11 de febrer 2009

Malcolm in the middle



Quan mires Malcolm in the middle poden passar dues coses segons si tens nens o tens nens.
Si no tens nens se’t treuen les ganes de procrear, però et pixes de riure. I si tens nens, especialment si en tens tres o quatre, et sents alliberat en descobrir que la teva casa no és tan terrible com tu pensaves i que els teus nens són una miiiica més civilitzats que el Malcolm i els seus tres germans. Però també et pixes de riure perquè et sents completament identificat amb moltes de les situacions que t’expliquen i amb les reaccions dels personatges. Com és obvi jo em llanço als peus del personatge de la mare, la Lois, un model a seguir. Tirànica, llesta, afectuosa, cridanera, frustrada, enginyosa, retorçada, estressada, treballadora, pragmàtica i capaç de fer confessar als seus fills qualsevol delicte només amb la potència de la seva mirada. El que us deia, una autèntica heroïna.

3 comentaris:

Mirashka ha dit...

Sense cap mena de dubte ella i la Lynette de Mujeres Desesperadas son el model de mare a seguir! És la meva ídol!!!

Gloria ha dit...

Ja t´ho deia que és boníssima, aquesta serie. A mi també m'encanta la mare, però crec que el meu personatge preferit és el fill gran, el Francis. I què me´n dius de la introducció, la petita historieta que dura pocs segons i que va just abans dels credits?

Anna Manso ha dit...

Mirashka, completament d'acord, la Lynette és una altra de les nostres deeses.

I sí, Glòria, són boníssimes, un dia a Borredà, amb el Ricard, ens vam dedicar a veure només els principis. Són perles.