A favor i en contra de la campanya "Fas 6 anys? Tria un llibre"

A favor de la campanya "Fas 6 anys? Tria un llibre":

1. El foment de la biblioteca personal. Se'n parla de forma institucional i se'n parla com d'un fet positiu. Visca!

2. S'adreça a la franja d'edat que s'inicia en la lectura de forma autònoma.

3. Demana la complicitat de les famílies

4. Implica la necessitat de trepitjar una llibreria!

5. Augmenta el pressupost en cultura del Govern de la Generalitat  (Correcció, pel que em diuen això no és així, no augmenta la partida. Aquesta surt d'altres capítols que, per tant, haurà de reduir altres partides... aquest punt passa a l'apartat En contra)

6. Ens iguala amb d'altres països europeus, com Anglaterra o Irlanda, que fan campanyes similars, perquè saben que cal cuidar el petit lector.

7. El Govern es gasta diners en cultura adreçada a públic infantil, una franja que sempre és la germaneta pobra. La LIJ està d’enhorabona!

En contra de la campanya "Fas 6anys? Tria un llibre", o potser, tot allò que cal millorar de cara a les properes campanyes:

1. Als països normals, quan es fan aquestes campanyes, els governs no es gasten diners pagant llibres d'autors estrangers. Ni se'ls passa pel cap! Aquí la campanya és oberta (i sí, som un país anormal en el que gent entenimentada de la LIJ ho trobarà fantàstic i dirà que si Sendak, que si Ende, i sí, sí, però repeteixo, això, fora d'aquí, no passa. Els diners es gasten en LIJ Km0 perquè saben que cal protegir l’imaginari propi)

2. Les associacions d'autors no hem estat consultades i no formem part de la campanya. Ho trobo MOLT greu. Aquest punt explica el punt 1. Hi ha llibreters i editors, cosa que em sembla perfecta, però autors no. De nou som al país anormal en el que es té la idea equivocada que les creacions vénen de París i no pas que les parim els creadors. La Conselleria faria bé de repensar aquest punt i d'incloure aquells que fan possible els llibres (els escrits aquí) que es regalaran a la campanya. Hi ha un organisme que és la ILC que és perfecte per consensuar assumptes com aquest. I a l’AELC (Associació d'Escriptors en Llengüa Catalana) existeix una secció específica de LIJ amb molta gent que pot dir-hi la seva. Si ens deixen, és clar.

3. Pel que sembla la campanya neix amb un pressupost insuficient en cas que totes les nenes i els nens decideixin gastar el seu xec. Ho he llegit tres vegades i encara no ho entenc. O sí, massa, i no m'agrada aquesta falta d'expectatives. Per tant, proposo que morim d’èxit! Que tothom que rebi el xec llanci a les seves criatures de cap a la llibreria i forcem a una ampliació de pressupost. 

4. Per què no fer una llista de llibres on poder triar? Que ningú s'escandalitzi, de nou és el que es fa en aquest tipus de campanyes. Es consensua i avall. I com que es fan cada any, tothom n'acaba sent beneficiat.

5. La campanya no pot néixer sola. Cal una campanya complementària de foment de la lectura. Això també té a veure amb el punt 4. Crear lectors vol dir, també, crear esperits crítics. I persones disposades a seguir gaudint de la lectura. El verb seguir per mi és la clau.

O sigui, que hi ha més punts a favor que en contra, i és que penso que tot i que amb aspectes MOLT millorables, la campanya és un fet positiu. Ara només cal vetllar perquè la propera campanya existeixi, i perquè millori. 

Nota: avui la Bel Olid publicava un article a Nació Digital sobre el tema. Hi estic molt d'acord. http://www.naciodigital.cat/opinio/13981/pobres/esperances/conseller