14 de juny 2018

Les meves 45 primeres frases




Tinc 45 llibres publicats. Alguns d’ells tenen una vida llarga i feliç, d’altres no tant, d’altres una vida estrenada de fa poc, i d’altres ja no estan disponibles. Els llibres es moren. Però fa poc he descobert que també ressusciten gràcies a desfibril·lacions oportunes. Transformats, potser, però vius. 

Tinc 45 llibres escrits i publicats i he volgut celebrar-ho afilerant les 45 primeres frases de tots ells. Transcriure-les ha resultat un exercici interessant, que m’ha trasbalsat. Un viatge exprés per tots els mons, personatges i trames que he imaginat i contingut des que vaig començar a escriure llibres l’any 1999, i a publicar-los, el 2001. Sí, fer-ho m’ha sacsejat. He escrit les frases per ordre cronològic, i hi he inclòs una frase en castellà, de l’únic llibre que tinc en aquest idioma i que no té versió catalana (però sí brasilera, coreana i polonesa! «El misterio de mi família»). 

Espero que us agradi, i bona lectura. 

Aquesta és la història del Fittipaldi, el nostre cotxe esportiu, i de com va agafar un constipat amb perill de mort. La Rita era una nena molt fredolica que tenia un problema molt gros: vivia a la ciutat més freda de món! El Leandre era un nen horrible. Jo soc en Ghandi, un gos que parla. El meu gos, en Ghandi, parla vuitanta-nou idiomes i acostuma a enrotllar-se com una persiana, però avui soc jo qui parla, en Leo. El Nadal m’agrada molt, molt i molt. Hola Laila! A la nau espacial hi havia dos marcians, l’un molt baix i l’altre molt alt. De pirates n’hi ha de dues menes: de terribles i de MOLT terribles. La Carolina era la noia més riallera de tot el poble, de tot el país i de tot el planeta. Sol, jugues al veig-veig? Vajira, la reina dels micos d’Sri Lanka, estava cansada. Hi havia una vegada un monstre monstruós que vivia en una casa monstruosa, amb portes i finestres monstruoses i un jardí monstruós. A la bruixa Romualda li agradava molt disfressar-se amb la roba de la seva mare. La Didi observa l’home que té al davant amb ulls de biòloga nuclear. Deixa que ho endevini. Imagina’t que et trobes una llàntia meravellosa, o un trasto màgic tipus vareta... Visc en una presó amb reixes d’or. El dia 13 és el meu aniversari. Hi havia una vegada un petit poble d’allò més normal. M’ha fet patir. Agafa una poma, parteix-la per la meitat i, abans de menjar-te-la, imagina’t que la poma és el planeta Terra. Ser la petita està sobrevalorat. Atenció: aquest capítol s’ha de llegir en veu alta i a tota velocitat. Benvinguts i benvingudes a l'ABCDari de la Barceloneta, un llibre per a tothom. Play... Somiar té els seus inconvenients. La Ru és una noia N.O.R.M.A.L. Hi ha dies que tot em surt malament. El pare de la Ru té una mania, la lletra erra. Estimats lectors, el llibre que teniu a les mans és l’explicació impúdica de la transformació que he experimentat fins a assumir la feliç personalitat de la pitjor mare del món. L’Octavi es podi passar la tarda sencera mirant el seu pare treballar. El meu pare es diu Jordi i no té punyetera idea de cuinar un ou ferrat. La gent que surt a la televisió són persones normals i corrents a les quals guarneixen amb roba de moda, empastifen de maquillatge i pentinen amb laca per fer-les semblar estupendes. Sí, soc una nena, però no soc tonta. Poca gent sap que els llibres de les biblioteques tenen dues vides. Me gustan las lupas y me me gusta hacer preguntes. Tinc tretze anys i em sento com un cuc. Em dic Raquel i estic fins als nassos de ser filla única. Quan em miro al mirall em veig com sempre. La meva vida s’ha convertit en un embolic de dimensions còsmiques. L’Arnau sabia que no li faria cap il·lusió, però així i tot volia regalar-li una parella de periquitos pel seu aniversari. Deixa’m que t’expliqui que en aquesta història hi trobaràs més vida que efectes especials. El dia de Sant Jordi, la Lola i el Toni van anar a veure la seva àvia, que estava malalta. Soc un llangardaix ocel·lat i semblo una bestiola sense importància.

Cap comentari: