Ja ho he dit més d'un cop, l'autèntic cap d'any és ara, el mes de juliol. Tanco temes, els nens enllesteixen el curs, i el món s'atura per poder agafar aire, impuls i energia. Fins i tot m'he acostumat a comprar-me unes agendes primes i pràctiques que van de setembre a agost. Per reblar el clau el meu aniversari és el 27 de setembre, així que tot em porta a estructurar-me de forma mental i real d'aquesta manera. El 31 de desembre és un divertimento. Així doncs l'any, el curs, el que sigui està a punt d'acabar i no em puc pas queixar.
Però el més important és que ja he tirat cordes cap endavant que fan que la tornada també vingui de gust. Busco un local a la vora de casa per poder tenir un espai més diferenciat. No sé si el trobaré, però tan sols el fet de buscar-lo m'agrada. He començat una nova col·lecció de novel·les infantils per Intermon que em tindrà entretinguda durant molts mesos, i la cosa pinta bé. Encara no en puc dir gran cosa. Al Cor de la Ciutat tot rutlla. I pel que fa al programa Mic, és el gran damnificat. He demanat deixar d'escriure guions durant un temps perquè no ho puc fer tot. M'ha costat molt i molt, perquè és un gran programa, i la gent és bona gent i gent bona. En fi, m'ho prenc com un descans i un "ja veure'm". De Supergirl només n'hi ha una i no sóc jo.
Bones vacances a tothom! Fins l'u de setembre!
29 de juliol 2008
01 de juliol 2008
Un mes després
Ja ha passat un mes des que em van concedir el Premi Gran Angular i encara visc de renda. De l’alegria, vull dir. De l'alegria caiguda del cel. I als pessimistes de l'univers i a totes les persones que em miraven com dient "s'ha tornat boja", els diré que aquella alegria ja no me la treu ningú. La meva no és una trajectòria professional de línies rectes. Està plena de revolts, d'anades i tornades, de ziga-zagues, de baixades i pujades i el premi és una càpsula de ginseng ultravitaminat. Aquesta tarda he enllestit les galerades. El llibre no es dirà "Les persones tristes poden ser molt alegres". És un títol massa llarg, que funciona com a lema, com a eslògan, i n'hem pensat un altre que per ara no avançaré. Només diré que agraeixo a la persona del jurat que el va suggerir perquè el trobo molt encertat i carregat de significat.
Per cert. Ja és estiu! Per fi!
Per cert. Ja és estiu! Per fi!
Etiquetas: novetats
canelons freds,
Literatura juvenil
Subscriure's a:
Missatges (Atom)