El meu teclat pateix símptomes curiosos d’envelliment amb un munt de tecles amb les grafies esborrades del tot. És una constatació empírica de l’ús desigual de l’alfabet. Hi ha lletres que s’utilitzem més que d’altres. Sento que les lletres impecables m’acusen de ser les friquis de la classe i em sap greu.
La Q, sense ni una ratlladeta em mira amb aires de superioritat d’alumna vestida de negre existencialista i em recrimina que em formulo pocs “perquès” a la vida. La U, que a priori seia a primera fila, la de les vocals, se sent la lletja del grup de les noies estupendes. Li recordo que la O i la E estan en la mateixa situació però no m’escolta. És la última de les vocals i la més susceptible. La Z, la X i la K no diuen res perquè saben que realment són les alumnes més peculiars, els agrada la física i el llatí, tenen molt acne i no lliguen. La Y i la Ñ són les més espavilades. Saben que si haguessin anat a parar a casa d’una persona castellanoescriptora haurien tingut més sort i aprofiten l’ocasió per enrotllar-se a la darrera fila i aprovar sense moure ni un dit. La G, la T i la P estan indignades perquè creuen que mereixen més nota i han fet un grup de facebook amb el nom de ”l’Anna Manso té un negre que li escriu tot”. La H no parla i està al grup de necessitats especials. La W va a l’aula d’acollida per nou vinguts i tampoc es queixa. O sí però no l’entenc.
De les lletres suprautilitzades la A, la M i la N sospito que tenen TDAH. La L, la R i la I van per la vida de sobrades i tenen l’hormona tan disparada que no hi ha qui les aguanti. La S té tendència a accentuar el seu cos admirable amb roba ajustada i fa anar a la Z, la X i la K de corcoll. La millor és la V. Va començar el curs desmotivada i a poc a poc s’ha esforçat tant que ha acabat gairebé esborrada del tot i se sent com si hagués guanyat la final de Operación Triunfo. Sóc la seva escriptora preferida i jo, ho admeto, li tinc flaca. Però no ho repetiré si no és en presència del meu advocat perquè com és ben sabut a totes les lletres ens les estimem per un igual.
4 comentaris:
osti tu, com la Quintana! hauré de buscar aquest grup al Facebook!
Noia m'has fet passar una molt bona estona!
Anna se´n podria fer un conte!!!
Gràcies a totes!!!! I jo que m'ho he passat tant bé escrivint filosofades. Potser sí que em decideixo i el reconverteixo en conte.
Hola Anna,
és un plaer conèixer el teu blog, em passaré sovint.
Ara mateix et possaré un link.
Salut i fins després.
Publica un comentari a l'entrada