Proposta

Proposo que tots els llibres que es venguin avui duguin una faixa amb l’avís: LLEGIR MATA. O: LLEGIR AFECTA GREUMENT LA SALUT. O: LLEGIR PROVOCA ALTERACIONS GREUS AL CERVELL. O senzillament: NO LLEGIU. O més col·loquial: JO DE TU NO ME’L LLEGIRIA.

Potser així, a més de vendre llibres podríem aconseguir que algú se’ls llegís.

Ja m’ho va advertir la Maruja Torres, l’any 99, quan la vaig entrevistar per un programa de la tele, “els meus amics progres amb fills s’han equivocat oferint llibres als seus fills sense mesura. Els llibres haurien d’estar tancats dins d’un armari amb clau, amb l’avís sever a les criatures que està totalment prohibit llegir. Ja veurien ja, quants lectors es farien llavors...”

Bon Sant Jordi!

Per a qui pugui interessar avui seré: a les 13 hores a la llibreria Al·lots Petit Príncep, amb l'editorial Cruïlla a la Rambla Catalunya amb Consell de Cent. A les 17.30 a l'editorial Intermon-Oxfam, també a la Rambla Catalunya amb Consell de Cent però a banda muntanya.

Oració a "El coyote"

(Dedicada a totes les persones que han fet o estan a punt de fer-ne quaranta.)

Coyote, tingues pietat
dels qui correm esperitats
rere la feina, els fills, la parella, els amics,
els llibres, les pelis, Internet, mil embolics,
viatges, projectes, la casa, alguns metges
i tots els verbs del diccionari
que repassem com un rosari
de tràfecs, accions,
neguits i ambicions.

Tu que mai has arribat,
savi dels plans fracassats,
dolent, antiheroi,
cabut, tossut,
savi del zen espitat
de nosaltres tingues pietat.

Acull-nos en la casa de la decepció
per fer-nos veure que és millor
perseguir que ser perseguit.
Inventar enginys fallits
que córrer sense sentit.

Gràcies per la teva persistència
en perseguir aquella bèstia
soberga i falsament feliç
que només sap dir “mic-mic”.

ACMÉn

Un dia al Berguedà

Una ZER podria significar “Zulús Entomòlegs del Ripollès” però en realitat vol dir Zona Escolar Rural, o el que és el mateix, unes quantes escoles rurals agrupades sota un mateix nom. Quan penso en una escola rural em ve al cap l’escola de “La casa de la pradera” o la de la pel·lícula “La lengua de las mariposas”. Escoles amb un mestre esforçat i vocacional que atén a un grup de nens i nenes de totes les edats. La realitat no és ben bé així. Hi ha mestres esforçats i vocacionals però tot i que cada escola atén a pocs nens, aquests estan dividits per grups d’edat o cicles. Així, hi ha classes de vuit nens, per exemple. Tot un luxe per als qui estem acostumats a barallar-nos per una plaça escolar.

El passat dia 15 de març la Zer Berguedà Centre em va convidar a passar el dia per ensenyar-me la feina que havien fet amb alguns dels meus llibres. Al matí la trobada es va fer a l’escola de Borredà, el poble on va néixer un dels meus besavis, i fins allà s’hi van desplaçar també els alumnes de l’escola de Vilada, i per la tarda vaig continuar a l’escola de la Valldan. Em vaig passar el dia veient, escoltant i tocant, admirada per la quantitat de material i per la diversitat i la qualitat de tot el que em van mostrar. Tanta imaginació sorgida arrel d’algun dels meus contes va alegrar-me el dia, la setmana i el mes.

Mireu sinó:

Sobre “Uuuh, grrr!!” el llibre sobre el monstre i el fantasma publicat per Intermon-Oxfam, els més petits de Borredà van construir la ciutat dels monstres amb material reciclat, i els de cicle inicial es van inventar el seu propi monstre, el van dibuixar, el van batejar i es van empescar uns quants poders o propietats; els petits de Vilada van aprofitar la narració per pensar en allò que els fes més por, la mestra ho va escriure en un paper, van crear la caixa de la por i allà, davant de tots, van dir en veu alta la por (les aranyes van guanyar per golejada) i van ficar el paper dins la caixa perquè la por desaparegués; i a la Valldan els petits van crear monstres de plastilina.

Sobre el llibre “Superjuli i l’arma secreta” on s’explica la història d’un nen normal que té dos pares superherois publicat per Intermon-Oxfam, els de cicle inicial de la Valldan van aprofitar l’embranzida per inventar-se històries de superherois.

Sobre “El Fittipaldi”, la història de la Laura i la seva negativa a substituir el seu estimat cotxe per un de nou, els de cicle mitjà de Borredà van decidir-se per continuar la història i en van fer una petita pel·lícula, i els de cicle mitjà de la Valldan en van fer una altra explicant el llibre amb una veu en off escrita per ells mateixos.

I sobre “Leandre, el nen horrible”, els grans de Borredà van representar un avenç d’un muntatge teatral basat en el conte que faran a final de curs, els grans de la Valldan van engrescar-se amb la feina d’escriptora i van crear un conte completament nou, i els grans de la Valldan, aprofitant el capítol del conte en el que una fotògrafa feia retrats de parts del cos del Leandre, van reflexionar sobre aquelles parts del cos que els agradaven més i les que no, les van fotografiar i cada alumne havia d’escriure el perquè fent una comparació. L’exposició mostrava les fotos penjades de tal manera que per un cantó veies les parts del cos en teoria més boniques, i per l’altra les menys afavorides, tot i que els vaig assegurar que totes eren estupendes, que la visió que tenim del nostre propi cos és totalment subjectiva, i que si no sabies quin era el cantó bo i quin el dolent, no ho hauries encertat mai.

Va ser un dia bestial i vull donar les gràcies a tots els mestres, però sobretot a l’Assumpta i la Marta, i a tots els nens i nenes a qui a partir d’ara podré saludar quan em passegi per aquella comarca tan bonica.

(Deixo la pel·lícula "El segret del Fittipaldi" penjada al final de tot del bloc)