Quan mires Malcolm in the middle poden passar dues coses segons si tens nens o tens nens.
Si no tens nens se’t treuen les ganes de procrear, però et pixes de riure. I si tens nens, especialment si en tens tres o quatre, et sents alliberat en descobrir que la teva casa no és tan terrible com tu pensaves i que els teus nens són una miiiica més civilitzats que el Malcolm i els seus tres germans. Però també et pixes de riure perquè et sents completament identificat amb moltes de les situacions que t’expliquen i amb les reaccions dels personatges. Com és obvi jo em llanço als peus del personatge de la mare, la Lois, un model a seguir. Tirànica, llesta, afectuosa, cridanera, frustrada, enginyosa, retorçada, estressada, treballadora, pragmàtica i capaç de fer confessar als seus fills qualsevol delicte només amb la potència de la seva mirada. El que us deia, una autèntica heroïna.
Si no tens nens se’t treuen les ganes de procrear, però et pixes de riure. I si tens nens, especialment si en tens tres o quatre, et sents alliberat en descobrir que la teva casa no és tan terrible com tu pensaves i que els teus nens són una miiiica més civilitzats que el Malcolm i els seus tres germans. Però també et pixes de riure perquè et sents completament identificat amb moltes de les situacions que t’expliquen i amb les reaccions dels personatges. Com és obvi jo em llanço als peus del personatge de la mare, la Lois, un model a seguir. Tirànica, llesta, afectuosa, cridanera, frustrada, enginyosa, retorçada, estressada, treballadora, pragmàtica i capaç de fer confessar als seus fills qualsevol delicte només amb la potència de la seva mirada. El que us deia, una autèntica heroïna.
3 comentaris:
Sense cap mena de dubte ella i la Lynette de Mujeres Desesperadas son el model de mare a seguir! És la meva ídol!!!
Ja t´ho deia que és boníssima, aquesta serie. A mi també m'encanta la mare, però crec que el meu personatge preferit és el fill gran, el Francis. I què me´n dius de la introducció, la petita historieta que dura pocs segons i que va just abans dels credits?
Mirashka, completament d'acord, la Lynette és una altra de les nostres deeses.
I sí, Glòria, són boníssimes, un dia a Borredà, amb el Ricard, ens vam dedicar a veure només els principis. Són perles.
Publica un comentari a l'entrada