Detecto que Lost ja no està de moda. Als Estats Units l’audiència ha baixat força i el programa American Idol (l’OT de EEUU) el guanya sense problemes. I aquí, entre la gent que seguim la sèrie via Internet, la cosa està una mica fluixa. Intento parlar amb antics seguidors d’algun dels capítols, o de les noves trames, o de com va la temporada, o de la bogeria, de la malatia, vaja, i rebo respostes com ara “m’he desenganxat”, “no em va agradar el primer capítol i l’he deixat de veure”, “ja el veuré més endavant”, “me n’he cansat”. I ho escolto amb comprensió i, alhora, incredulitat perquè... companys, companyes... hem arribat fins aquí i ara ho deixem?! Noooo. Tampoc cal seguir-ho al minut, com servidora i la rècula de bojos que encara ens veiem el capítol ni vint-i-quatre hores després que s’hagi emès a Estats Units. No, això tampoc cal, però hi ha sèries que demanen fidelitat i lleialtat. Que va més enllà del valor intrínsec del guió... És pura addicció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada