Dos punts: Societat blandiblup

Aquí va una llisteta d'algunes dels milions que permetem que ens endinyin amb aquella alegria: la pujada de les tarifes dels transports públics i de la tarifa elèctrica, les dades sobre la pobresa a Catalunya que va facilitar Càritas fa poques setmanes, el conflicte dels controladors aeris, les retallades en educació, la situació abusiva de les grans cadenes de distribució alimentària, la inexistència d'una llei electoral que inclogui llistes obertes, la posició del govern central en el conflicte de l’Al-Aaiun, el cinisme dels partits polítics implicats a l'hora de tapar-se les vergonyes de la corrupció, la gran quantitat d'ajuntaments que encara no han presentat els comptes de l'any 2008 a la Sindicatura de Comptes, el desajust entre com es tracta l'incompliment de la llei per part d'una institució i en com se'ns tracta als ciutadans, les pensions de viudetat, les ajudes a bancs caixes que es van atorgar sense gairebé res a canvi, la situació d'indefensió en què es troba molta gent amb deutes hipotecaris que no poden assumir, les empreses que aprofiten la crisi per imposar condicions laborals dickensianes i la sentència del Tribunal Suprem sobre el català a l’escola.

Trobo que són motius suficients perquè tots, en massa, incendiats d'indignació pacífica sortim al carrer a reclamar el que ens pertoca amb l’energia que ens dóna aquest any acabat d’estrenar. Sé que no passarà. Per això vull deixar constància d'alguns motius que poden ser més motivadors a l’hora d’encendre la insurgència ciutadana.

Que li hagi tocat la loteria al veí i a nosaltres ni el reintegrament, que la industria farmacèutica no hagi inventat res que eviti que des del dia de Sant Esteve ja no ens cordin els pantalons, no rebre panera de Nadal, l'obligació de fer l'amic invisible amb els companys del departament, que el futbol per televisió sigui gairebé tot de pagament, que el metge et doni una hora i t'atengui dues hores més tard per sistema, la inexistència de penjadors per a les bosses i jaquetes als lavabos públics.

Potser, gràcies a aquests darrers motius de lluita, podem agafar-li el gust a reclamar els nostres drets i, a poc a poc, acabem per abandonar la nostra tova i còmoda ciutadania blandiblup per acabar convertits en autèntics ciutadans d'una democràcia de consistència més sòlida.

Publicat al diari ARA. Diumenge 2 de gener de 2011