El meu barri fa olor de glucosa i fems. Fa soroll de nyec-nyec-nyec. I té un aspecte força lamentable i alegre gràcies als mils de papers de coloraines dels caramels aixafats i escampats pels carrers, pels bassals sospitosos, per tot arreu.
Sant Medir va passar i tots ens vam comportar segons els patrons: histèria general, eufòria, una certa mirada de "què ens està passant?" d'algunes criatures, cavalls que no van matar ningú per pura xiripa i un estat catàrtic de "som els millors, som els més enrotllats".
Em vaig despertar amb soroll de gaites perquè la colla de Toxos e Xestes havien aparcat al meu carrer. Un cavall es va encabritar quan l'abanderada va voler muntar-lo. Els meus fills van acabar refugiats en estat de pànic a la perruqueria del Miguel. La Merche els va batejar com la colla dels gallines. A l'Eva se li va passar, però el Pol no va voler saber res més de Sant Medir i la mare que el va matricular. Amb el Barça (ja veus, tu!) i l'eclipsi de lluna es va donar per satisfet.
I ara, dos dies després, ve la gran pregunta: "Què fem amb els sis quilos de caramels?"
Ei, però que ningú ens toqui la festa. Un any sense Sant Medir és un any perdut.
Sant Medir va passar i tots ens vam comportar segons els patrons: histèria general, eufòria, una certa mirada de "què ens està passant?" d'algunes criatures, cavalls que no van matar ningú per pura xiripa i un estat catàrtic de "som els millors, som els més enrotllats".
Em vaig despertar amb soroll de gaites perquè la colla de Toxos e Xestes havien aparcat al meu carrer. Un cavall es va encabritar quan l'abanderada va voler muntar-lo. Els meus fills van acabar refugiats en estat de pànic a la perruqueria del Miguel. La Merche els va batejar com la colla dels gallines. A l'Eva se li va passar, però el Pol no va voler saber res més de Sant Medir i la mare que el va matricular. Amb el Barça (ja veus, tu!) i l'eclipsi de lluna es va donar per satisfet.
I ara, dos dies després, ve la gran pregunta: "Què fem amb els sis quilos de caramels?"
Ei, però que ningú ens toqui la festa. Un any sense Sant Medir és un any perdut.
1 comentari:
És la meva impressió, o cada any llencen més carmels?
Tot i repartint-los entre totes les amistats i companys de feina, arriba el 3 de març, i encara hi han a casa carmels de l'any anterior. Això sí, que no ens treguin la festa.
Menció apart mereixen les corredisses protagonitzades per iaios/es per poder agafar les preciades petazeta, chupa-chups o xumets.
Publica un comentari a l'entrada