01 de març 2018

Cor de cactus i altres formes d'estimar




Podria començar explicant que «Cor de cactus i altres formes d’estimar» (Corazón de cactus y más formas de querer) té una protagonista de quinze anys, la Lara, que vol ser punxa discos (PD), una mena de DJ que no crea música, la combina. Que vol formar un duo amb la seva millor amiga, la Martina, i que el seu somni conjunt no podrà ser perquè de sobte, un dia, la vida dona un tomb inesperat i no tan sols ha de fer reset mental al seu projecte, sinó que coneix al Diego, un noi colombià, i que no li fa gaire cas, perquè, en principi l’amor li importa un rave.



Però també podria dir que la novel·la va ser un encàrrec d’aquells de barra lliure de l’editorial Grupo SM i també de Cruïlla, en el que se’m demanava que rumiés una història romàntica amb uns peròs importants. Confesso que aquests «peròs» van ser la clau perquè acceptés: que els lectors, tant juvenils com adults, no es morissin de vergonya a l’hora de llegir-la, per culpa d’un contingut ensucrat i convencional. I que hi hagués clarament una aposta feminista en la perspectiva de les diferents trames. Un feminisme que, com saben les persones informades, allibera a dones, i també a homes. Finalment em van suggerir que l’alter ego de la Lara, fos un noi estranger. I després de rumiar-hi em va semblar una bona idea, i vaig triar Colòmbia, per evitar llocs comuns, tot i que el prejudici (i també l'orgull, gràcies estimada i mai prou admirada Jane Austen) hi juga un paper important. Me l’estaven encarregant a mi, així que vaig recordar que contindria humor i el meu particular punt de vista sobre la vida. I que buscaria una estructura o alguna aportació literària que la diferenciés de les meves altres novel·les. I així va sorgir una tercera persona activa. Una veu narrativa que és omniscient i alhora present. I que es presenta en primera persona: soc jo, l’escriptora, algú amb ganes de ficar cullerada i que comenta l’acció des d’aquest personalisme. 



La temàtica musical va ser fàcil trobar-la. A casa visc amb una jove que ara té divuit anys, que fa tres o quatre estius va formar un duo de punxa discos amb la seva millor amiga. Son les PDZitas, unes punxa discos feministes que ho peten al barri de Gràcia i tot arreu on punxen. En general llocs molt alternatius i amb un to reivindicatiu.

Elles són les autores d’aquesta playlist, la banda sonora del llibre:

 



L’esforç màxim a l’hora d’escriure el vaig dedicar a aconseguir que la novel·la contingués un món que fos proper, uns personatges de carn i ossos, i que fos molt, molt entretingut. Que el lector no pogués o volgués deixar de llegir-lo. Després, per sota, encabir-hi tota la resta. I amb un treball de llenguatge acurat per aconseguir equilibrar el to àgil, els diàlegs creïbles amb una exigència literària alta. Passar-s’ho bé no ha d’estar renyit amb llegir un text literari ben escrit (o que ho intenta).

No us diré si ho he aconseguit. Tan sols us deixo enllaços a les diferents crítiques publicades. Només avanço que la revista Faristol li ha atorgat 4 estrelles, la màxima puntuació. He, he, he.


I per acabar... el vídeo (i les fotos que veieu) de la presentació del llibre el dia 26 de gener a l’FNAC Triangle de Plaça Catalunya. Entrar d'aquesta forma, muntada dins un carro de súper al ritme de «La vida es un carnaval» de Celia Cruz, té un perquè, que descobrireu quan llegiu el llibre.


A la presentació em van acompanyar els escriptors Joan Antoni Martín Piñol i Laia Soler (Gràcies, companys!)


09 de gener 2018

Adéu 2017. Hola 2018

Adéu 2017. 

Ha estat un any amb moltes coses bones a nivell professional.

He publicat libres a raig. Repasso la collita dels 2017 i m'adono que he treballat molt.  

Novetats«I si fos un ocell?» (Arcàdia editorial. Il·lustracions de Susanna Campillo. A partir de 10 anys), Cor de cactus / Corazón de cactus (Cruïlla/GrupoSM A partir de 13 anys). Traduccions: «Lo del abuelo» (Grupo SM); «Amigos monstruosos» (Algar editorial) i la traducció al coreà de «L'últim violí»;  
Adaptacions i reedicions en un nou format: «La lista de cumpleaños» adaptada a Lectura fàcil (Grupo SM); el guió d' «En Bao i els seus amics» adaptat a text imprès per a una edició especial per a la Festa dels Súpers (TVC) i la reedició de «Leandro, el niño horrible»  i «Allò de l'avi» per al nou format de la col·lecció Barco de Vapor i Gran Angular, respectivament (Cruïlla/GrupoSM).


També ha estat l'any del retorn al guió de sèries perquè m'he incorporat a l'equip de guió de la sèrie diària «Com si fos ahir», que s'emet cada migdia a TV3. 



He seguit fent xerrades a escoles i instituts, clubs de lectura i la setena edició del Cove de les paraules, el projecte d'animació lectora de la ciutat de Salt per a les nenes i nens de 4t de primària, a partir de la lectura dels meus llibres. 

Amb la Bàrbara Arjona i el Pep Culell, ànimes del Cove

He continuat participant a a tertúlia del Catalunya Migdia (amb l'Òscar Fernández i l'Empar Moliner), escrivint articles, com els 8 articles dedicats als clàssics de la nostra LIJ (diari ARA) i els articles de La pitjor mare del món dels que ja en porto set anys de publicació.

A  la tertúlia del Catalunya Migdia, amb Xabi Barrena

2017 m'ha regalat viatges fantàstics. Com l'assistència a la Fira del llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, en els actes organitzats per l'Institut Ramon Llull, en l'any que la cultura catalana va ser la cultura convidada a la fira. I el mes de novembre vaig assistir  al Hay Festival d'Arequipa (Perú) a la secció dedicada a la literatura infantil, el Hay Festivalito, on vaig tenir l'oportunitat de conèixer gent acollidora i fantàstica. 


Amb Manuel Barrios, director d'Una mà de contes, a Bolonya

A la biblioteca del Centro Cultural Norteamericano, amb petits lectors d'Arequipa
A Arequipa amb Martín Zuñiga, Pamela Cárdenas, Alejandra Lazo, José Carlos Agüero i Renato Cisneros

En el camp associatiu, he seguit treballant, recomptant i gaudint de la deliciosa sororitat d'Onsonlesdones, i he participat de forma activa en el naixement de l'associació Escrivim (Associació professional d'escriptores i escriptors de literatura) de la que en formo part de la junta directiva com a tresorera. 


Part del col·lectiu OnSónLesDones a la festa dels Premis Time Out

Presentació d'Escrivim a la Setmana del Llibre en Català


A nivell personal moments durs i tristos i d'altres brillants i espectaculars. Em falta aquella amiga i alhora la duc dins meu, sempre. I em quedo amb la persistència de la lluita política, de l'orgull d'haver format part del dia 1 d'octubre. I de compartir hores amb gent especial.



Hola 2018. 

Penso seguir llegint, escrivint, publicant, rient, xerrant, debatent, parlant, tertuliejant, inventant, creant, fent vida associativa, lluitant en el que crec (i si cal deixant-me partir la cara, aquesta cosa rara que fem alguns catalans), estimant, viatjant, llançant-me a la piscina per fer coses noves e inesperades. I ballant. Ballant tot el que pugui.