09 de gener 2018

Adéu 2017. Hola 2018

Adéu 2017. 

Ha estat un any amb moltes coses bones a nivell professional.

He publicat libres a raig. Repasso la collita dels 2017 i m'adono que he treballat molt.  

Novetats«I si fos un ocell?» (Arcàdia editorial. Il·lustracions de Susanna Campillo. A partir de 10 anys), Cor de cactus / Corazón de cactus (Cruïlla/GrupoSM A partir de 13 anys). Traduccions: «Lo del abuelo» (Grupo SM); «Amigos monstruosos» (Algar editorial) i la traducció al coreà de «L'últim violí»;  
Adaptacions i reedicions en un nou format: «La lista de cumpleaños» adaptada a Lectura fàcil (Grupo SM); el guió d' «En Bao i els seus amics» adaptat a text imprès per a una edició especial per a la Festa dels Súpers (TVC) i la reedició de «Leandro, el niño horrible»  i «Allò de l'avi» per al nou format de la col·lecció Barco de Vapor i Gran Angular, respectivament (Cruïlla/GrupoSM).


També ha estat l'any del retorn al guió de sèries perquè m'he incorporat a l'equip de guió de la sèrie diària «Com si fos ahir», que s'emet cada migdia a TV3. 



He seguit fent xerrades a escoles i instituts, clubs de lectura i la setena edició del Cove de les paraules, el projecte d'animació lectora de la ciutat de Salt per a les nenes i nens de 4t de primària, a partir de la lectura dels meus llibres. 

Amb la Bàrbara Arjona i el Pep Culell, ànimes del Cove

He continuat participant a a tertúlia del Catalunya Migdia (amb l'Òscar Fernández i l'Empar Moliner), escrivint articles, com els 8 articles dedicats als clàssics de la nostra LIJ (diari ARA) i els articles de La pitjor mare del món dels que ja en porto set anys de publicació.

A  la tertúlia del Catalunya Migdia, amb Xabi Barrena

2017 m'ha regalat viatges fantàstics. Com l'assistència a la Fira del llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, en els actes organitzats per l'Institut Ramon Llull, en l'any que la cultura catalana va ser la cultura convidada a la fira. I el mes de novembre vaig assistir  al Hay Festival d'Arequipa (Perú) a la secció dedicada a la literatura infantil, el Hay Festivalito, on vaig tenir l'oportunitat de conèixer gent acollidora i fantàstica. 


Amb Manuel Barrios, director d'Una mà de contes, a Bolonya

A la biblioteca del Centro Cultural Norteamericano, amb petits lectors d'Arequipa
A Arequipa amb Martín Zuñiga, Pamela Cárdenas, Alejandra Lazo, José Carlos Agüero i Renato Cisneros

En el camp associatiu, he seguit treballant, recomptant i gaudint de la deliciosa sororitat d'Onsonlesdones, i he participat de forma activa en el naixement de l'associació Escrivim (Associació professional d'escriptores i escriptors de literatura) de la que en formo part de la junta directiva com a tresorera. 


Part del col·lectiu OnSónLesDones a la festa dels Premis Time Out

Presentació d'Escrivim a la Setmana del Llibre en Català


A nivell personal moments durs i tristos i d'altres brillants i espectaculars. Em falta aquella amiga i alhora la duc dins meu, sempre. I em quedo amb la persistència de la lluita política, de l'orgull d'haver format part del dia 1 d'octubre. I de compartir hores amb gent especial.



Hola 2018. 

Penso seguir llegint, escrivint, publicant, rient, xerrant, debatent, parlant, tertuliejant, inventant, creant, fent vida associativa, lluitant en el que crec (i si cal deixant-me partir la cara, aquesta cosa rara que fem alguns catalans), estimant, viatjant, llançant-me a la piscina per fer coses noves e inesperades. I ballant. Ballant tot el que pugui.





