No sóc l'única persona que alguna vegada de la seva vida ha fet aquesta afirmació. Ahir, a l'entrega dels premis de literatura Edebé la frase va tornar a sortir. I la frase, irònica i pronunciada amb afecte, parteix de l'admiració i l'estimació que tantes persones sentim per la Maite, per la seva energia que sembla no tenir fi, per la seva determinació, pel seu talent natural i la seva generositat. Ella ens ha demostrat que la literatura infantil i juvenil és una dedicació tan o més digna que la literatura "adulta". I que ser bona escriptora, ser bona guionista, és totalment compatible amb ser bona companya de feina i bona amiga.
Oh, sí, aquesta entrada és una entrada pilota. Faltaria més. Però també us diré que la Maite va ser la primera cap d'equip que vaig tenir que va defensar els meus drets com a guionista. Era l'any 1997 i no van ser només els meus drets els que va preservar, perquè érem una bona colla de passerells els que escrivíem la sèrie juvenil "El joc de viure". L'experiència m'ha demostrat que el que va fer la Maite no és el més habitual. Però per mi és un model.
Igual que el seu mestratge en la literatura infantil i juvenil que tan bons fruits ens proporciona. Com aquestes "Paraules emmetzinades" la novel·la que li ha fet guanyar el premi de literatura juvenil Edebé, amb una aposta valenta i arriscada per un tema dur e incòmode com els abusos sexuals a menors.
Gràcies Maite per tot, i felicitats. Et continuarem llegint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada