02 de maig 2007

Més Vonnegut

Al llibre “Un home sense pàtria” Kurt Vonnegut utilitza un mètode per analitzar històries que té força substància i que també pot ser molt útil per a guionistes. L’essència del mètode és un gràfic com aquest que veieu a dalt. En aquest cas el gràfic correspon, més o menys, a LA VENTAFOCS.
La noia comença fatal. El pare es casa. Sembla que tot s’arreglarà però resulta que la madrastra i la germanastra li surten llufa i es torna a enfonsar a la misèria. I sobre no la conviden al ball. Però va i apareix la fada padrina i la seva bona sort remunta. Però la tornem a enfonsar en la misèria quan tot torna a lloc a partir de les 12. Però finalment tot s’arregla. L’interessant de la cosa és quan Kurt Vonnegut analitza Hamlet. El quadre es queda encefalograma pla. No puja ni baixa. Sempre és al mig. No hi ha ondulacions. I perquè? Doncs perquè Hamlet, dedueix Vonnegut, és una narració massa propera a la vida mateixa. Hamlet és bo i és dolent. Se li mort el pare i ell mata l’amant de la mare. A Hamlet no li passa res. Té dubtes. I tot canvia perquè tot segueixi igual. Segons paraules de Vonnegut Shackespeare a Hamlet diu la veritat i sabem tan poc de la vida que som incapaços de desxifrar si el que ens passa són bones males notícies.

1 comentari:

airy ha dit...

Em confesso atrapada per l'interès en aquest tal Vonnegut, fins ara totalment "desVonnegut" per a mi... i aprofito per declarar-me totalment fascinada per la teva capacitat d'atrapar l'interès en qualsevol cosa sobre la que escrius. Vull tenir 11 anys i sumar-me a la tropa de xavals que cridaven "Anna Manso! Anna Manso!".
Quina escena! i jo a 15mil quilòmetres!!
Feia molts (massa) dies que no ficava el nas al teu blog, i m'he promès no descuidar-me mai més. M'agrada també llegir recomanacions literàries, teves, del juan manuel, de l'alfred... ARA BÉ: ojo que NO SEMPRE ELS CLÀSSICS SÓN AVORRITS! També hi ha clàssics entrentinguts, i a vegades tot és qüestió de a quina edat es llegeixen, i a vegades hi ha clàssics que està bé llegir-los encara que siguin una mica avorrits... No havíem quedat que l'avorriment havia de formar part de la nostra vida?? Això sí, em passo la democràcia pel forro i voto trenta vegades a favor del sentit del humor!!
I per acabar, UNA QUEIXA, UN RECLAM UN COP D'ATENCIÓ SOBRE UN ERROR CLAMORÒS: és radicalment i absoluta mentida que no hagis guanyat cap premi. És més, va ser de mans de una institució pública. I encara et diré me´s: va ser de mans directament de les pròpies mans de l'Honorable Pujol, que el vas rebre!!! Ja no t'en recordes??? Has oblidat a l'Antonio i a l'Enriqueta i al tango Yira Yira???
Quantes voltes que fa el tango, hi has pensat?? Que jo hagi acabat a Buenos Aires!!!!
Apa, salut i petons per tots els adictes a la MANSO ORGANIXEIXON.

"Amics monstruosos" finalista del 11è Premi Atrapallibres (9 anys)

"Amics monstruosos" finalista del 11è Premi Atrapallibres (9 anys)

"L'últim violí" finalista del 10è Premi Atrapallibres (9 anys)

"L'últim violí" finalista del 10è Premi Atrapallibres (9 anys)

"Una noia N.O.R.M.A.L. s'ofereix de cangur" finalista del 16è Premi Protagonista Jove (13-14 anys)

"Una noia N.O.R.M.A.L. s'ofereix de cangur" finalista del 16è Premi Protagonista Jove (13-14 anys)