22 de març 2010

Tapar forats


La ficció pot tapar forats que mai seran farcits de cap matèria real. Imagino, per exemple, com seria el meu pare si encara fos viu. Avui celebraria un aniversari capicua, setanta-set anys i segur, segur, que tindria un ipod, i seria un addicte a descarregar-se el que fos per Internet. Sí, m’hauria fregit a preguntes informàtiques i sí, hauria envaït de virus el seu ordinador mil vegades al quadrat. Hauria viatjat a Austràlia i Àsia, perquè eren dos continents que li van quedar pendents. I potser ja no jugaria a tennis però s’hauria aficionat a un altre esport més suau, com les caminades. Tot això que explico entra dins del versemblant, però també m’agrada petjar l’accelerador i decidir en la meva pel·lícula mental que hauria aconseguit patentar un invent ben ximple i ben simple que l’hauria divertit i fet guanyar calers, com ara una rajola urbana per absorbir els pixums dels gossos. O que hauria fet amistat amb una família groenlandesa via xat i que l’haurien convidat a veure el sol de mitjanit. O que hauria creat l’associació d’amics dels acudits dolents, amb congrés mundial inclòs. O que s’hauria entestat a superar el record més absurd com la torre d’aparells de ràdio més alta del món. O...
Avui invento, ric, i em faig passar l’enyorança.

4 comentaris:

Cati ha dit...

Ai, Anna. Que bonic és inventar, imaginar. Estic d'acord en que tindria un ipod, i possiblement un projector d'ordinador per passar PPts que ja hauria après a fer. A mi també m'agafa enyorança de tant en tant...

Anna Manso ha dit...

A mi em passa, cinc anys després, que veig algun gadget curiós a una botiga i encara penso, mira, li compraré al papa!

Mirashka ha dit...

Fa poc es va morir el meu sogre i no puc evitar de tant en tant pensar que això o allò li agradaria o que li comentaria que les seves nétes han après a dir tal o qual cosa. M'imagino que amb el temps això que ara em produeix enyorança serà el que me la farà passar. M'ha agradat molt el post!

Eulàlia ha dit...

ei,

sentiments a flor de pell en recordar els pares que ja no tenim aquí, peró penso que si hi són en un altre allà. no se quin...

Salut!