El divendres dia 7 de juny, a la sala Escriptors de l'AELC, a l'Ateneu Barcelonès, es va constituir l'APE, la plataforma d'autors de literatura infantil i juvenil... per ara. En formo part activa i us puc dir que tenim ganes de canviar moltes coses. La primera, la pràctica de la socialització del llibre literari a les escoles i instituts. Aquí en teniu el manifest.
Benvolgudes
i benvolguts Mestres, AMPES i Institucions Educatives,
Els
autors i autores de literatura infantil i juvenil d’aquest país us
estem molt agraïts per tota la tasca de foment de la lectura que ha
fet l’Escola Catalana al llarg d’aquests darrers trenta anys i
que ha permès que els nostres nens i nenes estimessin els llibres,
les editorials publiquessin literatura catalana infantil i juvenil,
les llibreries venguessin llibres catalans i els autors i autores en
la nostra llengua poguéssim viure de la nostra feina (tot i que
precàriament) i crear un món de ficció per als nostres infants i
joves. Tot plegat ha possibilitat l’enfortiment del teixit cultural
i industrial català.
Podem
dir amb orgull que hem aixecat un país de lectores i lectors en la
nostra llengua que coneixen de prop els autors i tenen una biblioteca
personal amb llibres signats i farcida de records.
Durant
aquests anys els nens i nenes de les escoles catalanes han tingut un
contacte directe amb els escriptors i escriptores i els il·lustradors
i il·lustradores que ens hem acostat a les aules per comunicar-nos
directament amb ells i respondre a les seves curiositats. Els hem
explicat com s’escriu un llibre, com es creen els personatges, com
s’inventen les històries, com es dibuixen els àlbums...
L’alumnat
català ha après que els llibres tenen un valor real i simbòlic i
que són els seus amics, els seus companys de viatge, el refugi dels
seus somnis. I entre tots i totes hem contribuït a crear un país
més culte, més pròsper i més europeu amb uns índex de lectura i
consum de llibres prop dels nivells francesos i alemanys.
Això
ha estat des de la democràcia fins fa uns anys, sense oblidar els
pioners que van obrir camins en temps difícils, des d’institucions
com Rosa Sensat o editorials com La Galera, passant per autors com
Emili Teixidor, Joaquim Carbó, Sebastià Sorribas o Josep Vallverdú.
Ara,
l’any 2013, a moltes escoles de Catalunya es considera que els
llibres són una despesa prescindible per a les famílies i s’ha
estès la pràctica de “reutilitzar-los” sense fer distinció
entre llibre de text i llibre literari.
El
Departament d’Ensenyament de la Generalitat havia col·laborat a
aquest procés amb el seu programa d’ajuts, institucionals, a les
AMPES que sol·licitaven el finançament de llibres de lectura per a
ser socialitzats, però l’any 2011 va rectificar gràcies al
Manifest per la No
Reutilització del Llibre literari a les Aules
que vam promoure els autors. El Manifest va ser signat per més de
400 persones vinculades al món del llibre i podeu trobar-lo aquí:
http://noreutilitzacio.blogspot.com.es/
I,
malgrat tot, la realitat actual és que la majoria de les famílies
no compra llibres als seus fills.
Qualsevol
decisió que modifica una dinàmica determinada comporta
conseqüències.
Les
conseqüències del “reciclatge”,“socialització”
“reutilització” o “segrest” provoca problemes i EROS en
editorials, el tancament de llibreries, la descatalogació de llibres
i, naturalment, l’abandonament de l’escriptura professional de
molts autors i autores.
Però
el pitjor de tot és que amb aquesta iniciativa s’ha desvaloritzat
el llibre als ulls dels nostres infants i s’han buidat les llars
catalanes de llibres. La “tasca educativa” que es pretenia (
carregada de bones intencions) està aconseguint modificar
negativament la motivació lectora, els hàbits lectors, la relació
lector-llibre i molts altres aspectes que seran irreversibles un cop
els nostres nens i nenes siguin adults.
Us
convidem a reflexionar sobre les conseqüències de la vostra decisió
i a plantejar-vos si voleu educar nens i nenes en l’amor i el
respecte als llibres i la lectura, si voleu mantenir una cultura
literària i editorial pròpia i si voleu que hi hagi autors i
autores catalans que escriguin en la nostra llengua i s’adrecin als
vostres alumnes des del nostre imaginari col·lectiu.
