Imma
Tubella publicava ahir al diari ARA un
article (accessible per a subscriptors i també amb registre gratuït
que permet llegir un article al dia) en el que reflexionava sobre
el futur dels mitjans públics que engloba la CCMA. L'article, de
títol “Quo vadis, CCMA?” exposava la diferència entre la
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i corporacions com la
BBC, en les que la revolució digital no ha agafat tan desprevinguda,
i on fa molts anys ja es va fer una feina d'adaptació, tant de la
plantilla (en número i formació) com dels formats.
No
vull discutir res del que proposa sàviament l'Imma tubella, només
explicar que ja hi ha un programa de la CCMA que va en aquesta
direcció, i que és bo saber-ho, ja sigui per valorar-lo com li
correspon, com per agafar-lo de model. El programa és Una mà de
contes i ara us explicaré la peculiaritat de la seva proposta. Ho
faig com a espectadora i des de fa un any també com a guionista del
programa.
Una
mà de contes va néixer l'any 2001 com a programa de
televisió infantil. L'èxit de la proposta va fer que aviat
traspassés la frontera de la televisió i, en paraules del director
i creador, Manuel Barrios, s'instal·lés en d'altres territoris. El primer
va ser l'editorial amb l'edició d'un llibre-cd-dvd, un mitjà
que al meu entendre encara podria explotar-se molt més. L'entesa
entre la televisió i els autors (escriptors i il·lustradors) no
hauria de ser difícil perquè a tots ens uneix una voluntat, que les
nostres històries arribin arreu.
Però
el programa, amb un format de sobres conegut (una veu en off que
narra un conte, ja sigui de
creació pròpia, com adaptacions de contes tradicionals d'arreu del
món, alhora que una mà
dibuixa la història utilitzant tota mena de disciplines artístiques:
oli, aquarel·les, collage, aliments, eines digitals, rotuladors,
plastilina, etc. Tot amb el punteig d'unes músiques també diverses
i riques), aviat va assolir un èxit rotund entre els nanos i en
l'entorn educatiu. Un entorn que no només comprèn l'escola, també
biblioteques i institucions culturals i educatives. Per això el
programa va deixar de ser unidireccional per passar a ser un entorn
d'anada i tornada gràcies a la producció de contes fets en
col·laboració amb
institucions com
l'O.N.C.E.,
la Fundació Catalana Síndrome de Down, el centre d'educació
especial per autistes Carrilet, l'Associació de Mestres Rosa Sensat,
la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, les
escoles d'art i disseny Eina i Massana i el centro municipal
d'ensenyament de primària Arc Iris. Per tant, una televisió que
surt i va a l'encontre dels seus destinataris per treballar plegats.
Un exemple que les noves tecnologies han permès dur a l'extrem.
Actualment s'estan produint 5 contes en col·laboració amb l'escola
Drassanes de Barcelona. Una producció que inclou l'elaboració de
les històries, la creació dels dibuixos gràcies a l'eina de dibuix
que tothom té a l'abast a l'apartat taller de la web aquí,
i una
producció
que anem explicant al blog del programa amb l'objectiu que d'altres
escoles puguin aprendre de
l'experiència
i la puguin emular als seus centres. Per tant, un programa que
s'explica a mesura que es va fent i que vol que arribi i sigui
emulat/imitat/après pel màxim de persones. Més
que una doble direcció jo ja ho considero un programa de direccions
múltiples. L'experiència que estem fent amb l'escola Drassanes la
podeu llegir aquí
.
Ja
hem parlat de les noves tecnologies i és que la
web del programa, Internet,
és un altre dels nous territoris en els que s'ha instal·lat Una mà
de contes. I no només per mostrar l'extensa producció de contes,
amb eines de cerca que et permeten buscar per autor, per temes, per
localització geogràfica, per paraules claus, etc. També perquè de
nou la frontera de la pantalla es traspassa. El programa va posar a
l'abast del públic una eina digital de dibuix perquè els usuaris de
la web dibuixessin a la manera en que els artistes Leo Mariño i
Pepepué estan creant els dibuixos dels darrers programes. Ells
utilitzen aquesta eina i no cap altra i l'usuari, si vol, també ho
pot fer. És l'apartat taller del que us parlava abans. L'usuari pot
també retallar. Subtitular el conte. Prendre com a model contes ja
creats o fer-ne de nous. I, el més important, enviar la seva
participació al programa. Aquestes participacions es pengen a la web
i es mostren a tots aquells que les volen veure. No són només
participacions individuals, hi ha també el treball de moltes escoles
que utilitzen la web del programa com una eina educativa, i ho fan
intensivament, un fet que és motiu d'alegria pels responsables d'Una
mà de contes. I, atenció, un detall important, les participacions
no són dibuixos estàtics, sinó que a la manera del programa el
procés de dibuix, posteriorment, es veu animat. Per tant, fidelitat
a l'essència del programa al màxim.
El
programa Una mà de contes ha estat venut i difós arreu del món. De
fet és un dels programes més venuts de TVC. La pàgina web també
és una de les més visitades (i usades) de la CCMA. El programa va
guanyar l'any 2007 el Premi Nacional de Cultura i al llarg de la
seva existència n'ha guanyat molts més. Espero que el seu model,
obert, multidireccional, modern, amb un ús intel·ligent de les TIC, i alhora, fidel a l'esperit inicial,
permeti que la seva existència sigui llarga i exitosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada