Perquè no tinc e-reader (encara)

No m'entenia. El jove amb americana i corbata que provava de vendre'm una subscripció a un club de venda de llibres va creure que em faltava un bull. Per molt que m'insistia amb els preus competitius dels llibres jo seguia ferma amb el meu no. “I les llibreries?”, li preguntava jo, “què passarà amb elles. A mi m'agraden. Les estimo. Les necessito! Vull un món amb llibreries que funcionin. Seure al tamboret del Pepitu de la Capicua. Preguntar als llibreters de la Taifa què en pensen d'aquell llibre i riure quan fan aquella cara de pòquer tan eloqüent. Saber que sóc afortunada per viure a tocar de Casa Anita. Badar davant de l'aparador de can Roquer. Alegrar-me perquè una parada del mercat de l'Abaceria ara és La Parada, de llibres. Lamentar el meu nul interès per la navegació ara que han obert una llibreria nàutica a la plaça Revolució. I desitjar que a la gent de Pequod els vagi molt, molt bé. El noi em va deixar per inútil i se'n va anar. Ahir, quan es va anunciar el tancament de la històrica Catalonia, vaig recordar de nou perquè li vaig dir que no, i perquè no tinc e-reader. Encara.

Quan Jonhatan Franzen va alçar la veu en contra de la digitalització dels llibres el vaig llegir amb escepticisme. El futur és present, em vaig dir, i és absurd negar-s'hi. Però anaven passant els mesos i la necessitat de comprar cap aparell per llegir llibres electrònics no apareixia. Quina gràcia té visitar una web per comprar un llibre? Per mi cap ni una. I si les persones que volem comprar llibres i podem no ho fem a una d'aquestes botigues qui ho farà? Més tard, davant dels meus nassos, vaig veure trafiquejar amics i parents amb llibres piratejats. Les meves protestes no els van afectar el més mínim. I la notícia que Amazon paga la major part dels seus impostos, pocs, a Luxemburg em va acabar d'emprenyar. Sé que el model ha de canviar. No sóc tan idiota com per no veure-ho. I que un dia, ves per on, potser jo mateixa podré convertir-me en distribuïdora de les meves pròpies obres. Que les editorials cal que s'adaptin de veritat al món que vivim. Que si es fa bé les llibreries físiques poden coexistir amb les llibreries online. Que la política de preus s'ha d'estudiar (i la remuneració als autors cal que augmenti). Que és absurd que un cop has comprat el llibre físic no puguis accedir a descarregar-te l'electrònic. Que el catàleg en català curteja i que l'estupidesa informàtica de tants formats i programes per llegir-los és això, estúpida, coses totes fàcilment solucionables. Que l'aparició de noves possibilitats d'escriptura amb aplicacions digitals, enllaços i mil meravelles obre una porta a una nova dimensió narrativa que traspassa el món de la literatura. Però el model ha de millorar el que tenim i per ara el que se'ns ofereix l'empitjora.

Tinc el braç dret fet una porqueria i duc canellera per teclejar i dur pesos. El canell, l'articulació del colze i la inserció del tendó als ossos de l'espatlla fan un concert desafinat i remuguen, sobretot, quan insisteixo en obrir aquell llibrot pesat. Llavors penso en l'e-reader, però ni així me'n venen ganes. Les paraules inicialment esnobs de Franzen ara ja no em semblen tan elitistes. M'agrada el que diu sobre la permanència. I té més raó que un sant quan parla del poder de dispersió creativa de la xarxa. I jo hi afegeixo tot el que té de social la lectura. El compartir llibres. Conservar aquells que més ens agraden, els que ens fan ser com som. Fullejar-los. Tenir-los a l'abast i tocar-los. No és fetitxisme. És posar-los en valor.

Però no sóc cap radical. Un dia em compraré un e-reader per aquells llibres que sé que no m'importen tant. Els que després de llegir-los tendeixo a regalar. Els llibres, però, els compraré a pàgines web de llibreries d'aquí que després pugui trepitjar, com per exemple al recomanable portal Liberdrac. Llavors potser descobriré les bondats de la digitalització i el meu braç dret agrairà que d'una punyetera vegada hagi caigut del cavall i em deixaré d'esnobismes d'algú que va néixer el segle passat.

O potser no.