Ho
teniu a les vostres mans.
QÜESTIONS PER A LA REFLEXIÓ
SOBRE EL “RECICLATGE” I /O “SOCIALITZACIÓ DE LLIBRES
LITERARIS A L’ESCOLA.
Entenem per SOCIALITZACIÓ DEL
LLIBRE LITERARI del llibre literari a l'aula : la compra de 25 o
més llibres del mateix títol idèntics --propietat del Centre
Educatiu---prescrits per a un curs com a lectura obligatòria
per ser llegits any rere any pels alumnes que cursaran aquell nivell,
independentment del professorat que tingui assignat el curs i les
seves preferències personals.
Queden fora d’aquesta
consideració les experiències pedagògiques com ara “maletes de
lectura”, “la biblioteca d’aula” “la biblioteca de
l’escola” o altres activitats que molts mestres i professors i
professores fan servir per transmetre el gust per la lectura al seu
grup classe.
Creiem que aquesta mena de
“socialització” del llibre de lectura s’ha produït
paral·lel.lament a la socialització del llibre de text a les
Escoles i que s’ha fet amb la mateixa finalitat d’estalvi del
seu cost sense reflexionar suficientment sobre com pot afectar la
motivació lectora del professorat i de l’alumnat, la didàctica de
la tasca docent a l’aula i els contravalors que indirectament
reben els estudiants sobre el que és un llibre i el seu ús.
Els autors i autores ens
preguntem:
Quines finalitats persegueix
“la reutilització”? Fomentar la lectura o estalviar el cost
de compra d’un llibre única i exclusivament? En el cas de famílies
necessitades entenem que és imprescindible proporcionar bosses de
llibres, però en el 90% de les llars catalanes la compra d’un
llibre de lectura de vuit euros és una despesa assumible i petita
comparada amb altres despeses educatives que les famílies assumeixen
naturalment (motxilles, material escolar, material esportiu, connexió
a Internet, sortides i quotes en el cas de les escoles concertades
etc).
Com afavoreix un llibre
“socialitzat” el foment de la lectura? Augmenta el nombre de
lectures per alumne disposar de vint-i-cinc llibres de títol repetit
dins l’aula? Per quantes mans passa a l’any cada llibre? Quants
llibres es llegeixen els nens al llarg d’un any gràcies a aquest
sistema amb un títol idèntic i repetit?
Quants anys de prescripció
obligatòria en un mateix nivell suporta un llibre? Cinc, sis,
deu anys llegint un mateix llibre perquè és
propietat de l’Escola i cal amortitzar el seu cost?
Si ja hi ha llibre assignat de
lectura com s’implica el professorat en la recerca de novetats i
prescripcions? Quin estímul té el professorat per recomanar
lectures i estar al dia de les noves publicacions, revistes
prescriptores i associacions pedagògiqes de foment de la lectura
si ja té un llibre assignat que no pot canviar?
Quina és la motivació
didàctica del professorat en el cas de no haver triat el llibre?
Si no ha triat la lectura i tal vegada no l’hi interessa o no és
del seu gust com podrà transmetre l’entusiasme i les ganes de
llegir als seus alumnes? Els professors canvien sovint de centre i de
nivell i en arribar a un curs amb llibre socialitzat la lectura li ha
vingut imposada.
Què passa quan alguns llibres
es deterioren? L’estat físic del llibre pot ser un mal
conductor de la vinculació del nen amb l’objecte? Què sent un nen
quan li toca un llibre vell i fet malbé?I si l’únic espai de
lectura per impedir el deteriorament o la pèrdua del llibre és
l’aula no es relaciona masa directament el llibre de lectura amb el
llibre de text obligatori?
Com es renoven els títols de
la biblioteca de l’Escola si s’ha invertit una quantitat alta de
diners en la compra de títols repetits per aula? I si aquests
25 títols idèntics fossin 25 títols diferents renovats any rere
any com a inversió en l’ “actualització” que requereix una
biblioteca Escolar?
I d’altra banda el que entenem
per “socialització del llibre literari a l’aula” creiem que
afecta;
LA TRANSMISSIÓ DE CONTRAVALORS
QUE REP L’ALUMNE
Potser l’’alumnat ES PREGUNTA:
Hem
de considerar el llibre només propietat de l’escola? Si el
tenim només a l’escola, no el podem llegir o rellegir mai a casa?
El podem subratllar? Hi podem anotar coses? On quedarà constància
del nostre nom i la data en què el vam llegir?
És
necessari que hi hagi llibres a casa? Quin llibre agafarem quan
volguem llegir ben acomodats al sofà, o a la terrassa, o quan anem
de viatge? Quins llibres compartirem amb la família? Quins llibres
tenim a la nostra habitació? Tenim biblioteca personal?
Cal
que existeixin les llibreries? És només tasca del professor la
recomanació dels llibres de lectura? Es bo estar al dia les
novetats? On, si no a les llibreries tenim el plaer de triar i
remenar llibres nous abans d’escollir la lectura que ens sedueixi?
Què
en queda de la visita d’un autor o una autora a qui hem llegit i
que ens ha agradat? Com recordarem el que l’autor o autora ens
ha dit del llibre? El llibre signat o dedicat és el senyal d’una
implicació directa entre els autors, els lectors i les lectures.
Són
realment cars els llibres de lectura d’escola? Costen sobre els
set o vuit euros. Un menú de vuit euros és barat i un llibre de
vuit euros és car? No és equiparable alimentar el cos i la ment?
Sabíeu que n’hi ha molts que es fan amb paper reciclat i que són
ecològics i sostenibles?
Un
llibre és un bon regal? Està carregat d’emocions,
d’històries, d’aventures, d’humor. Quan regalem un llibre
volem compartir amb la persona que el rep totes les sensacions que
transmet el seu contingut. Si percebem que el llibre ja no té valor,
tindrem ganes de regalar-ne?
Què
significa comprar un llibre? És una despesa innecessària i
prescindible? La cultura ens ajuda a formar-nos. A descobrir, a
aprendre, a desenvolupar la nostra personalitat. Pagar vuit euros per
una novel·la, un llibre de relats o de poemes, o per un àlbum
il·lustrat és llençar els diners? No seria millor considerar el
llibre com una inversió en comptes d’una despesa?
Tenim
diners per comprar un Ipod, o una dessuadora de marca, o la connexió
a internet al mòbil, o un videojoc? Tot això té un valor
sentimental i una implicació directa amb les nostres emocions o és
purament funcional? Un llibre de lectura de vuit euros ens sembla car
i un videojoc de cinquanta no?
Quin
valor té la feina d’un autor o autora? Ens hem preguntat mai
d’on treu els diners que el permeten tirar endavant i escriure les
històries que llegim? Un fuster, un paleta o un metge cobren per la
feina que fan. Ens fabriquen un moble, ens tomben un envà o ens
operen i nosaltres paguem un diners per la feina feta. Pensem que els
creadors no han de cobrar per la tasca que fan? Si la cultura no es
paga (pirateria), qui farà res per la cultura?
QUINES CONSEQÙENCIES TÉ PER
ALS LLIBRES, ELS AUTORS I LA NOSTRA CULTURA LA DECISIÓ DE
“SOCIALITZAR” ELS LLIBRES?
Els
llibres socialitzats són ràpidament descatalogats per falta de
vendes. Sovint els llibres exitosos -que són els que més es
“segresten” a les aules- són condemnats a desaparèixer.
Les
editorials infantils i juvenils i impremtes entren en crisi. El
sector editorial representa un percentatge important de la nostra
industria cultural. Els llibres socialitzats suposen acomiadaments,
disminució de salaris, condicions més precàries de treball i
possibles tancaments editorials amb la conseqüent pèrdua de
col·leccions i títols que pot suposar.
Les
llibreries tanquen. Sobretot les de proximitat, que en
bona part depenen de les compres escolars periòdiques. Molts pobles
i ciutats petits veuen desaparèixer les seves llibreries i
llibreters.
Les
estratègies editorials es decanten envers les traduccions d’èxits
internacionals i no publiquen literatura catalana infantil i juvenil.
Els resulta més eficaç apostar per bestsellers d’imitacions i
modes que poc tenen a veure amb la nostra realitat. El futur augura
una colonització cultural i lingüística.
Els
autors i autores catalans de literatura infantil i juvenil deixen
d’escriure. En veure disminuïts els seus ingressos
entre un 30 i un 50 per cent no poden continuar dedicant-se
precàriament a l’escriptura ni visitant escoles.
I
sobre aquest darrer punt, que ens afecta directament, volem ser clars
i parlar-vos de les nostres condicions laborals sobre les quals hi ha
mites i llegendes fonamentats en el desconeixement.
EL QUE NO SABÍEU SOBRE LES
CONDICIONS LABORALS DELS ESCRIPTORS
Els
qui vivim de l’escriptura som una espècie en vies d’extinció.
Som treballadors autònoms i, com a tals, gairebé no disposem de
drets ni cobertures. No tenim nòmina. No tenim vacances. No tenim
atur. No tenim baixes per malaltia.
Mensualment
un autor/a paga una mitjana mensual de 600 euros al règim de la
seguretat social d’autònoms per poder-ne cobrar 1.000 en la
jubilació i cobrir la seva cobertura sanitària.
Els
avançaments per un llibre infantil-juvenil són de l’ordre de
1000 euros bruts. (790 nets) en concepte de drets d’autor futurs.
Es lliuren un cop ha estat escrit el llibre.
Les
liquidacions pels llibres es fan UN COP a l’any. Representen entre
el 10% i el 5% del preu del llibre sense IVA (aprox. 50 cèntims per
llibre).
A
la liquidació anual bruta s’ha de descomptar el 21% d’IRPF i
s’ha de dividir en 14 parts (per poder disposar de pagues per
Nadal i vacances).
Durant
l’any l’autor ha d’autofinançar l’escriptura dels seus
llibres amb les liquidacions de les vendes dels llibres anteriors.
(autocrèdit)
Els
premis literaris són un “avançament” en concepte de drets
d’autor futurs.
Les
agències literàries (en el cas de tenir-ne) cobren un percentatge
del 15% brut de les vendes dels autors i autores.
Els
autors som treballadors amb pocs drets sindicals (gairebé cap) que
arrisquem el nostre temps i la nostra creativitat i que aspirem a
viure sòbriament de la nostra feina.
ES
DIFÍCIL SOBREVIURE AMB L’ESCRIPTURA, PERÒ CAL QUE SIGUI POSSIBLE.
I
malgrat tot, durant tots aquests anys no hem perdut la il·lusió i
hem buscat la manera de continuar escrivint per a nens, nenes i joves
fent altres feines complementàries que ens permetessin viure i ens
deixessin el temps necessari per dedicar a l’escriptura
(col·laboracions periodístiques, traduccions, guions, xerrades,
conferències, classes, seminaris...). Hem arriscat la seguretat de
la nòmina per la contribució a un imaginari col·lectiu que no
existia en els anys 70. Ara, gràcies a nosaltres, els escriptors i
escriptores, els joves catalans tenen referents de ficció que abans
només trobaven en els autors anglesos, escandinaus o francesos.
Pensem el món des d’aquí, des de casa nostra, ben a prop seu.
Estimem la llengua, estimem la cultura, promovem la imaginació i la
creativitat dels nostres infants i creiem fermament que un país
s’aixeca gràcies als seus futurs ciutadans i als valors que hagin
adquirit al llarg dels seus anys d’educació.
Per
això escrivim per als nostres petits i joves i els parlem d’aquelles
coses que ens preocupen i els fem pensar, somniar i desitjar un món
millor.
MANIFEST
SALVEM
LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL CATALANA.
La
situació actual del sector del llibre juvenil i infantil català
-provocada per la socialització massiva de llibres literaris- ens
aboca a una perillosa catàstrofe que si no corregim ràpidament pot
acabar essent irreversible.
ELS
AUTORS I AUTORES DE LIJ EN PERILL D’EXTINCIÓ APE, demanem
a l’Escola Catalana, a les AMPES, al Professorat i a les
Institucions Educatives i Culturals de Catalunya que reflexionin
seriosament sobre les conseqüències pedagògiques, culturals,
econòmiques, creatives i identitàries que comporta el “reciclatge”
de llibres literaris a les aules i que col·laborin a evitar aquest
drama.
