El conte de la caca que va voler arribar fins al mar

El 23 de gener vaig fer una trobada amb els nens de la classe de 2n de primària de l'escola Can Puig de Banyoles. Són aquests tan macos de la foto. S'havien llegit el meu llibre “La llista d'aniversari” (Ed. Cruïlla) i em van fer un munt de preguntes, tantes, que no vaig tenir temps de respondre-les totes i una nena, futura periodista, segur, em deia “Ei, que la meva pregunta és molt interessant!”. Vaig riure molt i espero que ells també s'ho passessin bé escoltant com els explicava en què consistia l'ofici d'escriptor amb l'ajuda de la meva caixa d'eines d'escriptora. Els vaig dir que era feliç escrivint, tot i que no era fàcil i suava i de vegades m'enfadava amb mi mateixa si no em sortia allò que jo tenia pensat. Per acabar els vaig convidar a escriure “El conte de la caca que va voler arribar fins al mar”. La protagonista de La llista d'aniversari rep molts regals diferents, un d'ells és un rotlle de paper de vàter per poder-lo desenrotllar des de casa seva fins a casa la Paula, la seva millor amiga. Però el rotlle du escrit un conte, el de la caca, que al llibre no s'explica. Els nens i nenes de Banyoles es van mostrar entusiasmats i setmanes després m'han enviat una narració imaginativa i esbojarrada. Aquí la teniu. Espero que en gaudiu tan com jo.

EL CONTE DE LA CACA QUE VA VOLER ARRIBAR AL MAR

Hi havia una vegada un nen que es deia Pepito i que menjava massa macarrons. Un dia es va empatxar i li va venir un mal de panxa terrible. Va haver d’anar al lavabo volant. La caca que venia empenyent es deia Caqueta Bufoneta i era de color verd i molt grassa. La Caqueta Bufoneta estava impacient per sortir del cul d’en Pepito i que en Pepito tirés de la cadena i anar al parc d’atraccions de les clavegueres. De cop, la Caqueta Bufoneta va caure a la tassa del vàter fent un “planxassu”. En Pepito va tornar corrents cap al plat de macarrons. I la Caqueta Bufoneta va cridar:

-Ep!!!! No marxis!!!! –però en Pepito no la va sentir; tenia massa feina a anar menjant macarrons. Però el que sí que va sentir van ser els crits de la mare que deia:

-Pepito!!!! Tira la cadena!!!!

En Pepito va anar corrents a tirar la cadena per no perdre temps. Al fons del vàter, es va formar un remolí i la Caqueta Bufoneta anava cridant: Iiiiihaaaaa!!!! Va anar fent voltes fins que va entrar a la clavaguera i va anar baixant com si fos un tobogan. Va arribar a la claveguera principal on va trobar moltes altres caques: grans, petites, marrons, negres, verdes, mitjanes.... Totes s’explicaven com havien arribat fins allà. Totes volien anar a un lloc diferent: unes al riu, unes altres a l’estany de Banyoles, unes altres a l’oceà... Però la Caqueta Bufoneta volia anar al mar. Es va trobar tres caques que xerraven i la Caqueta Bufoneta els va preguntar de què parlaven i una d’elles va dir:

-Hi ha un llac que es diu Titicaca. Allà hi deuen haver moltes caques.Vols venir amb nosaltres?

La Caqueta Bufoneta va contestar:

-Ui no! Jo vull anar al mar que m’han dit que és molt bonic.

Les caques van anar nedant per la claveguera fins arrribar a un trencant. Hi havia un camí que anava cap a la dreta i un altre que anava cap a l’esquerra. Es van despedir i les tres caques que volien anar al llac Titicaca van anar cap a la dreta i la Caqueta Bufoneta se’n va anar cap a l’esquerra que era el camí que portava al mar.

En aquell camí es va trobar altres caques que també volien anar al mar. Després d’uns dies de viatge, va arribar al mar. Allà va tenir un gran espant. Un tauró la perseguia afamat. Per sort, va trobar un forat negre que semblava una cova. Hi va entrar, però de cop les parets es van ajuntar i no podia tornar enrera. Va notar com si la xuclessin un altre cop pel vàter. De cop va notar com si volés.... Va notar un xorro d’aigua que la tirava enlaire i .... En aixecar el cap va veure la llum del sol i quan va mirar cap avall va veure que estava sobre una cosa enorme: era una balena!!!! Va caure al mar fent una tombarella mortal i va caure de caps al fons del mar on va trobar altres caques com ella.

Nens i nenes de 2nA de l’Escola Can Puig de Banyoles: Nizar, Anas, Issraa, Ione, Arnau, Biel, Hamilla, Maria, Weiping, Wisal, Zakaria, Laila, Eduard, Marc, Sara, Jana, Lluc, Yuma, Mohamed, Laura i Sami