26 de setembre 2017

Els nostres clàssics de LIJ en 8 articles




Entre el 8 i el 15 d’agost es van publicar al diari ARA 8 articles que vaig escriure sobre clàssics de literatura infantil i juvenil (LIJ) catalana. Els articles van ser un encàrrec del diari que volia que parlés de clàssics de LIJ, després que la Sílvia Soler ho fes de clàssics de literatura universal, adreçats a públic adult. Quan m’ho van proposar ho vaig tenir claríssim: en el meu cas centraria el focus en els «nostres» clàssics, els clàssics de LIJ escrits en català. 

Catalunya viu una situació anòmala pel que fa a la LIJ de creació pròpia. Així com en d’altres disciplines artístiques els creadors catalans compten amb el reconeixement social i dels experts en la matèria, el sector de la LIJ Km0 pateix una invisibilització i un menyspreu constant. I no parlo només dels mitjans de comunicació, que invisibilitzen i obvien la LIJ de forma sistemàtica, tot i algunes notables excepcions, com la feina constant de Pilar Argudo i Anna Guitart (a mode d’exemple, aquesta crònica del 3/24, un mitjà públic, sobre els premis literaris de Girona, on no hi trobareu cap esment al Premi Ramon Muntaner de novel·la juvenil guanyat per Xavier Gual amb el seu llibre «La noia de la caravana». Ja podem anar fent plans de lectura, ja, que els nens i joves veuen el que importa la LIJ en la nostra societat). Parlo també, per exemple, de tantes llistes i guies de recomanacions de llibres realitzades per universitats, llibreries, diaris, associacions, biblioteques, escoles, instituts, on la LIJ escrita originalment en català és minoritària, si és que hi és. O de l’exaltació constant dels clàssics forans sense que al costat d’aquesta exaltació, estudi i promoció hi veiem el mateix tracte per als nostres clàssics. Dit a la manera de Gabriel Garcia Márquez, J.K. Rowling, Ende, Sendak, Carle, Carroll o Dahl, ja tenen molta, moltíssima gent que els escrigui i reivindiqui com a lectures imprescindibles per als joves i infants de Catalunya. Lola Anglada, no. 

L’encàrrec, però, duia implícita una gran dificultat: m’havia de limitar a 8 títols, perquè aquest era el número de peces encomanades. Hi vaig rumiar molt i finalment vaig decidir aprofitar l’ocasió per demostrar unes quantes veritats: que fa molts anys que existeixen clàssics de LIJ catalans, que els clàssics no es limiten a una època concreta, que es pot fer (i és el que vaig pretendre fer) una cronologia. I el més important, que la nostra LIJ està en disposició de seguir creant nous clàssics. D’aquí l’elecció d’un títol contemporani com a tancament de la sèrie d’articles. 

Per força vaig haver de deixar fora títols que mereixien haver-hi estat. Penso en «Rovelló», de Josep Vallverdú. I en tants d’altres que jo mateixa vaig esmentar en el darrer article, i alguns que també destaca el crític Josep Maria Aloy, a l’entrada del seu blog on parla sobre els meus articles d’aquest estiu. Va ser dolorós haver de deixar fora a tanta bona literatura, però 8 títols són només 8 títols i no podia centrar-ho tot en aquells anys de renaixement de la nostra LIJ que van ser els inicis dels anys 60. I també volia obrir el ventall a la literatura per a joves, no només per a infants. 

Em fa feliç haver rebut comentaris d’encoratjament i felicitació per la iniciativa. I vull destacar el correu electrònic, amistós, agraït i generós, que em va escriure en Joaquim Carbó, la carta publicada al diari de Mercè Escalas i Llimona, filla de Mercè Llimona, i la carta postal signada per en Ramon Folch i Camarasa, en nom de la Fundació Folch i Torres, una de les cartes més entranyables que he rebut mai.  

Espero haver aconseguit explicar bé la meva tesi a través dels 8 articles que ara he penjat aquí, al meu blog. Una tesi que no és altra que Catalunya té i continuarà tenint, clàssics de LIJ per reivindicar, estimar, estudiar, reeditar... i llegir! I que no serem un país normal fins que aquesta mena d’articles, o el tuit de l’Ernest Cahué del que parla Josep Maria Aloy a l’entrada del seu blog, siguin totalment innecessaris. 

Aquí teniu els enllaços a tots els articles: