Entre el 8 i el 15 d’agost es van publicar al diari ARA
8 articles que vaig escriure sobre clàssics de literatura infantil i juvenil
(LIJ) catalana. Els articles van ser un encàrrec del diari que volia que parlés
de clàssics de LIJ, després que la Sílvia Soler ho fes de clàssics de literatura
universal, adreçats a públic adult. Quan m’ho van proposar ho vaig tenir
claríssim: en el meu cas centraria el focus en els «nostres» clàssics, els
clàssics de LIJ escrits en català.
Catalunya viu una situació anòmala pel que fa a la LIJ de
creació pròpia. Així com en d’altres disciplines artístiques els creadors
catalans compten amb el reconeixement social i dels experts en la matèria, el
sector de la LIJ Km0 pateix una invisibilització i un menyspreu constant. I no
parlo només dels mitjans de comunicació, que invisibilitzen i obvien la LIJ de
forma sistemàtica, tot i algunes notables excepcions, com la feina constant de
Pilar Argudo i Anna Guitart (a mode d’exemple, aquesta
crònica del 3/24, un mitjà públic, sobre els premis literaris de Girona, on
no hi trobareu cap esment al Premi Ramon Muntaner de novel·la juvenil guanyat
per Xavier Gual amb el seu llibre «La noia de la caravana». Ja podem anar fent
plans de lectura, ja, que els nens i joves veuen el que importa la LIJ en la
nostra societat). Parlo també, per exemple, de tantes llistes i guies de
recomanacions de llibres realitzades per universitats, llibreries, diaris, associacions,
biblioteques, escoles, instituts, on la LIJ escrita originalment en català és minoritària,
si és que hi és. O de l’exaltació constant dels clàssics forans sense que al
costat d’aquesta exaltació, estudi i promoció hi veiem el mateix tracte per als
nostres clàssics. Dit a la manera de Gabriel Garcia Márquez, J.K. Rowling,
Ende, Sendak, Carle, Carroll o Dahl, ja tenen molta, moltíssima gent que els
escrigui i reivindiqui com a lectures imprescindibles per als joves i infants
de Catalunya. Lola Anglada, no.
L’encàrrec, però, duia implícita una gran dificultat: m’havia
de limitar a 8 títols, perquè aquest era el número de peces encomanades. Hi
vaig rumiar molt i finalment vaig decidir aprofitar l’ocasió per demostrar unes
quantes veritats: que fa molts anys que existeixen clàssics de LIJ catalans,
que els clàssics no es limiten a una època concreta, que es pot fer (i és el
que vaig pretendre fer) una cronologia. I el més important, que la nostra LIJ
està en disposició de seguir creant nous clàssics. D’aquí l’elecció d’un títol
contemporani com a tancament de la sèrie d’articles.
Per força vaig haver de deixar fora títols que mereixien
haver-hi estat. Penso en «Rovelló», de Josep Vallverdú. I en tants d’altres que
jo mateixa vaig esmentar en el darrer article, i alguns que també destaca el
crític Josep Maria Aloy, a
l’entrada del seu blog on parla sobre els meus articles d’aquest estiu. Va
ser dolorós haver de deixar fora a tanta bona literatura, però 8 títols són
només 8 títols i no podia centrar-ho tot en aquells anys de renaixement de la
nostra LIJ que van ser els inicis dels anys 60. I també volia obrir el ventall
a la literatura per a joves, no només per a infants.
Em fa feliç haver rebut comentaris d’encoratjament i
felicitació per la iniciativa. I vull destacar el correu electrònic, amistós,
agraït i generós, que em va escriure en Joaquim Carbó, la carta
publicada al diari de Mercè Escalas i Llimona, filla de Mercè Llimona, i la
carta postal signada per en Ramon Folch i Camarasa, en nom de la Fundació Folch
i Torres, una de les cartes més entranyables que he rebut mai.
Espero haver aconseguit explicar bé la meva tesi a través
dels 8 articles que ara he penjat aquí, al meu blog. Una tesi que no és altra
que Catalunya té i continuarà tenint, clàssics de LIJ per reivindicar, estimar,
estudiar, reeditar... i llegir! I que no serem un país normal fins que aquesta
mena d’articles, o el tuit
de l’Ernest Cahué del que parla Josep Maria Aloy a l’entrada del seu blog,
siguin totalment innecessaris.
Aquí teniu els enllaços a tots els articles:
