets, que mesos després apareixen adaptats a les nostres cadenes, com Lalola, o Los simuladores, o CQC. En aquests moments la sèrie de moda és Los exitosos Pells. Recordeu-ne el nom perquè potser aviat creuarà l’Atlàntic. El viatge en sentit contrari, però, no es fa mai. O gairebé mai.