08 de maig 2011

Dos punts: viatge interespacial a l'extraradi


L'altre dia tenia temps i vaig fer un viatge interespacial. Vaig agafar la càpsula Snob IV en forma de cotxe i minuts després vaig aterrar al planeta en forma de barri d'extraradi desconegut. El paisatge se m'oferia sense entusiasme, però els edificis espantosos podien ser un holograma virtual. Calia explorar. Vaig obrir la porta i... Oh! Podia respirar! L'equip d'oxigen en forma de mocador sucat de colònia es podia quedar a la càpsula. Valenta, vaig fer el primer pas. Un petit pas per a una dona pedant però un pas de gegant per a la vanitat, ai, vull dir, per a la humanitat. A mig metre de la nau un punt brillant em va cridar l'atenció. Vaig determinar que es tractava d'una bossa de plàstic plena de peles de taronges interespacials. No tenia temps i vaig renunciar a recol·lectar-ne mostres. Vaig equipar-me amb les ulleres de raigs X en forma d'ulleres de sol i vaig escanejar el territori. Gossos. Papers per terra. Més gossos. Burilles per terra. Encara més gossos. Llaunes per terra. On eren els famosos humanoides de pell d'elastà? Ah, ja els veia. S'estaven al centre de comandament extraterrestre en forma de Bar Sevillano. Dins, la pantalla central emetia un senyal de camuflatge en forma de partit de futbol entre el Madrid i el Saragossa que no va aconseguir despistar-me. Atrevida, vaig voler creuar la porta del centre de reunió extraterrestre. Calia extremar les precaucions. Amb una aplicació de deu capes d'ombra d'ulls a cada parpella i un crit entusiàstic d'" Hala Madrid! " en vaig tenir prou per salvar la pell. Però aviat un nou perill en forma de senyora vella calçada amb vambes em va sortir a l'encontre. Era un ens viu, enèrgic, que arrossegava una nena microscòpica a la qual feia passar per néta submisa. Tenia tota la pinta de trampa mortal. M'havien acorralat. Em trobava en una vorera estreta, plena d'esvorancs, amb canonades esbotzades a les parets i cables elèctrics a l'aire. Trampes i més trampes. Què fer? Vaig arrencar a córrer fins a la nau, vaig introduir la clau i vaig tocar el dos galàxia enllà. En aterrar al meu bonic planeta aviat vaig detectar humitats sospitoses a les cantonades, flors en forma de bossa de patates als parterres, burilles, llaunes, humanoides de pell d'elastà. Gossos i més gossos. Em vaig sentir Charles Heston a l'escena final d' El planeta dels simis . No. Pitjor.

Publicat al diari ARA. Diumenge 8 de maig de 2011

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Vaja!
Quin greu ens sap al pobres habitants del planeta "extraradi" que no apreciïs la nostra estimada terra.
Naturalment en cap cas ens podem comparar amb els habitants del planeta "barri de Gràcia",
gran exemple de civisme i model a seguir per totes les cultures galàctiques i interestelars.
Imagino que la fortíssima presència policial durant la celebració de les vostres festes és
precisament per protegir-vos de possibles invasions alienígenes provinents d´aquests tipus de planetes
"extraradials".
Pensa que les nostres cultures no son pas tant diferents,és més, tenim una dependència simbiòtica.Cada
vegada que obres un iogurt,o destapes un brick de llet, inclòs quan et compres unes sabates; tot això
ha estat fabricat pels "extraradiants".
A canvi de la fabricació d´aquests productes, ens paguen un sou que molts cops no arriba al llindar dels mil euros.
Això podria ser degut a la nostra poca preparació tècnica i en definitiva als nostres cervells
subdesemvolupats, de manera que ens veiem forçats a viure en extranys paratges en l´immensitat
d´aquest univers.
D´aquesta forma vosaltres us podeu dedicar a cultivar l´intelecte i el refinament.
Suposo que a més de detectar brossa pels carrers del teu planeta, també hauràs vist centres de comandament
en forma de bars on s´hi projecta futbol.Ho veus, no som tan diferents...

Anna Manso ha dit...

Benvolgut o benvolguda anònim, em sap greu que siguis anònim perquè fas aportacions interessants i perquè si jo signo també m'agrada que la gent que té comentaris profitosos també ho faci. Ho trobo una qüestió de fair-play. El viatge va ser fet amb la càpsula Snob IV. Hauria pogut triar el coet torpede Perdonavides III però em va semblar que no feia per a mi. L'Snob IV funciona amb un combustible barreja d'ironia, autoflagelació i bon rotllo. I, a més, permet un fet extraordinari, ser crític amb l'exterior i ser crític amb el que és propi. Renunciar a l'esperit crític en qualsevol de les direccions produiria un fenomen físic poc desitjable: la caiguda i esclafament.

Em sap greu que no hagis captat el nul esperit de refinament intel·lectual i el molt fotre's d'un mateix. Però cadascú és lliure de llegir el que llegeix com vulgui.

Gràcies per la lectura

Anònim ha dit...

Saut!
Sí, és cert que he faltat al protocol no identificant-me, però d´aquí
a dir que jugo brut...
Tú deus percebre una quantitat de diners a canvi d´escriure aquests articles
d ´ "opinió personal", pel que veig també has col.laborat en nombroses
produccions televisives (no entraré en la qualitat de la tv.,doncs aquest seria
un altre debat) i per acabar ens obsequíes amb literatura (que confesso
no haver llegit).En definitiva,dona la sensació que ets una persona amb un cert
éxit social i econòmic.Amb això vull dir que a tú et convé donar la cara, és el
teu paper, t´alimentes del personatge.
Jo, en canvi, només sóc algú que no té cap mena de rellevància, el meu nom no
significaria res per a tú ni per ningú.
Lluny de voler semblar desagradable,
l´argument més aplastant és tan simple com la navalla d´Okham:la teva pàgina
admet comentaris d´anònims.
Així doncs,fetes les presentacions anem al gra.
Tens raó, el "perdonavides" no fa per tú, no sé què en pensaría Sergei
Korolev.
Ja que parles d´aportacions, proposaria recordar el gloriós moment històric
de la trepidant carrera espacial, sobretot en els seus dos grans protagonistes
(Korolev i v. Braun).Potser això aportaria certa llum sobre el he volgut expressar
en el meu comentari d´abans, tot depèn de la interpretació de la sutilesa metafòrica.
Suposo que al final tot es redueix al simple fet d´una interpretació personal
sotmesa al pas de l´experiència i de la cultura d´un mateix, però en algun punt
hi deu influir el propi discurs del locutor, no et sembla?.
Remarco el punt on dic que no som tan diferents dins d´aquest univers, o potser
valdria la pena entrar dins la física quàntica i parlar d´universos paral.lels?.
Donat que al final de la teva resposta parles sobre "crítica", amb el teu permís
et prenc la paraula.
Gràcies per llegir les paraules que he escrit.

"Amics monstruosos" finalista del 11è Premi Atrapallibres (9 anys)

"Amics monstruosos" finalista del 11è Premi Atrapallibres (9 anys)

"L'últim violí" finalista del 10è Premi Atrapallibres (9 anys)

"L'últim violí" finalista del 10è Premi Atrapallibres (9 anys)

"Una noia N.O.R.M.A.L. s'ofereix de cangur" finalista del 16è Premi Protagonista Jove (13-14 anys)

"Una noia N.O.R.M.A.L. s'ofereix de cangur" finalista del 16è Premi Protagonista Jove (13-14 anys)