01 de juliol 2008

Un mes després

Ja ha passat un mes des que em van concedir el Premi Gran Angular i encara visc de renda. De l’alegria, vull dir. De l'alegria caiguda del cel. I als pessimistes de l'univers i a totes les persones que em miraven com dient "s'ha tornat boja", els diré que aquella alegria ja no me la treu ningú. La meva no és una trajectòria professional de línies rectes. Està plena de revolts, d'anades i tornades, de ziga-zagues, de baixades i pujades i el premi és una càpsula de ginseng ultravitaminat. Aquesta tarda he enllestit les galerades. El llibre no es dirà "Les persones tristes poden ser molt alegres". És un títol massa llarg, que funciona com a lema, com a eslògan, i n'hem pensat un altre que per ara no avançaré. Només diré que agraeixo a la persona del jurat que el va suggerir perquè el trobo molt encertat i carregat de significat.

Per cert. Ja és estiu! Per fi!

"Amics monstruosos" finalista del 11è Premi Atrapallibres (9 anys)

"Amics monstruosos" finalista del 11è Premi Atrapallibres (9 anys)

"L'últim violí" finalista del 10è Premi Atrapallibres (9 anys)

"L'últim violí" finalista del 10è Premi Atrapallibres (9 anys)

"Una noia N.O.R.M.A.L. s'ofereix de cangur" finalista del 16è Premi Protagonista Jove (13-14 anys)

"Una noia N.O.R.M.A.L. s'ofereix de cangur" finalista del 16è Premi Protagonista Jove (13-14 anys)