Sí, s'han acabat. Fora bolquers de casa i fora bolquers de l'encapçalament d'aquest bloc. L'altra dia parlava amb la resta de guionistes que escrivim actualment "El cor de la ciutat" i reflexionava sobre la compulsió de castellanitzar tot el vocabulari infantil: "hamaquita", "potito", "babero", "pañal", "toallita", etc. i els explicava com, de forma totalment conscient, un dia vaig decidir catalanitzar l'univers dels diminutius cursis i vaig passar a pronunciar paraules com "tumboneta", "farinetes", "pitet", "bolquers" i "tovalloletes". Un dia d'aquests sé que començaran a aparèixer d'altres paraules com ara "acne"(sí, així, sense accent), "truca a la porta abans d'entrar", "vull una moto" i "no et suporto". Però encara falta una mica. Respirem i prenem forces.
Quina sort lo dels bolquers!!!! jo encara en tinc per un anyet més crec...
ResponEliminaLo del vocabulari ja tens raó, però mica en mica. Jo el que no suporto és la mania d'alguns de substituir algunes paraules per versions infantilitzades-idiotitzades com el tete pel xumet i coses així. Aquí és on tinc la meva batalla diària amb avis i veïns.