La Pippi, el señor Nilson, Pequeño Tio, el Tommy, l'Annika i la cola Konrad van introduir la subversió al pis de barri de Gràcia, quan Gràcia era de color gris, tenia les voreres plenes de cotxes aparcats al damunt i al carrer Virtud i Leopoldo Alas encara hi havia llambordes. La Pippi era tot el que volíem ser. Feia tot el que volíem fer. I, estranyament, ningú ens prohibia veure-la.
La Pippi vivia sola. No necessitava cap adult i tenia una força sobrehumana. Al seu costat Superman era un paio amb força problemes psicològics.
Potser els sociòlegs estan equivocats. Les noies de la nostra generació no volem ser superwomans, volem ser la Pippi i fer tot el que ens vingui de gust sense renunciar a res. Però, és clar, acabem esgotades. I massa vegades seguim el model de la complidora i perfecta Annika, o del responsable Tommy. Així, que, noies, resem:
La Pippi vivia sola. No necessitava cap adult i tenia una força sobrehumana. Al seu costat Superman era un paio amb força problemes psicològics.
Potser els sociòlegs estan equivocats. Les noies de la nostra generació no volem ser superwomans, volem ser la Pippi i fer tot el que ens vingui de gust sense renunciar a res. Però, és clar, acabem esgotades. I massa vegades seguim el model de la complidora i perfecta Annika, o del responsable Tommy. Així, que, noies, resem:
Pippi, siguis on siguis
inspira'ns i ajuda'ns a recuperar el bon camí
Il·lumina’ns en la bogeria i l’alegria
En l’amistat i la valentia
Foragita del nostre cor
Tota ombra de mal humor
I torna’ns la fe en la subversió
I l’esperit de la rebel·lió
Amén i amb cola Konrad anem!
