Benvolguda doctora, em va receptar una píndola de poesia al dia. Vaig visitar-la per una qüestió de pes i vam acabar parlant d'escriptura. Una poesia al dia. El remei em va fer tanta gràcia que li vaig fer escriure les autores que em va recomanar (Akhmàtova, Bishop) en un paper dels que té per expedir solucions de farmàcia, amb el seu nom imprès a la capçalera. Vostè, que és bona persona, em va seguir el joc i fins i tot em va signar la recepta. Jo la vaig emmarcar. La tinc ben a la vista, al despatx, per recordar el que cal recordar. Sóc obedient, a estones, i li he fet cas, a estones. Fins aquesta setmana no he comprès què pretenia. He pogut escoltar Joan Casas i Nina Avrova, autors de la traducció del Teatre complet de Txékhov, editat en dos volums per l'Institut del Teatre. (Editats i exhaurits. Que bonic que seria disposar-ne en edició de butxaca o de qualsevol tipus algun dia no gaire llunyà...) Tots dos insistien en la importància de respectar les pauses, de marcar les comes, els punts, els silencis tal com són, de mantenir la melodia d'una llengua. Perquè més enllà de les paraules han volgut preservar el significat, el subtext, el que s'amaga entre les frases. És la seva arrel rítmica. El ritme que l'autor va establir pensant en com es movien les persones que l'envoltaven. En els seus cossos parlant sobre l'escenari. Ha estat sentir la paraula cos i que se m'aparegués la seva recepta.
Una poesia al dia, escrita també pensant en el cos que es mou i que llegeix. I el meu, per fi, s'ha tret el tap de cera de les orelles, s'ha dignat a escoltar i ha contestat. Diu que prou, que n'està fins al capdamunt de tanta mandanga. Que sí, és caòtic, però també disciplinat quan vol; arrauxat i serè, mandrós i pencaire, i que té ganes d'una copa de vi i un bon peix al forn. I també d'un gelat de xocolata negra. I de cireres i un bon gaspatxo (oh, i tant, amb cogombre!). Té ganes de no escalfar-se el cap i d'utilitzar llegint tot el temps que desocuparà deixant d'embolicar-se. Poesia, teatre, novel·la, l'etiqueta del xampú. Llegir escoltant el que no diuen les paraules. Que si els pantalons negres s'han encongit no es desencadenarà l'apocalipsi: ni em faran fora de la feina, ni expulsaran els meus fills de l'escola, ni m'apedregaran els venedors de sobres de proteïna. Una poesia al dia i prou.
Publicat al diari ARA. Diumenge 12 de juny de 2011
Salut !
ResponEliminaNo necessito massa sovint els seveis mèdics; en general sol ser així:
Has d´esperar de vint minuts a una hora com és natural.Un cop aconsegueixes
entrar, expliques la dolència que t´afecta i el metge sol fer alguna pregunta
o exàmen per poder precisar.A continuació "desvela" la nostra enfermetat, extén la
pertinent recepta i cap a la farmàcia...
La durada total de la visita oscil.la entre els cinc i els quinze minuts.
Però no,en el teu particular univers de pa sucat amb oli a l´estil "Sisa/Solfa",
els metges es posen a parlar de poesia profunda receptant "píndoles poètiques"
d´autors afectats pel propi dolor.
Es dedueix, doncs, que les retallades en el sector mèdic arriben al punt de
substituir els fàrmacs o tractaments per lectures.És clar que per poder dur
a terme aquest nou projecte de "medicina general" s´haurà d´invertir un
munt de diners en la reeducació de tots els metges i convertir-los en
"Humanistes".Potser tú els podràs convèncer que deixin de cobrar de les
mútues, les privades, la seguretat social, i deixin de banda les seves luxoses
vacances per posar-se al dia en les noves tendències del "balet".
Escric aquest breu comentari des d'una sala d'hospital on sonen alarmes i pitos d tot tipus i tons, on s'encenen ii apaguen mil llums com si fos sempre Nadal, on el debat d la vida s'esmicola entre sèrums i pòcimes i no pas idees i converses, on l'amor penja d'un fil i l'únic irreparable, irreversible es fa present, una presència q et glaça la sang i t'atrevesa el cor...La mort!
ResponEliminaOjalà puguessim receptar poesia per curar, ojala el nostre metge d capçalera no hagués fet cas d les retallades i ens hagués donat 5 minuts del seu temps per receptar-nos-la abans. Quina falta ens fa! Gràcies pel teu blog
Salut !
ResponEliminaBenvolgut Jose.Estic realment commugut per les teves paraules.
Potser podries llegir la "llei omnibus" i si segueixes pensant en poesia en el sector sanitari, no caldrà dir res més,simplement "chapeau".