El Fittipaldi és el primer llibre que vaig publicar. És, però, el segon que vaig escriure. El primer llibre em va costar, com és natural. Em va costar tant que el vaig haver de deixar en repòs una temporada. N'estava saturada i havia perdut la perspectiva. Va ser durant aquest període que vaig reveure un amic, en Carlos, que em va explicar que s'havia comprat un cotxe de segona mà. Havia acabat de néixer el Pablo, el seu fill, i havien anat a la botiga amb la intenció de comprar un cotxe familiar. Però un cop allà, van veure un cotxe esportiu, un Toyota Celica, que els va resultar irresistible. El seient del darrera era petit. El cotxet costava d'entrar al maleter, però els va agradar tant que se'l van endur posat. La història em va divertir i vaig pensar que també funcionava si la giraves del revés, com un mitjó. Aquí va néixer El Fittipaldi. Què passaria si uns pares compressin un cotxe familiar, vell i tronat, però li expliquessin a la seva filla que en realitat era cotxe esportiu? I què passaria si aquest cotxe s'espatllés definitivament? Què faria la nena, convençuda que el seu cotxe era el millor? Com veia el món aquesta nena? Com s'expresava? Els nens veuen la realitat d'una forma molt diferent que els adults i a El Fittipaldi vaig intentar apropar-m'hi amb un llenguatge que expresés aquesta diferència. El cotxe no s'espatlla, agafa un constipat de mort, per exemple. I la nena explica amb tota normalitat que els seus pares es tanquen al lavabo per parlar a soles, perquè és la única habitació de la casa que té porta.
El Fittipaldi està publicat a la sèrie blava de la col·lecció El vaixell de vapor. Editorial Cruïlla.
Està il·lustrat pel Juanjo Sáez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada