Bones lectures, treballs fantàstics, grans lectors

ENTRADA ACTUALITZADA: JUNY 2020

El mes de maig visitaré diferents aules d’una escola de primària, i els responsables del centre em demanen si vull que preparin alguna cosa en especial per a la meva visita. A mi m’ha sortit de l’ànima respondre’ls que l’únic que desitjo és que els nens i nenes, els nois i noies, s’hagin llegit llibres meus. 

És un requisit que demano amb convicció i sense personalisme. No és pas que cregui que els meus llibres són fantàstics (a veure, una mica sí... ehem...). Penso en els alumnes. Sé que sense aquesta lectura prèvia la visita mancarà d’una vinculació emocional i intel·lectual que la convertirà en una experiència d’impuls en la lectura. Que amb el llibre al cap i al cor m’escoltaran d’una forma diferent, amb una curiositat més gran. Que no seré un exòtic personatge que els ve a explicar el seu ofici. I que si això passés, si jo hi anés sense que cap nen hagués llegit res escrit per mi, i després algun d’ells obrís un llibre meu, el més probable és que en acabar la lectura el lector tindria ganes de fer-me preguntes sobre el llibre, i ja no seria possible. O ho hauria de fer per la via indirecta, perquè tothom pot escriure’m un correu electrònic i sempre responc.

La forma sobre com cal llegir el llibre també entraria dintre de la meva llista d’aniversari particular. Que llegeixin sols o acompanyats, en silenci o en veu baixa, però que ho facin amb ganes de gaudir del text, de les paraules, de la història i dels personatges. No per fer-ne un resum, no per fer-ne una fitxa, no per complir. I que després en parlin entre ells. Crec fermament en les bondats del funcionament senzill i potentíssim dels clubs de lectura. No sóc l’única. Aquest article de l’Enric Queralt el subscric al cent per cent.

A partir d’aquí, d’haver-se emocionat, gaudit, entristit, rigut, intrigat, fins i tot avorrit! es pot fer de tot, si ve de gust.

Ja fa uns quants anys que rondo per escoles i instituts, i no deixa de sorprendre’m la imaginació d’aquells mestres i professors que saben transmetre la seva passió per la lectura. Aquí enuncio alguns exemples d’alguns dels treballs (més aviat jocs) que recordo sobre alguns dels meus llibres. I constato que les ZER, les Zones Educatives Rurals, les escoles rurals, vaja, són un bon caldo de cultiu d’iniciatives magnífiques. Perquè  fer un dibuix (si al nen li agrada dibuixar...) i explicar perquè t’ha agradat (o no) el llibre, pot ser un punt de partida, o només un tràmit, i fins i tot una llosa.

Imaginació al poder, i etern agraïment als mestres i professors apassionats per la lectura.

NOTA: tinc la intenció que aquest sigui un article dinàmic que aniré actualitzant sempre que conegui de primera mà alguna experiència nova, o que alguna escola o institut me la faci saber. Així que si és el vostre cas, escriviu-me, si us plau, a:  anna (arroba) manso.org

El Fittipaldi (Editorial Cruïlla. Sèrie blava del vaixell de vapor)

Dues pel·lículetes amb els personatges del conte retallats o amb dibuixos. Són una falsa animació, perquè els personatges es mouen amb l’ajuda de les mans dels creadors, i els decorats també són dibuixos fets pels nens. Unes gravacions senzilles i encantadores. Les podeu veure clicant aquí: Una de les propostes era una recreació i l’altra una continuació del conte. Tècnicament fàcil i de molt bon resultat. (Zer Berguedà Centre).

Creació a partir d’un dibuix d’un Fittipaldi propi amb característiques triades per cada nen. (Escola La Gessera. ZER Ports Algars).

Una obra de teatre en ràdio (em sap greu, però sóc incapaç de recordar com es deia la Zer, que sé que també era per les terres de Tarragona... però ja fa molts anys).

La Rita fredolica (Grup Promotor Santillana)

El cove de les paraules, l’activitat d’animació lectora per a nens i nenes de 4t de primaria de Salt, coordinada per la Biblioteca Iu Bohigas i el CRP del Gironès, durant 5 edicions, va tenir com a lectura de punt de partida, el llibre La Rita fredolica. Podeu consultar tot el material i les propostes aquí.

Llistes de tot el que els nens demanarien a una vareta màgica. Els desigs es formulaven en forma de rodolins, a la manera de la cançó que s’inventa la protagonista (Zer Ribera d’Ebre Nord).

Un recital de frases fetes del llibre: els nens s’anaven aixecant un a un mentre cadascun recitava una frase (Zer Ribera d’Ebre Nord).

Leandre el nen horrible (Sèrie taronja del Vaixell de vapor. Editorial Cruïlla.)

Cada nen fa una fotografia d’una part del seu cos que li agrada i una part que no li agrada. Es pengen les dues “exposicions”. Em van fer endevinar quina era l’exposició de lletjors i quina la de guapures, i vaig ser incapaç d’endevinar-ho. I els nens, fora del seu retrat, tampoc. Van poder reflexionar sobre la subjectivitat de la bellesa d’una forma pràctica. (ZER Berguedà Centre)

Una obra de teatre a partir del conte i un conte completament nou amb els personatges (Zer Berguedà Centre).

Els nens es feien una foto fent ganyotes, procurant quedar el màxim d’horribles (i divertits) i en feien una exposició. (Escola Charles Darwin. El Prat del Llobregat).

Fotografies com les que fa l’estranya fotògrafa Tona Click. (Escola Charles Darwin. El Prat del Llobregat).

El restaurant Cordèlia: creació d’una carta del restaurant Cordèlia amb entrepans tan estranyets com els que li agraden a la Cordèlia (Escola Catalonia. Barcelona).

Llista dels fragments del llibre que han considerat més hilarants (Zer Ribera d’Ebre Nord). 

Gimcana pel poble a partir del contingut del llibre (Escola Mare de Déu de l'Esperança. Figuerola del Camp).   

A Badalona els alumnes van fer-me una roda de premsa, en el que ells exercien de periodistes i jo d’escriptora famosa.

Cara de gos (Sèrie blanca del Vaixell de Vapor. Editorial Cruïlla)

Una orla amb tots els nens de la classe perfectament maquillats de gossos (estic a punt de trobar el nom de l'escola...) 

Cada nen va fer una carota de gos i em van rebre amb un magnífic concert de lladrucs. També van elaborar una llista de tot el que els feia posar cara de gos, i tot allò que els alegrava (Zer Ribera d’Ebre Nord).

Cada nen va insertar una foto de la seva cara en una foto d’un gos (al costat escrivien allò que els alegrava i allò que els disgustava) (Escola La Gessera. Zer Ports Algar).

La llista d’aniversari (Sèrie blanca del Vaixell de Vapor. Editorial Cruïlla)

A una escola de Cartagena em van rebre amb la classe decorada per una festa d’aniversari. Havien fet un pastís de paper, menjar de paper, dibuixos dels personatges, dels regals que demana la nena, llistes dels possibles noms de la nena, dels seus propis regals, i em van cantar “Cumpleaños feliz”. Bestial. (CEIP Atalaya).

Llistes d’aniversari pròpies de cada nen seguint les indicacions dels pares de la nena protagonista, que demanen que els regals no es puguin guardar ni tocar (Moltíssimes escoles han fet llistes! És una activitat que ha engrescat molt).

Dos paquets misteriosos. Cadascun d’ells contenia cent avions de paper. Un dels paquets, per invitació seva, el vaig fer servir allà mateix, i situada al primer pis, els vaig llançar cap al vestíbul, on eren tots els nens per collir-los. I el segon el tinc guardat per quan obrin la torre AGBAR al públic. Llavors hi pujaré amb una càmera de vídeo i els llançaré un capvespre de tons lilosos. Cada avió estava decorat i duia un desig escrit pel petit artista. (Escola Gaspar de Queralt. Amer)

Un pastís-mural, amb desitjos de cada nen i espelmes autèntiques, i el desig que mai deixi d’escriure. Després de regalar-me’l em van cantar el “Moltes felicitats” (Escola Sant Miquel. Ascó).

“El conte de la caca que volia arribar fins al mar” és el títol d’un conte que s’enuncia al llibre, però que no s’explica. A les xerrades, i des d’aquest blog, animo als nens i nenes i a tothom que ho vulgui a inventar-se’l, i si ho volen, a enviar-me’l. Aquíen teniu alguns exemples.

A l’Escola d’Educació Especial Sant Jordi del barri de Jesús, a Tortosa, vaig viure un matí intens i emotiu. Per començar, a l’entrada hi havia un rotlle de paper de vàter desenrotllat, i amb un conte escrit, igual que al llibre. El rotlle conduïa fins a la sala on vam fer la trobada. A la sala et podies fer fotos amb siluetes dels personatges fetes a mida de persona, amb la cara buida perquè poguessis posar la cara i fer-te la foto. A banda de tota la decoració de la sala, plena de referències al llibre.

Tots els nens de primer d’una escola de Tenerife em van rebre amb les ulleres dels personatges del llibre posades. I me’n van regalar unes!

Una noia N.O.R.M.A.L (Col·lecció de 6 llibres. Editorial Cruïlla)

Dramatització d’algunes escenes del llibre 1, representades per diferents grups d’alumnes (Institut El Cairat, d’Esparreguera).

Club de lectura del llibre 3, a la Biblioteca La Fraternitat, amb alumnes de 6è de l’Escola Mediterrània. La proposta parteix de la biblioteca perquè els nois i noies facin una lectura diferent, acompanyats de mi mateixa, que els proposo diferents activitats al voltant del llibre. Un requisit és haver llegit un determinat número de pàgines a cada sessió. Les activitats van des de la tria de paraules que els criden l’atenció i el diàleg al voltant de l’acció del llibre (aquestes dues propostes són fixes), fins a inventar-se un acròstic propi a l’estil de l’acròstic del títol, portar llibres amb il·lustracions que els agradi, endevinar quins són els somnis dels seus companys de classe (la Ru somia en viure en un ranxo de cavalls, què somien cadascun d’ells?), argumentar perquè els agrada una il·lustració del llibre, inventar-se nous oficis per a la Ru, proposar possibles finals, escriure missatges de mail entre els personatges, etc. Aquí teniu més informació.

L’últim violí (Col·lecció La meva Arcàdia. Arcàdia Editorial)

A Palamós em van donar la benvinguda amb un concert de violí, interpretat per la professora de música. Prèviament tots els alumnes havien pogut tocar i remenar el violí (Escola La Vila, Palamós).

Murals amb la tria de paraules que els havien cridat l’atenció, amb ressenyes sobre el llibre i amb dibuixos sobre la història (Escola La Vila, Palamós).

A Manresa i a Badalona, hi ha hagut alumnes que van interpretar una peça musical amb un violí.

Amics monstruosos (Animallibres Editorial)

Creació d’un monstre propi: dibuix i descripció de les característiques. Són monstres positius a l’estil dels protagonistes del llibre (Escola La Gessera. ZER Ports Algars).

Des del curs 2015/16, El cove de les paraules, l’activitat d’animació lectora per a nens i nenes de 4t de primaria de Salt, coordinada per la Biblioteca Iu Bohigas i el CRP del Gironès, llegeix Amics monstruosos com a punt de partida. A través dels blog els proposo diferents activitats durant 4 setmanes: juguem a inventar una continuació i la gravem en vídeo, observem què veiem de camí a l’escola que pugui servir per inventar-se una història com la del llibre, ens inventem un personatge fantàstic amb un nom d’animal, un ésser fantàstic i un adjectiu, proposta de conte a partir d’una por que hagin experimentat els nens. I també podeu veure els vídeos que han fet del llibre, i algun manekin challenge, súper divertit! O els alumnes ballant la cançó "Libre" de Nino Bravo, que surt al llibre. Podeu consultar les entrades  aquí. 

La pitjor mare del món (articles diari ARA, llibre "La pitjor mare del món, el manual" Columna edicions) 

A partir d'una conferència sobre com escric els articles, els alumnes de segon d'ESO escriuen els seus propis articles d'opinió. (FEDAC Castellar del Vallès)  

Taller de creació d’ulleres 3D adreçat a nens i nenes, que es va fer mentre servidora adreçava la conferència “Pares i mares imperfectes” als pares i mares de l’escola. (Escola Margalló, Castelldefels, en col·laboració amb la Fundació Catalana de l’Esplai) 

PROPOSTES GENERALS

ENTREVISTES A LA TELE DE L'ESCOLA O A LA RÀDIO. Entrevistar-me per un canal de tele de la pròpia escola. L’entrevista i les preguntes les feien els mateixos nens i nenes. (Escola Maria Fernández Lara. Sant Boi)

Entrevista per a la ràdio de l’escola. En aquest cas l’entrevista la feia un professor (Escola Riu d’Or. Santpedor).

ESCRIVIM UNA CARTA A L'AUTORA

Enviar-me una carta a casa explicant-me que els alumnes esperaven la meva visita amb candeletes i que el llibre els estava agradant molt. Jo els vaig respondre també amb una carta escrita a mà i enviada per correu (Escola Gaspar de Queralt. Amer).

TE PILLÉ LEYENDO
Uns nens i nenes de l’escola Virrey Morcillo de Villarrobledo, van demanar-me de participar al projecte “Te pillé leyendo”, ja que s’havien llegit La lista de cumpleaños i els havia agradat molt. Els havia de contestar per carta un qüestionari sobre els meus hàbits lectors, i enviar-los per mail una foto meva llegint. Amb tot el material demanat a diferents persones en van fer una exposició. Evidentment el paper de coordinador del tutor, era clau (CEIP Virrey Morcillo, Villarrobledo, Albacete). Podeu consultar el projecte aquí.

ELS JOCS FLORALS DE L'ESCOLA LURDES
El curs 2014-15, l’Escola Lurdes de Barcelona, la meva escola, em va dedicar els jocs florals. Vaig aprofitar les visites a tots els cursos per crear un conte col·lectiu. La narració la vaig iniciar jo mateixa i cada curs (a partir de 1r) s’inventava un petit pas dramàtic del que jo en prenia nota. Al final vaig redactar el conte i el dia de Sant Jordi, uns quants alumnes em van sorprendre amb unes il·lustracions fantàstiques, que tota l’escola va poder veure mentre jo llegia el conte en veu alta. Més informació sobre aquest Sant Jordi tan especial aquí. 

L'ARBRE DE LES COBERTES

Un arbre de paper que s’enfilava fins al sostre i del que en penjaven les portades dels meus llibres (Escola La Gessera. ZER Ports Algar). 

CERTAMEN DE LECTURA EN VEU ALTA

Certamen de lectura en veu alta amb textos dels meus llibres llegits per nens i nenes de totes les edats i per professors (ZER Ribera d'Ebre Nord)

RETRATS DE L'AUTORA

Infinitud de retrats meus, fets a partir de les fotografies que han trobat per internet. Me’ls he trobat decorant tantes escoles que no en puc dir una de sola. De vegades els nens em miren en directe, i el desconcert entre el que s’imaginaven i el que tenen al davant és divertidíssim. 
 

LES MARES I PARES A L’ESCOLA. A GRANADA M’ESCOLTEN LLEGINT EN CATALÀ.

CEIP Arzobispo Moscoso. Víznar. Granada.

A la visita que vaig fer en motiu de la Feria del libro de Granada a l’escola CEIP Arzobispo Moscoso del poble de Víznar, una escola petita i molt dinàmica, van decidir que la visita d’una escriptora havia d’estar oberta a les famílies, i van venir uns quants pares i mares a la meva xerrada, a mig matí. I de les primeres coses que em van explicar és que s’havien preocupat per comprar llibres meus en català i que volien, desitjaven, tenien moltíssimes ganes d’escoltar-me llegint el llibre que havien treballat, en la meva llengua original. I en tenien d’altres en castellà. Tots els llibres estaven exposats juntament amb informació sobre la meva vida professional. Va ser un matí preciós, emotiu i divertit.

L’ABECEDARI DE L’ANNA MANSO

Escola Torres Jonama. Mont-ras.