DEMANEM:
La
supressió de la política de “socialització” de llibres
literaris a l’Escola i la recerca de solucions per tal de
proporcionar aquests llibres als nens que no s’ho poden permetre
(donacions editorials, beques nacionals o estatals, préstec
bibliotecari, fons d’autors, creació de fundacions).
El
foment del valor social del llibre com a objecte, com a regal, com a
tresor.
La
inculcació del valor sentimental del llibre i de la relació íntima
que s’estableix amb el seu lector/a. (biografia personal, memòria
infantesa, símbol, record).
La
inversió anual en la biblioteca escolar amb compres de llibres
actualitzats i proporcionals al nombre d’alumnes que la utilitzen.
Nous programes de revitalització de les biblioteques.
L’educació
de pares i mares perquè fomentin la visita a llibreries, la compra
periòdica de llibres, la creació de biblioteques familiars a les
llars i la lectura compartida.
El
reconeixement de la importància de la feina de les persones que fan
possible que existeixin els llibres ( autors, il·lustradors,
editors, llibreters etc.).
La
valoració de les trobades d’autors i lectors a les Escoles i
Instituts com una oportunitat privilegiada d’estímul a la lectura.
La
recomanació a les aules, la presència a les biblioteques i la
visibilitat a les llibreries de llibres d’autors catalans, en
equitat amb els autors estrangers.
APE ( AUTORS I AUTORES EN
PERILL D’EXTINCIÓ)
En
aquests moments formem part de l'APE:
Pasqual Alapont,
Josep Albanell, Núria Albertí, Ricardo Alcántara, Mercè Anguera,
Mercè Arànega, Cinta Arasa, David Arumí, Jesús Ballaz, Santi
Baró, Ignasi Blanch, Victòria Bermejo, Àngel Burgas, Marta Cabrol,
Sergi Càmara, Eulàlia Canal, Mercè Canals, Carles Cano, Anna
Canyelles, Maite Carranza, Jaume Cela, Jordi Cervera, David Cirici,
Salvador Comelles, Agustí Comotto, Jaume Copons, Carles Cortès,
Jordi Cortès, Toni Cotet, Toni Cucarella, Antoni Dalmases, Marta
Dansa, Jordi de Manuel, Rodolfo Del Hoyo. Miquel Desclot, Lluïsot
Domènech, Montse Español, Begoña Esteban, Núria Feijoó, Txus
Fernàndez, Lluís Farré, Jordi Fenosa, Anna Fité, Jordi Folck,
Mercè Galí, Montserrat Galícia, Dolors Garcia i Cornellà, Antoni
Garcia Llorca, Albert Garcia Pascual, Pilar Garriga, Paco Giménez,
Sandra Gómez, Josep Gòrriz, Maria Grau, Xavier Gual, Lluís
Hernàndez Sonali, Pau Joan Hernàndez, Xavier Hernpandez, Ramon
Homs, Eduard José, Maria Angels Juanmiquel, Alegria Julià, Òscar
Julve, Gemma Lienas, Josefina Llauradó, Lluís Llort, Enric Lluch,
Cristina Losantos, Salvador Macip, Anna Manso, Xavier Margenat,
Glòria Marin, Eduard Márquez, Shaudin Melgar-Forester, Meritxell
Martí, Pere Martí Bertran, Andreu Martín, Joan Antoni Martín
Piñol, Frederic Mayol, Francesc Miralles, Pep Molist, David Nel·lo,
Elena O'Callaghan, Miquel Obiols, Mertxe París, Pol Pascual, Lena
Paüls, Mabel Piérola, Joan Pla, Nathalie Pons, Joan Portell, Gisela
Pou, Núria Pradas, Joan de Déu Prats, Gemma Puig, Elisenda Queralt,
Maria Carme Roca, Elisenda Roca, Sebastià Roig, Teresa Roig, Pere
Rosselló, Carles Sala, Gemma Sales Amill, Xavier Salomó, Gabriel
Salvadó, Eva Sans, Care Santos, Eulàlia Sariola, Jordi Sierra i
Fabra, Isabel Clara Simó, Andreu Sotorra, Maria Tarragó, Anna
Tortajada, Mercè Ubach, Clara V. Fleck, Rafael Vallbona, Jordi Vila,
Toni Villalobos
