No m'entenc

Ho admeto: no llegeixo poesia. No gaire. I aquest missatge és un seguit d’excuses de mal pagador. Perquè ni jo mateixa comprenc perquè no llegeixo poesia. Més poesia.

Per què no ho faig si sé que si fos possible connectar uns altaveus al meu cervell el que sonaria són els tres versos de la cançó Dona estrangera del grup Manel que em tenen obsessionada?

Quan fem l’amor dos-cents dansaires otomans

giren contents al meu voltant

somriuen i piquen de mans

Per què no hi torno més sovint si duc les ungles pintades de granat fosc només perquè en sentir pronunciar el nom de l'esmalt no vaig poder evitar comprar-lo? Tulipe Noire.

Per què no, si any rere any torno a Erri de Luca per la capacitat que té de fer jocs de mans amb les paraules sense caure en la prosa poètica que tant em carrega?

Per què? Si trio plats pel plaer que em produeix sentir-los recitar pels cambrers o llegir-los en cartes polides com llibres ben editats?

Sóc víctima de la poesia. Compro al Forn Fortino enlloc del Macxipan. Trio suavitzant amb Àloe Vera mentre rebutjo el Mimosín amb una ganyota. Prefereixo la plaça del Diamant a la de la Palmera. I el Sasha al Marcelino.

Les paraules em poden. Xocolata de romaní amb grans de lli. Xampú de roses de Bulgària. Seda salvatge. Emulsió de ferro. Binimel·la. El noi Ostra. Massatge ayurveda.

Així, doncs... Per què? No m’entenc.