Aquesta és la història del Fittipaldi, el nostre cotxe
esportiu, i de com va agafar un constipat amb perill de mort. La Rita
era una nena molt fredolica que tenia un problema molt gros: vivia a la
ciutat més freda de món! El Leandre era un nen horrible. Jo soc en
Ghandi, un gos que parla. El meu gos, en Ghandi, parla vuitanta-nou
idiomes i acostuma a enrotllar-se com una persiana, però avui soc jo qui
parla, en Leo. El Nadal m’agrada molt, molt i molt. Hola Laila! A la
nau espacial hi havia dos marcians, l’un molt baix i l’altre molt alt.
De pirates n’hi ha de dues menes: de terribles i de MOLT terribles. La
Carolina era la noia més riallera de tot el poble, de tot el país i de
tot el planeta. Sol, jugues al veig-veig? Vajira, la reina dels micos
d’Sri Lanka, estava cansada. Hi havia una vegada un monstre monstruós
que vivia en una casa monstruosa, amb portes i finestres monstruoses i
un jardí monstruós. A la bruixa Romualda li agradava molt disfressar-se
amb la roba de la seva mare. La Didi observa l’home que té al davant amb
ulls de biòloga nuclear. Deixa que ho endevini. Imagina’t que et trobes
una llàntia meravellosa, o un trasto màgic tipus vareta... Visc en una
presó amb reixes d’or. El dia 13 és el meu aniversari. Hi havia una
vegada un petit poble d’allò més normal. M’ha fet patir. Agafa una poma,
parteix-la per la meitat i, abans de menjar-te-la, imagina’t que la
poma és el planeta Terra. Ser la petita està sobrevalorat. Atenció:
aquest capítol s’ha de llegir en veu alta i a tota velocitat. Benvinguts
i benvingudes a l'ABCDari de la Barceloneta, un llibre per a tothom.
Play... Somiar té els seus inconvenients. La Ru és una noia N.O.R.M.A.L.
Hi ha dies que tot em surt malament. El pare de la Ru té una mania, la
lletra erra. Estimats lectors, el llibre que teniu a les mans és
l’explicació impúdica de la transformació que he experimentat fins a
assumir la feliç personalitat de la pitjor mare del món. L’Octavi es
podi passar la tarda sencera mirant el seu pare treballar. El meu pare
es diu Jordi i no té punyetera idea de cuinar un ou ferrat. La gent que
surt a la televisió són persones normals i corrents a les quals
guarneixen amb roba de moda, empastifen de maquillatge i pentinen amb
laca per fer-les semblar estupendes. Sí, soc una nena, però no soc
tonta. Poca gent sap que els llibres de les biblioteques tenen dues
vides. Me gustan las lupas y me me gusta hacer preguntes. Tinc tretze
anys i em sento com un cuc. Em dic Raquel i estic fins als nassos de ser
filla única. Quan em miro al mirall em veig com sempre. La meva vida
s’ha convertit en un embolic de dimensions còsmiques. L’Arnau sabia que
no li faria cap il·lusió, però així i tot volia regalar-li una parella
de periquitos pel seu aniversari. Deixa’m que t’expliqui que en aquesta
història hi trobaràs més vida que efectes especials. El dia de Sant
Jordi, la Lola i el Toni van anar a veure la seva àvia, que estava
malalta. Soc un llangardaix ocel·lat i semblo una bestiola sense
importància. El Pep era lladre. La Mercè era cartera i anava amunt i avall amb una
bicicleta que duia un carretó enganxat. El
petit marcià marxa del seu planeta i se’n va d’excursió.
L'univers és gran. Diuen que fer-se gran vol dir deixar de creure en la màgia, i no és veritat.
