Els
esperava a la biblioteca La Fraternitat de la Barceloneta. Era la
segona sessió del club de lectura i pensava parlar dels somnis. El
llibre escollit és Una noia N.O.R.M.A.L. i altres animals (Cruïlla) i a les protagonistes se'ls compleix un desig:
compartir pis. Per això els vaig fer escriure en un paper el que
voldrien que els passés quan fossin adults. Va haver qui ho va
escriure en tres segons, qui va dubtar si confessar el que volia o
no, i qui va trigar en escollir de tants que en tenia. Al final vaig llegir el que havien escrit d'un en un, i els nois i noies de sisè de l'escola
Mediterrània van haver d'endevinar qui dels seus companys era el
propietari d'aquell somni. Va haver-hi alguna sorpresa. La quantitat
de noies que volien ser mestres va sobtar a més d'un. Però quan
vaig llegir «vull quedar-me aquí amb la meva família» tots menys
jo van saber qui ho havia escrit. Era l'A. La setmana que ve marxarà
a viure a Londres. Va deixar el Pakistan per instal·lar-se a la
Barceloneta i ara la crisi empeny la seva família a tornar a marxar.
Alguns companys de classe no ho sabien i els va saber molt greu, tot
i que no deu ser el primer amic que viu la mateixa experiència. Vam
quedar que li escriuríem correus electrònics explicant-li què
fèiem al club de lectura i li vam regalar el llibre perquè se'l
pogués endur i acabar la lectura.
La
meva intenció era connectar els llibres i la vida i la vida es va
aparèixer, crua. També bonica. En acomiadar-se li vaig desitjar
sort. «Gràcies Anna Manso» em va respondre. Gràcies A.