17 de gener 2017

Opinió d’adolescent a l’escola FEDAC de Castellar del Vallès




Ahir vaig tornar a l’escola FEDAC de Castellar del Vallès, per fer el taller de creació de textos d’opinió. Amb aquesta són quatre les vegades que m’he plantat davant la classe de 3r d’ESO per explicar com vaig crear la columna d’opinió La pitjor mare del món, i els criteris estilístics i de contingut que m’he imposat a l’hora d’escriure-la. No és, per tant, una explicació sobre maternitat i paternitat imperfecta, sinó sobre text d’opinió.

El taller va néixer a partir de la proposta de la Rosa Maria Baró, professora de català del centre, i està dividit en dues parts, d’una hora cadascuna. La primera és teòrica i allà els explico com va néixer la secció i n’analitzo les característiques des del punt de vista lingüístic. També parlo del contingut, però no tant de com trio de què anirà l'article (que també una mica), sinó de les poques normes que m’obligo a seguir, com la de protegir la intimitat més íntima del que passa a casa. Aquest any hi he incorporat una novetat i ha estat la lectura prèvia de dos articles meus i quatre d’altres articulistes: Francesc Canosa, Marta Rojals, Ferran Sàez i Barbijaputa) que ens ha permès parlar dels diferents enfocaments i estils. I fins i tot de les diferents finalitats d'un article d'opinió.



La segona part és pràctica i al llarg d'una hora els alumnes inicien l’escriptura d’un article propi. Primer comentem en veu alta els temes i punts de vista d’aquelles persones que ja tenen clar què escriuran, i després, mentre tothom treballa de forma individual, vaig passant per les taules per resoldre dubtes, escoltar propostes i oferir consells o plantejar preguntes.

Com cada any les noies i els nois plantegen temes nous (la religió al món d’avui des del punt de vista d’algú que es declara ateu, el dolor de la mort en plenes vacances de felicitat nadalenca, la incidència de la tecnologia en els nens més petits), universals (l’amor, l’amistat) o temes que se senten molt seus (els videojocs, l’esport, la vida d’un adolescent, la incomprensió dels adults, les dificultats dels estudis, el futur). Però sigui quina sigui la temàtica escollida aquest és una molt bona proposta per practicar i exercitar una veu pròpia, per intentar entendre els arguments contraris, ni que sigui per rebatre’ls i per aparcar les veritats absolutes. 



I també per començar a treure els nas als diaris, un mitjà que admeten que no se senten gens seu. No entenen el context de moltes notícies i articles i detecten que els textos no se’ls adrecen directament. Una observació interessant que hauria de fer pensar tant als propis mitjans, com a la comunitat educativa. De totes maneres els vaig encoratjar a seguir llegint i fullejant diaris de forma habitual, i els vaig explicar que igual que amb una sèrie que s’enganxa a mitja temporada, si bé al principi pot ser que es perdin una mica, la pràctica fa que al final s’acabi entenent tot.