28 d’abril 2009

Què volia explicar a Canelons freds

Volia explicar que hi ha persones tristes que poden ser molt alegres. Que rere una façana de broma i somriure continus hi pot haver foscor i soledat. I que aquestes circumstàncies es donen sovint en l’adolescència. Volia explicar que l’escriptura pot ser un divertiment i una sortida. I que el món és pesat i incòmode quan no t’assembles a ningú i ni ganes.

I també volia demostrar que l’amistat no sempre va lligada a la sinceritat i sí a la lleialtat.

I que l’humor és el millor salvavides que conec. Humor de color lila, per exemple.

Ho volia explicar amb un llenguatge proper que patís la mateixa deformació de visió que les ulleres de la Didi. Amb transicions ràpides, perquè va adreçat a lectors que han mamat televisió i videojocs. I perquè la història ho demanava. Amb una dosi de literatura estranya que sense ser realista no pot deixar de ser-ho.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Perdonam que t'ho digui, Anna, pero ets idiota. Per molt humor "lila" que li posis a la vida no faràs menys grima de la que fas.

Anna Manso ha dit...

És una veritat universalment coneguda que una persona no pot agradar a tothom.

"Amics monstruosos" finalista del 11è Premi Atrapallibres (9 anys)

"Amics monstruosos" finalista del 11è Premi Atrapallibres (9 anys)

"L'últim violí" finalista del 10è Premi Atrapallibres (9 anys)

"L'últim violí" finalista del 10è Premi Atrapallibres (9 anys)

"Una noia N.O.R.M.A.L. s'ofereix de cangur" finalista del 16è Premi Protagonista Jove (13-14 anys)

"Una noia N.O.R.M.A.L. s'ofereix de cangur" finalista del 16è Premi Protagonista Jove (13-14 anys)