Plou. Plou fort. Plou com em pensava que no tornaria veure ploure. Plou amb ganes. El cel gris. L'aigua peta contra l'asfalt. Fa el soroll que ha de fer. L'olor que ha de fer. La imatge que ha de donar. Escric sobre Moçambic i mentalment no sóc aquí però m'obligo a tornar per gaudir d'una visió insòlita. És primavera i plou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada