Ahir vaig anar a veure "Gomorra" la pel·lícula basada en la novel·la de Roberto Saviano, que retrata el funcionament de la Camorra italiana. La pel·lícula és crua, bèstia i no per les imatges, tractades com si fos un documental, amb una profunditat de camp molt curta, amb ganes de no fer espectacle, sinò pel que t'explica, i perquè el que explica és veritat. Està passant ara mateix, a l'estómac de l'Europa comunitària.
En sortir del cinema vaig pensar que perdem el temps. Hores i hores davant l'ordinador, connectant-nos amb qui ja estem connectats, coneixent el que fa la gent que ja coneixem, movent-nos dins d'un mateix cercle... Facebook, messenger, firefox, netlog, metroblog... No. L'autèntica xarxa està fora de l'ordinador i mentre ens mirem el melic la realitat existeix a les nostres esquenes.
A mi no m'ha agradat la peli, m'ha semblat que com a documental no funciona, i com a peli tampoc. Se m'ha fet llarga i pesada, i em sentia molt poc involucrada amb el que passava, que ja ho veia que era molt fort, pero que no acabava de seguir.
ResponElimina