14 de maig 2008

Manipulem, manipulem, que el món s'acaba

Aquesta setmana he començat a escriure diàlegs per la nova temporada de "El cor de la ciutat". És la tercera vegada que treballo al cor, cosa que vol dir que torno a fer parlar a personatges amb els que ja havia treballat, a més dels nous. Fer parlar un personatge que ja coneixes és com posar-te un texà donat. És còmode i agraït. Amb els nous tens l'avantatge que te'ls pots fer una mica com tu vols. Has de seguir les descripcions de la Biblia, és clar, però tens un cert marge, sobretot ara que encara no han sortit per pantalla. Llavors la feina de l'actor o actriu et marca molt. És com quan llegeixes un llibre i després veus la pel·lícula. Per sempre més associes un personatge a una imatge. Fer diàlegs m'agrada pel que té de trampós. És una conversa aparentment natural feta amb la clara intenció manipuladora de fer dir als personatges allò que volem. Els fem arribar allà on ens convé per la història. Cada ratlla, cada paraula és un esglaó cap a un objectiu clar. S'ha d'estalviar i les paraules que utilizes han de ser útils, per informatives, per descriptives, per fer esclatar un conflicte, per aconseguir una reacció determinada... A la tele tot és mentida. Els guionistes som uns mentiders i uns manipuladors. És part de l'encant del nostre ofici.

"Amics monstruosos" finalista del 11è Premi Atrapallibres (9 anys)

"Amics monstruosos" finalista del 11è Premi Atrapallibres (9 anys)

"L'últim violí" finalista del 10è Premi Atrapallibres (9 anys)

"L'últim violí" finalista del 10è Premi Atrapallibres (9 anys)

"Una noia N.O.R.M.A.L. s'ofereix de cangur" finalista del 16è Premi Protagonista Jove (13-14 anys)

"Una noia N.O.R.M.A.L. s'ofereix de cangur" finalista del 16è Premi Protagonista Jove (13-14 anys)