08 de març 2012

Una solució clàssica

Tinc un telèfon mòbil nou. No ho explicaria si no fos que és un mòbil d'aquells que gairebé cusen, planxen i t'escriuen discursos d'alta oratòria. No vull fatxendejar, tan sols compartir l'alegria que sento en comprovar que un giny d'alta tecnologia continua basant-se en la llengua escrita. Un mòbil seria inútil sense un teclat amb el que puc escriure missatges a través dels sms, de l'aplicació de missatgeria instantània whatsapp. Un teclat que em permet deixar constància del que penso i sento al Facebook, al Twitter i altres xarxes socials; que em deixa respondre als comentaris que la gent m'escriu als blogs que mantinc i en els que, fins i tot, hi escric entrades curtes (les llargues no, el teclat tàctil em té fregida ). És aquest un petit ordinador que em demana dades escrites constantment i amb el que, ai sí, també puc parlar amb qui vull.

Som una civilització basada en la llengua escrita. Passen els segles, ens creiem els més llestos i aquí estem, en el mateix punt. I per molt que molta gent no en sigui conscient la llengua escrita està més viva que mai. Tan poc conscient que la llengua ens retrata i ens delata cada vegada que escrivim a raig, que vomitem paraules o les llancem, feliços, guarnides amb faltes d'ortografia, sense pensar el que escrivim a tort i a dret, deixant rastres d'ignorància com cagarades de colom a l'espai digital. Però no cal patir, tot té remei i és ben clàssic: llegir. I no tan sols perquè el mecanisme de llegir duu una app incorporada que ens permet aprendre la llengua (llengües) en la que hem triat llegir, sinó perquè és un acte solitari, silenciós, que ens interpel·la constantment. Llegim i pensem. Pensem i llegim. Qui vulgui llegir i no pensar que no llegeixi, ni tan sols, novel·les de Barbara Cartland Ara bé, el que pensem ja és cosa nostra, però com a mínim haurem mantingut uns segons de silenci abans d'obrir la boca i encertar-la o espifiar-la.


9 comentaris:

Anna Pujabet ha dit...

I Tant. La paraula escrita s´imposa avui. Menys mal! Esperem que aquests segons de silenci ens facin més eloqüents i menys "verborreics". Tu segueix escrivint, Anna, és molt convenient que llegir continuï sent un plaer. Ptnets.

Córrer i llegir ha dit...

"la llengua escrita està més viva que mai"
Totalment d'acord. Estic segura que la tecnologia ha ajudat a que molta gent que d'altra manera no hauria escrit ho faci, perquè és simple, ràpid i immediat.
I per la mateixa raó, la gent llegeix. Si més no, llegeixen el que els escriuen, que ja és més que res, oi?
Ara, em temo que aquesta lectura no és exactament a la que et refereixes tu :-)

Toni Cano ha dit...

Escriure és l'eina dels solitaris per di-li al món q són vius.
I visca les faltes ortogràfiques!!, donen personalitat.

Anònim ha dit...

M'encanten els textos, els missatges, les paraules escrites amb què algú ens transmet un desig, una experiència, una crítica o un sentiment. I sobretot m'agraden si aprecio que qui ho ha escrit hi ha esmerçat el temps necessari per produir un discurs escrit únic, rodó i perfecte, sense exhibir saber, però mostrant el que sap. La personalitat de cadascú que escrigui quedarà així palesa amb tota claredat en el pensament que transmeti.

Gràcies per aquest post!

Anònim ha dit...

Hola, soy Marta del instituto de Viladecavalls. Hoy, nuestra profesora nos ha enseñado tu bloc, y en mi opinón creo que eres una gran escritora, porque te expresas como sientes. Espero que te lo pases bien viniendo a nuestra escuela, un saludo.

Anònim ha dit...

Soc un alumne de Ies Viladecavalls, ja tinc ganes de que vinguis a l'institut.
Crec que a més de ser una gran persona, ets una gran escriptora.
El text està molt ben trobatt!!!
Gràcies per llegir el comentari
atentament: Bernat Serra

Anònim ha dit...

Soc un alumne de viladecavalls, vindé a la ''charla'' que faras el dilluns, estic impacient. Els teus llibres m'han agradat molt.

Anònim ha dit...

Hola, soy una niña del instituto de Viladecaballs, tu libro "Una solució clàssica", se ve muy divertido, eres una gran escritora y por lo que se ve tambien una buena persona.
Hasta pronto, un saludo.

olaaaaa ha dit...

Soc una alumne del institut Viladecavalls, he llegit dos llibres teus i m'agrades molt com a escriptora. Et coneixeré dins de poc, un petó. Mar Ortega