Un àlbum en el que cada pàgina està dedicada a una lletra que encapçala un concepte, nom de personatge o paraula relacionada amb un dels meus llibres, i il·lustrada pels alumnes. DELS MILLORS REGALS QUE HE REBUT MAI! (Març 2017)

EL DIA DE L’ESCRIPTOR. LA REBUDA. LES ESCALES AMB FRASES

L’escola Ginebró, de Llinars del Vallès, dedica cada any un dia a un escriptor al que convida a passar el dia. Em van rebre amb la banda escolar i tots els alumnes de Primària a banda i banda, formant un passadís i aplaudint i el regal d’un ram de flors de benvinguda. I em van fer signar a un mural amb informació sobre la meva vida professional.

A cada graó de l’escala principal hi havia escrita una frase d’un llibre meu.

CONGRESO JÓVENES LECTORES: GRAN CANARIA, TENERIFE, EL HIERRO

El congrés té un funcionament que permet que els protagonistes siguin els alumnes, tant de primària com de secundària. Cada grup que hi participa s’ha llegit un llibre d’un dels escriptors convidats al Congreso i prepara un treball o intervenció. Al Congreso cada grup exposa o du a terme la intervenció davant de l’escriptor. Al final els escriptors i alumnes es troben a un auditori on es fan preguntes als escriptors.

Les intervencions o treballs són molt variats i sempre molt lúdics:

·      Interpretar el llibre com un musical amb una cançó protagonitzada pels personatges. Tot autoria dels alumnes, música, coreografia i dramatització.

·      Un Pasapalabra amb conceptes del llibre. I escenificació de dos concursants i presentador amb el rosco.

·      Teatre japonès d’ombres amb personatges del llibre retallats.

·      Representació del debat ètic que genera el llibre “Lo del abuelo” entre els alumnes de secundària.

·      Samarretes estampades amb els motius del llibre (Cor de Cactus)

·      Realització de la “limusina tunejada” de Cor de cactus: un carro d’anar a comprar amb cartell i objectes, tal i com descriu el llibre.

·      Murals amb conceptes del llibre.

·      Un cactus gegant de porexpan amb conceptes del llibre Cor de cactus penjats a cada branca del cactus.

·      Xapes del llibre

·      Teatralització d’un fragment del llibre

·      Power points sobre l’autora

·      Curt-metratge sobre el llibre

·      Booktrailers

·      Una cançó sobre el llibre, amb música i lletra del professor de música, interpretada per tots els alumnes (La lista de cumpleaños)

·      Interpretació d’un anuncia publicitari sobre el llibre

·      Un ball sobre el llibre

·      Desitjos de la llista d’aniversari fets realitat allà mateix

 I recordeu, si teniu alguna nova activitat per explicar-me a partir d'un llibre meu, escriviu-me!!! anna (arroba) manso.org

Els contes de “La caca que volia arribar fins al mar”

M’agrada explicar als nens i nenes que els llibres poden ser un bon punt de partida per inventar noves històries. Que la imaginació no té res de màgic i que necessita utilitzar tot el que tenim a mà per inventar. Un conte, per exemple.

Al llibre La llista d’aniversari (Col·lecció El vaixell de vapor. Sèrie blanca. Editorial Cruïlla. Il·lustrat per Gabriel Salvadó) la protagonista demana una llista de regals diferents, i en rebre’ls alguns d’ells inclouen alguna sorpresa. Com el paper de vàter per desenrotllar-lo des de casa seva fins a casa de la seva millor amiga, la Paula, on hi ha escrit el conte de la caca que volia arribar fins al mar. El conte no el vaig escriure i no va ser pas per descuit sinó perquè convido als lectors a fer-ho ells mateixos. I després, alguns me’ls envien.

He decidit agrupar-los en aquesta entrada i a mesura que en vagi rebent afegiré els enllaços perquè tothom els pugui llegir i gaudir.

Gràcies Escola El Puig, i la Lluna Vila, per acceptar la invitació!

La caca que va voler arribar al mar. Escola El Puig (Banyoles)

La caca que va arribar al mar. Lluna Vila