Mai m'havia plantejat escriure una obra de teatre. Ho admeto, em feia respecte. Però a les escoles passen coses, com ara que comparteixes l'educació i la creixença dels fills amb gent que t'engresca i t'enreda a fer allò que tanta basarda et produeix. La Teresa Pombo i el Pere Planella, fins fa un parell d'anys eren els pares de l'Albert. Ara, a més, són els còmplices i els “culpables” que jo us expliqui el que us estic explicant. El Pere Planella és director de teatre i la Teresa Pombo també, i exerceix de professora de teatre per nanos a una escola de Barcelona. La Teresa tenia moltes ganes de dirigir una obra adreçada a públic familiar que NO fos moltes coses: avorrida, cursi, amb senyors i senyores disfressats de nens, tova, pedagògica molt per sobre que imaginativa, amb un discurs incomprensible... I SÍ volia que fos: divertida, amb ritme, amb actors que fossin nens, que s'adrecés de tu a tu al públic, que tractés als nens com a persones intel·ligents, treballada, esbojarrada, amb molta imaginació tot i que pogués contenir una intenció didàctica, amb una posada en escena moderna... I me la va encarregar.
Per
escriure-la vaig partir d'un esquetx escrit per la mateixa Teresa
sobre uns científics i uns nens que visiten un laboratori. La idea
era parlar de ciència i dels científics. A partir d'aquí em van
donar carta blanca i el que en va sorgir és el text Perduts a la
Viquipèdia. Una de les meves
lectures infantils preferides és la novel·la de Gianni Rodari “Jip
en el televisor”, en el que el protagonista és xuclat per la
televisió i interactua amb els protagonistes de les sèries i
programes que tant li agraden. Aquesta llavor d'idea i la
desconcertant notícia sobre els neutrins, l'experiment que
demostrava que anaven a més velocitat que la llum, el rebombori
científic que es va formar, i el posterior desmentiment i
l'explicació que tot havia estat un error va ser una altra font
d'inspiració. També va ser important a l'hora de crear als dos
protagonistes, la persistent presència en tota mena de diàlegs
entre pares i mares, de noms tant estranys i ja tan comuns com TDA i
TDAH. O sigui, de nens a la lluna, o enfavats (Trastorn de Dèficit
d'Atenció) o de nens més inquiets que el cul d'en Jaumet (Trastorn
de Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat). No
és estrany, per tant, que la nena es digui Ada, tot i que a l'escola li diguin
Enfa, d'enfavada, i que el nen es digui Jaume, i rebi el
mal nom de Cul.
Un
cop escrit vam anar a oferir el text al Ramon Simó, director del
Festival Grec de Barcelona. El Ramon Simó va rebre la proposta amb
entusiasme i ha estat un personatge clau perquè aquesta obra es
pogués fer. És ell qui ha endegat la programació regular d'obres
de teatre per a públic familiar al festival (ara amb el nom de Minigrec), i sempre s'ha mostrat
a favor de dignificar aquesta mena d'espectacles. L'any passat
“Perduts a la Viquipèdia” va estar a punt d'estrenar-se però la
retallada pressupostària del Grec 2012 ho va fer impossible. I ara,
per fi, la data de l'estrena ja s'acosta.
També
ha estat important la participació de l'Obra Social “la Caixa”,
a través del departament de programació teatral de Cosmocaixa, que ha ofert assessorament científic i una part del finançament. A l'obra les pantalles i els recursos audiovisuals
tenen un gran relleu, i per això sense la col·laboració de la
Fundació Jesuïtes Educació,
l'Escola d'Audiovisuals Sant Ignasi Sarrià i el suport
d'Audiovisuales Data SL. l'obra hauria estat més difícil de
produir.
Com
ja us he dit, la direcció
corre a càrrec de la Teresa Pombo i la produeix Zitzània
Teatre i el Grec
2013 Festival de Barcelona.
I l'espectacle està
protagonitzat pels nens Víctor Ortega i Jana Roa i pels actors
Ricard Farré i Arnau Puig. Amb la col·laboració de Lloll Bertran,
Santi Ibàñez i Josep Minguell. Aquí podeu veure a l'equip assajant, tot i que falta el Víctor Ortega.
Ja,
ja, i de què va?
Perduts
a la Viquipèdia
explica la història de dos nens, l'Ada i en Jaume. Cap d'ells té
ganes de fer el treball que els ha encarregat la mestra sobre un
científic de la seva elecció. L’ordinador cau a terra, i de
dins en surt el mateix Albert
Einstein perseguint el Neutrí, una petita partícula elemental que
se’ls endú a l'interior de la Viquipèdia! Allà coneixen el
matrimoni Curie, Monturiol, Leonardo Da Vinci, Watt, Faraday i molts
d'altres que els ajudaran a tornar a casa aplicant el mètode
científic. L'Ada i en Jaume tornaran transformats d'aquesta
meravellosa aventura científica.
Perfecte.
On puc comprar les entrades?
Si
us ve de gust veure-la podeu comprar les entrades aquí:
https://www.koobin.com/icub/index.php?action=PU_evento&Ev_id=118&idioma=CA
A
partir de quina edat es recomana? On es fa? I quins dies?
Edat
recomanada: a partir de 7 anys
Dies:
6 i 7 de juliol
Horari:
12:30
Lloc:
sala Ovidi Montllor, Mercat de les Flors.
Adreça:
Carrer Lleida 59, Barcelona
Com
hi arribo: Metro Plaça Espanya o Poble Sec. Bus 55
1 comentari:
Fantàstic, Anna! Llàstima que no sigui a Barcelona per poder-hi anar; m'encantaria encara que els meus anys són un munt "a partir de 7 anys", però no sóc capaç de passar l'Atlàntic nedant. Espero que sigui un èxit!
Publica un comentari a l'entrada