Una mà de contes com a model de programa

Imma Tubella publicava ahir al diari ARA un article (accessible per a subscriptors i també amb registre gratuït que permet llegir un article al dia) en el que reflexionava sobre el futur dels mitjans públics que engloba la CCMA. L'article, de títol “Quo vadis, CCMA?” exposava la diferència entre la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i corporacions com la BBC, en les que la revolució digital no ha agafat tan desprevinguda, i on fa molts anys ja es va fer una feina d'adaptació, tant de la plantilla (en número i formació) com dels formats.

No vull discutir res del que proposa sàviament l'Imma tubella, només explicar que ja hi ha un programa de la CCMA que va en aquesta direcció, i que és bo saber-ho, ja sigui per valorar-lo com li correspon, com per agafar-lo de model. El programa és Una mà de contes i ara us explicaré la peculiaritat de la seva proposta. Ho faig com a espectadora i des de fa un any també com a guionista del programa.

Una mà de contes va néixer l'any 2001 com a programa de televisió infantil. L'èxit de la proposta va fer que aviat traspassés la frontera de la televisió i, en paraules del director i creador, Manuel Barrios, s'instal·lés en d'altres territoris. El primer va ser l'editorial amb l'edició d'un llibre-cd-dvd, un mitjà que al meu entendre encara podria explotar-se molt més. L'entesa entre la televisió i els autors (escriptors i il·lustradors) no hauria de ser difícil perquè a tots ens uneix una voluntat, que les nostres històries arribin arreu.

Però el programa, amb un format de sobres conegut (una veu en off que narra un conte, ja sigui de creació pròpia, com adaptacions de contes tradicionals d'arreu del món, alhora que una mà dibuixa la història utilitzant tota mena de disciplines artístiques: oli, aquarel·les, collage, aliments, eines digitals, rotuladors, plastilina, etc. Tot amb el punteig d'unes músiques també diverses i riques), aviat va assolir un èxit rotund entre els nanos i en l'entorn educatiu. Un entorn que no només comprèn l'escola, també biblioteques i institucions culturals i educatives. Per això el programa va deixar de ser unidireccional per passar a ser un entorn d'anada i tornada gràcies a la producció de contes fets en col·laboració amb institucions com l'O.N.C.E., la Fundació Catalana Síndrome de Down, el centre d'educació especial per autistes Carrilet, l'Associació de Mestres Rosa Sensat, la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, les escoles d'art i disseny Eina i Massana i el centro municipal d'ensenyament de primària Arc Iris. Per tant, una televisió que surt i va a l'encontre dels seus destinataris per treballar plegats. Un exemple que les noves tecnologies han permès dur a l'extrem. Actualment s'estan produint 5 contes en col·laboració amb l'escola Drassanes de Barcelona. Una producció que inclou l'elaboració de les històries, la creació dels dibuixos gràcies a l'eina de dibuix que tothom té a l'abast a l'apartat taller de la web aquí, i una producció que anem explicant al blog del programa amb l'objectiu que d'altres escoles puguin aprendre de l'experiència i la puguin emular als seus centres. Per tant, un programa que s'explica a mesura que es va fent i que vol que arribi i sigui emulat/imitat/après pel màxim de persones. Més que una doble direcció jo ja ho considero un programa de direccions múltiples. L'experiència que estem fent amb l'escola Drassanes la podeu llegir aquí .

Ja hem parlat de les noves tecnologies i és que la web del programa, Internet, és un altre dels nous territoris en els que s'ha instal·lat Una mà de contes. I no només per mostrar l'extensa producció de contes, amb eines de cerca que et permeten buscar per autor, per temes, per localització geogràfica, per paraules claus, etc. També perquè de nou la frontera de la pantalla es traspassa. El programa va posar a l'abast del públic una eina digital de dibuix perquè els usuaris de la web dibuixessin a la manera en que els artistes Leo Mariño i Pepepué estan creant els dibuixos dels darrers programes. Ells utilitzen aquesta eina i no cap altra i l'usuari, si vol, també ho pot fer. És l'apartat taller del que us parlava abans. L'usuari pot també retallar. Subtitular el conte. Prendre com a model contes ja creats o fer-ne de nous. I, el més important, enviar la seva participació al programa. Aquestes participacions es pengen a la web i es mostren a tots aquells que les volen veure. No són només participacions individuals, hi ha també el treball de moltes escoles que utilitzen la web del programa com una eina educativa, i ho fan intensivament, un fet que és motiu d'alegria pels responsables d'Una mà de contes. I, atenció, un detall important, les participacions no són dibuixos estàtics, sinó que a la manera del programa el procés de dibuix, posteriorment, es veu animat. Per tant, fidelitat a l'essència del programa al màxim.

El programa Una mà de contes ha estat venut i difós arreu del món. De fet és un dels programes més venuts de TVC. La pàgina web també és una de les més visitades (i usades) de la CCMA. El programa va guanyar l'any 2007 el Premi Nacional de Cultura i al llarg de la seva existència n'ha guanyat molts més. Espero que el seu model, obert, multidireccional, modern, amb un ús intel·ligent de les TIC, i alhora, fidel a l'esperit inicial, permeti que la seva existència sigui llarga i exitosa.