Un Sant Jordi irrepetible

Sant Jordi és un dia dolç, eufòric, esclatant, emotiu i alhora tots els escriptors sabem que també ofereix amargura, decepció, estupor, emprenyament. Ahir al matí l'Escola Lurdes, la meva escola, em va dedicar els Jocs Florals i el que vaig viure va contenir tant de tot el millor, que aquelles hores m'han compensat per tots els moments durs de Sant Jordis passats, presents i futurs.

Són molts els moments que recordo. Com els dos dies que he passat visitant tots els cursos, des dels petits de P3 als ganàpies de 6è. M’ha divertit explicar el mateix, el meu ofici i la capacitat innata que tenim de crear i imaginar, adaptant el llenguatge i el mètode a les diferents edats. Per als més petits duia el conte del Joc de les paraules, una petita narració no publicada que tinc escrita per aquestes ocasions. Per als mitjans he tret a passejar la meva estimada caixa d’eines i als més grans els he passat un power point sobre creativitat. No només he treballat jo, però. He aprofitat per fer-los jugar a inventar, i a partir d’un inici de conte escrit per mi cada curs a partir de P5 ha continuat la història fins a tancar-la. El resultat és una narració que tota l'escola s'ha sentit seva, amb elements del dia a dia i de la quotidianitat a partir de l'extraordinari.

Ahir, però, va ser el dia gran, l’acte de celebració dels Jocs Florals. Ja m’havien avisat que dugués el mocador, però no sé si estava preparada per rebre tant. Només entrar hi havia tres plafons amb fotos i dades de la meva vida i, com cada any, els nens i nenes duien l’emblema guanyador, aquest any amb un cor, una rosa i un llibre amb un dibuix de la meva cara amb les ulleres de 3D a la coberta. I ja a la sala d’actes em van sorprendre amb un petit muntatge audiovisual sobre la meva biografia, amb fotos de quan anava a l’escola (gràcies Vero, Eva i Francesc!), farcit de paraules boniques sobre els meus llibres i la visita feta a tots els cursos. Després em van convidar a pujar per parlar. Sort que ho portava preparat... no em volia oblidar de dir que sento que els fonaments del que sóc estan fets del que hi va aportar la meva família, però també, i molt, del que va representar l’escola. Sóc afortunada d’haver viscut uns anys escolars fèrtils, intel·ligents, amorosos i diferents. I vaig convidar als nens i nenes a seguir llegint per seguir imaginant i pensant per si mateixos i a fer-ho creant la seva biblioteca personal. En acabar vaig llegir el conte escrit per tots plegats i després vaig poder sentir els poemes i contes guanyadors dels Jocs Florals i vaig pensar que la nova fornada de lectors i escriptors, de ciutadans creatius, estava assegurada. I ja per finalitzar em van tornar a convidar a pujar a l’escenari (el “vols pujar amb mi?” del jove presentador que m’oferia el braç el recordaré sempre) per regalar-me un ram de roses espectacular, una edició del conte conjunt amb els dibuixos originals fets per alguns alumnes i una llibreta amb un bolígraf perquè segueixi apuntant idees. Els vaig prometre que si ells seguien llegint jo seguiria escrivint, perquè així tot seria més fàcil. En acabat i mentre em refeia amb un esmorzar de Sant Jordi vaig signar llibres que de forma espontània havien dut alguns alumnes, i abans de marxar vaig tornar a la sala d’actes per explicar el conte conjunt als petits de P3, P4 i P5, massa menuts per aguantar l’estona llarga dels Jocs Florals.

Van ser unes hores on vaig rebre l’estimació i el caliu de tota l’Escola, així, en majúscules. Una energia potent capaç d’anorrear qualsevol núvol gris i que duré dins meu per sempre. 

Gràcies de tot cor a tots els nens i nenes, a l'equip de mestres, als pares i mares que s’han acostat per explicar-me com ho han viscut els seus fills, a la Comunitat Filipense (quines dones tant extraordinàries), als amics i amigues que van ajudar de forma invisible i a la meva família, que va ser testimoni d’un Sant Jordi irrepetible.