18 de març 2015

Uns quants lectors i lectores... i altres animals



El dilluns 2 de març, ben d’hora, ben d’hora i acompanyada de la Roser Bujons, professora del SES Sant Llorenç, vaig enfilar cap a Sant Llorenç de Morunys per trobar-me amb els alumnes de 1r i 2n d’ESO del petit institut d’aquest poble del Solsonès. Que sigui petit no vol dir que no sigui potent i aviat ho vaig comprovar en escoltar les preguntes que em van fer els nois i noies al voltant de l’ofici d’escriure.
Abans, però, els vaig passar un breu powerpoint sobre el procés de crear. M’agrada fer aquesta introducció per explicar que com a escriptora utilitzo la creativitat, que és un procés que es pot aprendre i que de fet és una opció de vida (que els convido a tastar). Que si es vol pot estar present en tot allò que fem, des d’inventar una recepta, fins a canviar de trajecte en tornar de l’institut a casa, fins a iniciar una investigació científica o un projecte literari.



A partir d’aquí vaig obrir el torn de paraules. A l’institut acostumen a treballar amb els llibres de lectura a l’aula socialitzats, però aquest curs s’ha provat un mètode nou. Abans de Nadal es va explicar als alumnes que vindria de visita i se’ls va convidar a comprar, demanar, aconseguir algun dels meus llibres. I en tornar de vacances els alumnes van compartir les lectures amb comentaris, dictats i lectures en veu alta. Vaig demanar a l’institut i aquest ho va acceptar de bon grat, fer arribar una carta a les famílies informant de l’activitat i recordant que finalitzaria l’acte amb la signatura de llibres, i que aquests es podien dur de forma voluntària. El resultat va ser molt bo perquè a l’hora de respondre vaig poder posar com a exemple diferents llibres dels que he escrit. Van entendre que un escriptor evoluciona amb cada nou llibre, que en cadascun hi aboques alguna cosa diferent, però que, alhora, la teva veu és sempre la mateixa.



I també valoro com a molt positiva la crida perquè els nois i noies que ho volguessin compressin llibres perquè els el signés al final de la visita. La majoria així ho van fer i van demanar-me la signatura. És un moment que m’agrada, en el que intercanvio paraules e impressions, on intento que aquella dedicatòria sigui diferent de la resta. I també ho agraeixo perquè en fer el gest de la compra sé que les famílies han valorat la feina d’escriure i tot el que comporta, i han entès que la cultura també vol de petits gestos com aquests per seguir existint.
Per acabar vull explicar una petita anècdota que té a veure amb el títol d’aquest article. Em van preguntar perquè vaig empescar-me que la Ru, la protagonista de la sèrie Una noia N.O.R.M.A.L. fos una gran aficionada als cavalls, i els vaig explicar que buscava una afició prou estranya i marciana per a una noia de ciutat. Que ja entenia que a Sant Llorenç allò era molt més fàcil, però que per una noia de barriada urbana el contacte amb els cavalls era tan difícil que esdevenia un somni de futur. I què vaig topar només sortir? Doncs sí, dos cavalls pasturant al camp de davant de l’institut! Una bona sorpresa per acabar la visita amb un somriure.



Article publicat el 17 de març al blog  Lletres 

"Amics monstruosos" finalista del 11è Premi Atrapallibres (9 anys)

"Amics monstruosos" finalista del 11è Premi Atrapallibres (9 anys)

"L'últim violí" finalista del 10è Premi Atrapallibres (9 anys)

"L'últim violí" finalista del 10è Premi Atrapallibres (9 anys)

"Una noia N.O.R.M.A.L. s'ofereix de cangur" finalista del 16è Premi Protagonista Jove (13-14 anys)

"Una noia N.O.R.M.A.L. s'ofereix de cangur" finalista del 16è Premi Protagonista Jove (13-14 anys)