La imaginació és democràtica. Aquesta és la seva major virtut. Sona com un salm responsorial o un mantra per a creatius amb la moral baixa, però és veritat. Quan vaig per les escoles i ho deixo anar, els nens i nenes no s’ho creuen. Els dic que la imaginació i el potencial per fer-la créixer ens ve de sèrie i em miren desconfiats, com si els volgués vendre deu metres d’enciclopèdia.
La persona que millor ho ha enunciat ha estat el filòsof José Antonio Marina en el seu llibre escrit conjuntament amb María de la Válgoma “La magía de escribir” (Plaza y Janés). Marina ha arribat a empescar-se una fórmula matemàtica que vindria a ser una cosa semblant:
Imaginació = memòria + les operacions mentals per treure rendiment de la memòria + les ganes d’imaginar + el desig de fer coses noves + el criteri per saber triar allò que és bo de tot el que hem imaginat
De tota la fórmula el que més m’agrada és l’apartat en que parla de l’origen, de la mare del corder. I quina és? La memòria. Res del que inventem sorgeix de l’invisible, tot està al nostre cap perquè ho hem vist, ho hem escoltat, ho hem llegit o ho hem viscut. M’agrada que en la imaginació no hi hagi ni gota de màgia. Aquesta visió científica d’un moment que sí té un punt esotèric. Tot el que escric parteix d’alguna cosa que ja sabia. A fregir espàrrecs la imatge del llampec que m’il·lumina amb una idea genial. Si el llampec ens ha fulminat ha estat perquè l’hem convocat amb el nostre cervell, les nostres ganes d’imaginar i de fer alguna cosa nova i amb el nostre bon sentit per decidir si el llampec ens du una idea aprofitable o un xiclet mastegat.
La imaginació és democràtica i aquesta és la seva major virtut i també el seu major defecte perquè la gent no està obligada a fer-la servir. Una llàstima.
La persona que millor ho ha enunciat ha estat el filòsof José Antonio Marina en el seu llibre escrit conjuntament amb María de la Válgoma “La magía de escribir” (Plaza y Janés). Marina ha arribat a empescar-se una fórmula matemàtica que vindria a ser una cosa semblant:
Imaginació = memòria + les operacions mentals per treure rendiment de la memòria + les ganes d’imaginar + el desig de fer coses noves + el criteri per saber triar allò que és bo de tot el que hem imaginat
De tota la fórmula el que més m’agrada és l’apartat en que parla de l’origen, de la mare del corder. I quina és? La memòria. Res del que inventem sorgeix de l’invisible, tot està al nostre cap perquè ho hem vist, ho hem escoltat, ho hem llegit o ho hem viscut. M’agrada que en la imaginació no hi hagi ni gota de màgia. Aquesta visió científica d’un moment que sí té un punt esotèric. Tot el que escric parteix d’alguna cosa que ja sabia. A fregir espàrrecs la imatge del llampec que m’il·lumina amb una idea genial. Si el llampec ens ha fulminat ha estat perquè l’hem convocat amb el nostre cervell, les nostres ganes d’imaginar i de fer alguna cosa nova i amb el nostre bon sentit per decidir si el llampec ens du una idea aprofitable o un xiclet mastegat.
La imaginació és democràtica i aquesta és la seva major virtut i també el seu major defecte perquè la gent no està obligada a fer-la servir. Una llàstima.
1 comentari:
doncs jo ho tinc clar amb la meva memòria... però si, els referents, el que hem viscut, vist, llegit, sentit... deu ser el que ens fa pensar com pensem, no?
M'han passat "Historia de un amor maravilloso" per una d'aquelles coincidències, a veure que tal!
Publica un comentari a l'entrada