29 de febrer 2008

El cervell em fa trampes

El Pol jugava al menjador i l’Eva feia deures a la seva habitació mentre jo llegia. Va produir-se un breu instant de calma fins que el Nil se’m va enfilar al damunt i em va prendre el llibre. La reacció instintiva i primària va ser d’enuig. Però no et pots enfadar amb un nen de dos anys que vol jugar amb tu. No per massa temps. El cervell es va accelerar. Si m’hagués conformat amb tenir dos fills, ara podria gaudir d’estones de calma, no tan breus. Tan sols que aquesta no ha sigut la meva decisió. La persona que s’hauria plantat amb dos criatures no seria jo. Hi ha un llibre del Jorge Semprún titulat “La escritura o la vida” perquè explica que hi ha moments en que has de triar o la vida t’hi du. Per molt que m’enganyi i pretengui estar a totes no és així. Vaig triar i el que em queda són engrunes d’energia per escriure i per llegir. Per escriure més enllà del que són obligacions professionals i per llegir sense perdre hores de son. No em queixo. Tan sols que hi ha dies en que el cervell em fa trampes. I tampoc sóc, evidentment, Jorge Semprún.

1 comentari:

J. Alfred ha dit...

M'identifico plenament amb aquest post. I més...

Tens tota la meva sol·lidaritat de pare triple.

Salut!

J. Alfred

"Amics monstruosos" finalista del 11è Premi Atrapallibres (9 anys)

"Amics monstruosos" finalista del 11è Premi Atrapallibres (9 anys)

"L'últim violí" finalista del 10è Premi Atrapallibres (9 anys)

"L'últim violí" finalista del 10è Premi Atrapallibres (9 anys)

"Una noia N.O.R.M.A.L. s'ofereix de cangur" finalista del 16è Premi Protagonista Jove (13-14 anys)

"Una noia N.O.R.M.A.L. s'ofereix de cangur" finalista del 16è Premi Protagonista Jove (13-14 anys)