21 de juny 2013

Perduts a la Viquipèdia




Mai m'havia plantejat escriure una obra de teatre. Ho admeto, em feia respecte. Però a les escoles passen coses, com ara que comparteixes l'educació i la creixença dels fills amb gent que t'engresca i t'enreda a fer allò que tanta basarda et produeix. La Teresa Pombo i el Pere Planella, fins fa un parell d'anys eren els pares de l'Albert. Ara, a més, són els còmplices i els “culpables” que jo us expliqui el que us estic explicant. El Pere Planella és director de teatre i la Teresa Pombo també, i exerceix de professora de teatre per nanos a una escola de Barcelona. La Teresa tenia moltes ganes de dirigir una obra adreçada a públic familiar que NO fos moltes coses: avorrida, cursi, amb senyors i senyores disfressats de nens, tova, pedagògica molt per sobre que imaginativa, amb un discurs incomprensible... I SÍ volia que fos: divertida, amb ritme, amb actors que fossin nens, que s'adrecés de tu a tu al públic, que tractés als nens com a persones intel·ligents, treballada, esbojarrada, amb molta imaginació tot i que pogués contenir una intenció didàctica, amb una posada en escena moderna... I me la va encarregar.

Per escriure-la vaig partir d'un esquetx escrit per la mateixa Teresa sobre uns científics i uns nens que visiten un laboratori. La idea era parlar de ciència i dels científics. A partir d'aquí em van donar carta blanca i el que en va sorgir és el text Perduts a la Viquipèdia. Una de les meves lectures infantils preferides és la novel·la de Gianni Rodari “Jip en el televisor”, en el que el protagonista és xuclat per la televisió i interactua amb els protagonistes de les sèries i programes que tant li agraden. Aquesta llavor d'idea i la desconcertant notícia sobre els neutrins, l'experiment que demostrava que anaven a més velocitat que la llum, el rebombori científic que es va formar, i el posterior desmentiment i l'explicació que tot havia estat un error va ser una altra font d'inspiració. També va ser important a l'hora de crear als dos protagonistes, la persistent presència en tota mena de diàlegs entre pares i mares, de noms tant estranys i ja tan comuns com TDA i TDAH. O sigui, de nens a la lluna, o enfavats (Trastorn de Dèficit d'Atenció) o de nens més inquiets que el cul d'en Jaumet (Trastorn de Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat). No és estrany, per tant, que la nena es digui Ada, tot i que a l'escola li diguin Enfa, d'enfavada, i que el nen es digui Jaume, i rebi el mal nom de Cul. 

 

Un cop escrit vam anar a oferir el text al Ramon Simó, director del Festival Grec de Barcelona. El Ramon Simó va rebre la proposta amb entusiasme i ha estat un personatge clau perquè aquesta obra es pogués fer. És ell qui ha endegat la programació regular d'obres de teatre per a públic familiar al festival (ara amb el nom de Minigrec), i sempre s'ha mostrat a favor de dignificar aquesta mena d'espectacles. L'any passat “Perduts a la Viquipèdia” va estar a punt d'estrenar-se però la retallada pressupostària del Grec 2012 ho va fer impossible. I ara, per fi, la data de l'estrena ja s'acosta.

També ha estat important la participació de l'Obra Social “la Caixa”, a través del departament de programació teatral de Cosmocaixa, que ha ofert assessorament científic i una part del finançament. A l'obra les pantalles i els recursos audiovisuals tenen un gran relleu, i per això sense la col·laboració de la Fundació Jesuïtes Educació, l'Escola d'Audiovisuals Sant Ignasi Sarrià i el suport d'Audiovisuales Data SL. l'obra hauria estat més difícil de produir.

Com ja us he dit, la direcció corre a càrrec de la Teresa Pombo i la produeix Zitzània Teatre i el Grec 2013 Festival de Barcelona. I l'espectacle està protagonitzat pels nens Víctor Ortega i Jana Roa i pels actors Ricard Farré i Arnau Puig. Amb la col·laboració de Lloll Bertran, Santi Ibàñez i Josep Minguell. Aquí podeu veure a l'equip assajant, tot i que falta el Víctor Ortega. 

 

Ja, ja, i de què va?
Perduts a la Viquipèdia explica la història de dos nens, l'Ada i en Jaume. Cap d'ells té ganes de fer el treball que els ha encarregat la mestra sobre un científic de la seva elecció. L’ordinador cau a terra, i de dins en surt el mateix Albert Einstein perseguint el Neutrí, una petita partícula elemental que se’ls endú a l'interior de la Viquipèdia! Allà coneixen el matrimoni Curie, Monturiol, Leonardo Da Vinci, Watt, Faraday i molts d'altres que els ajudaran a tornar a casa aplicant el mètode científic. L'Ada i en Jaume tornaran transformats d'aquesta meravellosa aventura científica.

Perfecte. On puc comprar les entrades?
Si us ve de gust veure-la podeu comprar les entrades aquí: https://www.koobin.com/icub/index.php?action=PU_evento&Ev_id=118&idioma=CA

A partir de quina edat es recomana? On es fa? I quins dies?
Edat recomanada: a partir de 7 anys
Dies: 6 i 7 de juliol
Horari: 12:30
Lloc: sala Ovidi Montllor, Mercat de les Flors.
Adreça: Carrer Lleida 59, Barcelona
Com hi arribo: Metro Plaça Espanya o Poble Sec. Bus 55


1 comentari:

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Fantàstic, Anna! Llàstima que no sigui a Barcelona per poder-hi anar; m'encantaria encara que els meus anys són un munt "a partir de 7 anys", però no sóc capaç de passar l'Atlàntic nedant. Espero que sigui un èxit!

"Amics monstruosos" finalista del 11è Premi Atrapallibres (9 anys)

"Amics monstruosos" finalista del 11è Premi Atrapallibres (9 anys)

"L'últim violí" finalista del 10è Premi Atrapallibres (9 anys)

"L'últim violí" finalista del 10è Premi Atrapallibres (9 anys)

"Una noia N.O.R.M.A.L. s'ofereix de cangur" finalista del 16è Premi Protagonista Jove (13-14 anys)

"Una noia N.O.R.M.A.L. s'ofereix de cangur" finalista del 16è Premi Protagonista Jove (13-14 anys)