21 d’abril 2008

Experiència paranormal


Estic atrapada al "Dia de la Marmota" versió E.G.B. Fa setmanes que m'intercanvio correus amb les persones amb les que vaig estudiar vuit anys i estem tan malalts de nostàlgia que estic per proposar que anem al sopar que hi ha programat pel dia 16 de maig disfressats de Heidi, Pippi, Mazinguer Z, Parchís, Mecano o alguna horterada per l'estil. Jo potser m'animo i vaig de Pequeño Tio. Obro cada dia la bústia ansiosa per ser abduïda als anys setanta i vuitanta. Perquè tot és força igual. El to, les bromes, el que diem la gent... Llegeixo els correus i em pregunto quanta productivitat estem arrabassant al país. Quanta energia creativa. Quantes ganes de petardejar. Em pregunto què serà de les nostres vides un cop fet el sopar. Continuarem escrivint-nos missatges a ritme frenètic? Per la quantitat de missatges es dedueix que tothom teníem força ganes de tornar a saber dels altres. Els vuit anys de l'EGB donaven per molt, per estimar-te, odiar-te, tornar-te a estimar, tornar-te a odiar i de tant anar i venir establir uns llaços que, pel que es veu, són pura magdalena de Proust. Avui m'han enviat aquesta foto de mi. Companys, companyes, tothom té un passat.

3 comentaris:

Juan Manuel ha dit...

Curiós i contagiós fenòmen.
Arriba un moment en que fem una regressió, i escoltem les mateixes músiques que escoltàvem (per això, els grups antics tornen a fer gires), recuperem vells coneguts per email i incorporem a les nostres converses paraules com "fistro", "cobarde de la pradera", "comorr", etc.
I millor disfressar-se de pequeño tío que de Srta. Rottenmeier.

Anna Manso ha dit...

La cosa no millora. Els missatges han augmentat. Avui ens n'hem intercanviat... 45!!!! Estem enganxats! Ens hem creat un grup de google, ens morim de ganes de fer el sopar i per culpa nostra baixarà el PIB de Catalunya.

Eloi ha dit...

Tranquila; jo en vaig arribar a rebre dos-cents. Però és interessant de veure. El més fort és el dia del sopar. Hi ha una regressió brutal en segons i es produeix allò que es diu un ajustament: rostres infantils/juvenils en persones adultes. Ull !! Hi ha actituds per part de la gent que han canviat. Però també hi ha una breu sensació amarga: la demanda d'un món paral·lel fa 25 anys per haver pogut tindre experiències que no vas tenir en el seu moment i que t'hagués, en aquell moment ho descobreixes, agradat tenir amb aquella gent. Però no avancem aconteixements.

Bon dia de Sant Jordi.

Eloi

"Amics monstruosos" finalista del 11è Premi Atrapallibres (9 anys)

"Amics monstruosos" finalista del 11è Premi Atrapallibres (9 anys)

"L'últim violí" finalista del 10è Premi Atrapallibres (9 anys)

"L'últim violí" finalista del 10è Premi Atrapallibres (9 anys)

"Una noia N.O.R.M.A.L. s'ofereix de cangur" finalista del 16è Premi Protagonista Jove (13-14 anys)

"Una noia N.O.R.M.A.L. s'ofereix de cangur" finalista del 16è Premi Protagonista Jove (13-14 anys)