Bon Cap d'Any i feliç any nou a tothom! I aquells que creguin que la torramenta de la setmana m'ha afectat, que em demostrin que no tinc raó. El Cesc Gay afirmava aquest dijous al seu Amics i coneguts que tothom sap que l'any comença al setembre i no al gener. A mi no m'ho sembla pas que "tothom" ho sàpiga. Ens hem deixat entabanar pel lobi del calendari gregorià, propugnat per una comunitat (papes i capellans... homes) que no havien de decidir què feien amb els nens quan s'acaba l'escola o l'institut. Ja és hora que aturem la fal·làcia que ens fa creure que la revetlla de Cap d'Any cau en una data tan ridícula com el 31 de desembre. Ridícula i absurda per celebrar el Cap d'Any, que per a la resta és una data útil i ufana (una de les meves germanes, per exemple, hi celebra l'aniversari, i ben contenta).
La fanfàrria del raïm i les campanades la repetim mil vegades al llarg de l'estiu. Només que canviem el raïm per olives i escopinyes, el cava per una clara i la festa de Cap d'Any per qualsevol festa major o revetlla. Perquè, sí, és un Cap d'Any llarg, ben bé de vuit setmanes, un fet que desmenteix una altra mentida universal: que els occidentals vivim a velocitat extrema. No és així; quan arriba el solstici d'estiu la llum ens activa... la mandra.
És evident que l'any finalitza a l'estiu. I punt. Però si algú encara dubta de les meves paraules que pensi en tot el que acostumem a fer per aquestes dates relacionat amb el tancament de l'any natural. Liquidem els nostres comptes amb hisenda; celebrem mil bacanals per acomiadar-nos de veïns, amics i odiats fins al setembre com qui se'n va a viure vuit mesos a Lapònia; ens endinsem al territori fronterer dels dies que són i no són, que compten sense comptar, on tot s'ha de tancar ràpid, ràpid, no fos cas que ens féssim l'agost a sobre, mentre, alhora, es viu un posposar agut per tot arreu. Mirem notes, valorem notes, ens sufoquem assimilant notes, ens alegrem mirant notes. Planifiquem el proper curs, contractem extraescolars per als fills i cursos i cursets per a nosaltres.
Som llestos i fem una llista de bons propòsits en la qual ja no incloem ni la paraula gimnàs , ni anglès , ni (per favor!) cel·lulitis . Ah, i un detall important, preguntem a la feina si al setembre encara ens hi voldran. Jo ho he fet i m'han dit que sí. Així, doncs, bona entrada d'any i fins d'aquí a vuit setmanes.
Publicat al diari ARA. Diumenge 3 de juliol de 2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada