Una noia N.O.R.M.A.L a Cambrils

El divendres passat vaig anar a Cambrils, a l'institut Berenguer IV, per parlar amb els alumnes de 1r d'ESO que s'havien llegit «Una noia N.O.R.M.A.L. s'ofereix de cangur». Va ser una trobada cordial, divertida, franca, amb moltes preguntes interessants que desmenteixen aquella idea que es té dels alumnes de secundària desconnectats i desinteressats. En acabar em van regalar un llibre preciós sobre Cambrils i un parell de fulls amb comentaris sobre el llibre de lectura. Us transcric els comentaris perquè veieu que l'afició als videojocs, és compatible amb la lectura i que tot plegat dóna com a resultat gent amb idees pròpies i ben estructurades. També vull donar les gràcies a la Cristina, la mestra que va coordinar la xerrada, i a la Yolanda, de Cruïlla, que va fer que tot fos molt fàcil.


Ens agradaria que et quedessis de «pasta de moniato» ja que hem llegir en algun lloc/bloc que és això el que et passa quan saps que algú «s'ho ha passat pipa» llegint les teves històries, que ara també són una mica nostres.


El fragment que més m'ha agradat ha estat quan la Ru li pregunta a la Miri si pot anar amb les bessones i les bicis fins a casa seva. M'agrada perquè la Ru es diverteix amb les nenes i és afectuosa amb elles i crec que és una bona estratègia.
L. G.

Ha estat una de les novel·les que més m'ha agradat perquè és molt divertida i la recomano perquè agradarà a moltes persones.
J. L.

El tema principal de la novel·la és que has de confiar en els amics i que cal perseguir els somnis.
V. M.

És la novel·la que més m'ha agradat perquè hi ha ironia, entreteniment i humor, comèdia, romanticisme... Les nenes són molt gracioses i retorçades i la Ru té idees pròpies, això és molt valerós en una noia de només tretze anys.
En Sami és un pesat de primera, i això a la llarga fa molta gràcia. Els dos germans són els típics germans carallots i burletes de tota la vida.
M'agraden les dues amigues perquè jo en tinc unes com la Nàdia i la Xeila i sempre m'ajuden en els conflictes.
E. M.

A mi m'ha agradat molt perquè hi ha més moments de comèdia que de tristesa. Al final la Ru no va als Estats Units, però aconsegueix la redacció de català. El fragment que més m'ha agradat és quan les nenes s'escapen de la sala del cinema perquè la Ru sempre es refia d'elles i acaba perdent.
L. G.

L'he trobat divertit i entretingut i penso que el fa la Ru és l'exemple d'esforç i de no rendir-se mai. Recomano que el llegiu i no us decebrà.
A. P.

M'ha agradat molt la novel·la perquè és molt realista i explica les coses que a una noia de tretze anys li passen normalment o quasi sempre: les sensacions, els sentiments, la manera d'actuar... M'ha cridat l'atenció quan explica les vegades que els seus pares li han fet passar vergonya davant dels veïns perquè és una situació curiosa. És una història bonica i original.
C. S.

Aquest llibre agrada molt als lectors, és molt entretingut. El llenguatge és apropiat per als nens de dotze anys i s'entén el que diu. El dolent d'aquest llibre és que es fa molt curt i et quedes amb ganes de llegir més i espero que en facin una altra part. Recomano aquesta lectura perquè és apropiada per a nosaltres, llegiu-la que us agradaran molt les històries d'aquesta nena de tretze anys. El fragment que més m'ha agradat és a la pàgina 78 quan la Ru prepara el Whisky, l'acaricia i es deixa olorar perquè la identifiqui. M'agrada perquè representa el somni de la Ru anar a cavall, cuidar-lo, passejar i muntar. Sentir-se lliure fins i tot en una ciutat rodejada de sorolls, construccions, etc. Disfrutaran d'aquest moment la Ru és una noia feliç.
D. Ch.

El llibre m'ha encantat, jo m'assemblo molt a la Ru i faria el mateix per marxar d'una casa de bojos com la seva.
F.F.

La meva opinió sobre el llibre és molt bona perquè a més de ser divertit i apassionant la protagonista no és una noia ni molt rica, ni molt pobra, és normal. És molt educatiu i m'hi sento molt identificada. El capítol que més m'ha agradat és «Felicitat» perquè finalment les bessones es porten bé i la Ru ha après una lliçó molt important: «Aprendre dels propis errors»
R. J.