La llista d'aniversari a Vilanova i la Geltrú

-->

Aquest mes de gener la Biblioteca Armand Cardona de Vilanova i la Geltrú, van dedicar el Club de lectures Compartides en veu alta, adreçat a nens i nenes, al meu llibre La llista d'aniversari (Sèrie blanca del Vaixell de vapor, editorial Cruïlla). Aquí trobareu un article de la biblioteca explicant com va anar i amb algunes fotos. I si cliqueu aquí descobrireu quina va ser la llista d'aniversari que van fer, amb propostes sorprenents! Però això no és tot. Per completar l'experiència el programa de ràdio Més content que un gínjol, de Ràdio Vilanova, em van fer una entrevista. Si la voleu escoltar només cal que cliqueu aquí. Gràcies a tots aquells que heu preparat les activitats per fer-ho possible!

Els nens em van fer algunes preguntes i jo les vull respondre el millor que pugui. Som-hi.

1. El Yannick vol saber quant de temps em va costar fer aquesta història.

Yannick, ara ja fa una mica de temps, però recordo que vaig escriure-la en una setmana. Però abans hi havia rumiat uns quants dies. I també és veritat que sense l'aprenentatge i la pràctica de tots els anys que porto escrivint no hauria pogut fer-la. Després d'aquella setmana a l'editorial la van polir i repolir i jo també li vaig donar una bona raspallada.

2. El Roure i la Martina em pregunten quants anys fa que em dedico a la feina d'escriure guions i contes.

Això ja és més fàcil de respondre. L'any 1996 em van pagar per escriure un guió. Era d'un programa infantil que es deia Barri Sèsam. Buf, ara me n'adono que han passat molts anys! Ho compto i me'n surten 17! Els contes els vaig començar a escriure quan va néixer l'Eva, la meva filla gran. Així que ho sé perfectament: 13!

3. La Martina vol saber com se'm va acudir escriure el conte.

No hi ha una sola resposta. Inventar contes i històries de vegades és com cuinar amb molts ingredients. Aquesta vegada per fer la recepta vaig pensar: en les tantíssimes joguines que tenen els meus fills, en les llistes d'aniversari i de reis que feia l'Eva, la meva filla gran, que va néixer un mes de juliol, igual que la nena del conte, en el munt d'oncles i tietes que tenen els meus fills (sóc la sisena de set germans) i en la sopa de Nadal que cuinava la meva mare, la Tere, i que ara que ja és gran i no li volem donar tanta feina, cuina la meva germana Cati.

4. El Marçal té curiositat per saber quants llibres he escrit.

Marçal, si vols saber-ho pots consultar la pestanya que hi ha més amunt, la que posa llibres publicats en català. Allà els trobaràs tots i, si no m'he descomptat, n'hi ha 30, comptant llibres, contes i relats.

5. El Yannikck vol que li digui quants anys tinc.

Una pista, l'any que vaig néixer la humanitat va arribar a la lluna.

Una altra pista, sóc del segle passat.

Una altra pista, si sumes els números de la meva edat dóna 7

Sí! Vaig néixer l'any 1969 i ara tinc 43 anys. L'any que ve en tindré 43 i si m'ho haguessis preguntat fa un any et respondria que 42.

8. I el Jordi i el Josep desitgen que els expliqui quants llibres m'he llegit.

Si ho comparo amb el munt de llibres que s'ha llegit el meu germà gran, l'Alfred, us he de dir que jo me n'he llegit pocs. Però quan m'expliquen que hi ha gent que només llegeix un llibre a l'any he de confessar que llavors me n'he llegit molts!

La veritat és que no els he comptat mai perquè la quantitat no importa massa. El que de debò m'agrada és recordar les bones estones que em va fer passar en Jim Botó i Lluc el Maquinista, l'emoció que em van provocar les primeres pàgines de Charlie i la fábrica de xocolata, o les riallades que feia gràcies a l'Astèrix i l'Obèlix o al Massagran. Ah, i ara mateix tinc 6 llibres esperant a la tauleta de nit.

Perquè no tinc e-reader (encara)

No m'entenia. El jove amb americana i corbata que provava de vendre'm una subscripció a un club de venda de llibres va creure que em faltava un bull. Per molt que m'insistia amb els preus competitius dels llibres jo seguia ferma amb el meu no. “I les llibreries?”, li preguntava jo, “què passarà amb elles. A mi m'agraden. Les estimo. Les necessito! Vull un món amb llibreries que funcionin. Seure al tamboret del Pepitu de la Capicua. Preguntar als llibreters de la Taifa què en pensen d'aquell llibre i riure quan fan aquella cara de pòquer tan eloqüent. Saber que sóc afortunada per viure a tocar de Casa Anita. Badar davant de l'aparador de can Roquer. Alegrar-me perquè una parada del mercat de l'Abaceria ara és La Parada, de llibres. Lamentar el meu nul interès per la navegació ara que han obert una llibreria nàutica a la plaça Revolució. I desitjar que a la gent de Pequod els vagi molt, molt bé. El noi em va deixar per inútil i se'n va anar. Ahir, quan es va anunciar el tancament de la històrica Catalonia, vaig recordar de nou perquè li vaig dir que no, i perquè no tinc e-reader. Encara.

Quan Jonhatan Franzen va alçar la veu en contra de la digitalització dels llibres el vaig llegir amb escepticisme. El futur és present, em vaig dir, i és absurd negar-s'hi. Però anaven passant els mesos i la necessitat de comprar cap aparell per llegir llibres electrònics no apareixia. Quina gràcia té visitar una web per comprar un llibre? Per mi cap ni una. I si les persones que volem comprar llibres i podem no ho fem a una d'aquestes botigues qui ho farà? Més tard, davant dels meus nassos, vaig veure trafiquejar amics i parents amb llibres piratejats. Les meves protestes no els van afectar el més mínim. I la notícia que Amazon paga la major part dels seus impostos, pocs, a Luxemburg em va acabar d'emprenyar. Sé que el model ha de canviar. No sóc tan idiota com per no veure-ho. I que un dia, ves per on, potser jo mateixa podré convertir-me en distribuïdora de les meves pròpies obres. Que les editorials cal que s'adaptin de veritat al món que vivim. Que si es fa bé les llibreries físiques poden coexistir amb les llibreries online. Que la política de preus s'ha d'estudiar (i la remuneració als autors cal que augmenti). Que és absurd que un cop has comprat el llibre físic no puguis accedir a descarregar-te l'electrònic. Que el catàleg en català curteja i que l'estupidesa informàtica de tants formats i programes per llegir-los és això, estúpida, coses totes fàcilment solucionables. Que l'aparició de noves possibilitats d'escriptura amb aplicacions digitals, enllaços i mil meravelles obre una porta a una nova dimensió narrativa que traspassa el món de la literatura. Però el model ha de millorar el que tenim i per ara el que se'ns ofereix l'empitjora.

Tinc el braç dret fet una porqueria i duc canellera per teclejar i dur pesos. El canell, l'articulació del colze i la inserció del tendó als ossos de l'espatlla fan un concert desafinat i remuguen, sobretot, quan insisteixo en obrir aquell llibrot pesat. Llavors penso en l'e-reader, però ni així me'n venen ganes. Les paraules inicialment esnobs de Franzen ara ja no em semblen tan elitistes. M'agrada el que diu sobre la permanència. I té més raó que un sant quan parla del poder de dispersió creativa de la xarxa. I jo hi afegeixo tot el que té de social la lectura. El compartir llibres. Conservar aquells que més ens agraden, els que ens fan ser com som. Fullejar-los. Tenir-los a l'abast i tocar-los. No és fetitxisme. És posar-los en valor.

Però no sóc cap radical. Un dia em compraré un e-reader per aquells llibres que sé que no m'importen tant. Els que després de llegir-los tendeixo a regalar. Els llibres, però, els compraré a pàgines web de llibreries d'aquí que després pugui trepitjar, com per exemple al recomanable portal Liberdrac. Llavors potser descobriré les bondats de la digitalització i el meu braç dret agrairà que d'una punyetera vegada hagi caigut del cavall i em deixaré d'esnobismes d'algú que va néixer el segle passat.

O potser no.