Vella Nova York

Llegeixo “Vida i Destí” de Vassili Grossman, però pesa massa per carregar-lo al metro i l’autobús així que agafo “Vella Nova York” d’Edith Wharton. El vaig llegir fa temps, quan arrel de la pel·lícula “L’edat de la innocència” van començar a editar l’obra en català. Constato que tinc les neurones desgastades perquè llegeixo les primeres pàgines com si fos de bell nou i interiorment me n’alegro perquè sé que em va agradar i tornar a tenir la sensació de descobriment d’imatges, de móns i de paraules és addictiu i euforitzant. No l’he pogut deixar i he arrossegat el llibre pel metro, autobús i tots els racons de casa fins que he acabat el primer conte. Que bo! No en recordava la ironia, ni la quantitat de detalls que poden semblar preciosistes i que, ans el contrari, són totalment precisos per dibuixar estats d’ànims i formes de vida. Estic perduda, torno a llegir dos llibres alhora.